L’atzar regeix bona part de la nostra vida i a ell li devem sovint grates sorpreses. Els poetes surrealistes celebraven entusiasmats aquell exemple que proposava el fals comte de Lautréamont als seus “Cants de Maldoror” (1868), en el darrer dels quals es proposa, com a model de bellesa, la trobada fortuïta d’una màquina de cosir i un paraigua sobre una taula de dissecció. Aquesta seria, certament, l’obra mestra de l’atzar!
Acabem de celebrar el Dia del Llibre, sens dubte una altra mostra clara de l’atzar: la trobada fortuïta, al carrer, del llibre i de la rosa que, a més, a casa nostra coincideix amb la festa de sant Jordi, de llarga tradició a Catalunya. L’atzar jugà fort amb aquesta coincidència, perquè quan l’any 1926 el Gremi d’editors i llibreters instaurà el Dia del Llibre no ho va fer perquè fos sant Jordi, sinó perquè era el dia en que morí Miguel de Cervantes, que va tenir aquest detall; i, posats a fer, per torna també era el dia que moria Shakespeare. Què més voleu…?
És així, doncs, que per l’obra de l’atzar es produí aquesta trobada imprevista entre el llibre i la rosa, tot ajuntant un nou costum amb una festa antiga, una fira de roses relligada a l’esclat de la primavera. D’antuvi, no sembla que el llibre i la rosa tinguin gaire coses en comú, però si hi pensem una mica veurem com sí que en tenen: el llibre té fulls, la rosa pètals; el llibre és transmissor d’idees, la rosa de sentiments; el llibre es dirigeix a l’intel.lecte, la rosa al cor…
Si haguéssim de fer l’elogi del llibre acudiríem als grans savis de la història. Ciceró, per exemple, deia que una llar sense llibres és com un cos sense ànima; sant Bernat creia que un bon llibre t’ensenya el que has de fer, t’instrueix sobre el què has d’evitar i et demostra la fi a la qual has d’aspirar; Alfons, rei d’Aragó, assegurava que els llibres són, entre els meus consellers, els que més m’agraden, perquè ni el temor ni l’esperança els impedeix de dir-me el que he de fer; el bibliòfil Ricard de Bury aconsellava que per l’home que utilitza la raó, els llibres són més estimables que les riqueses; i un proverbi hindú, fruit de la saviesa popular, explica que un llibre obert és un cervell que parla, tancat, un amic que espera, oblidat, una ànima que perdona, destruït, un cor que plora…
De la mateixa manera que llegim un llibre i flairem una flor, també podem flairar un llibre i llegir una flor. Per flairar un llibre i saber si ens interessa, mirem la portada i la contraportada, consultem l’índex, en llegim un fragment; per llegir una flor, acudim als seus simbolismes i apel.lem a la bellesa, a l’harmonia, o recordem sant Joan de la Creu, que era poeta i místic i entenia les flors com la imatge de les virtuts de l’ànima… Els poetes en saben molt d’això, i ens sorprèn la intuïció de Rilke, per exemple, que en un dels seus “Sonets a Orfeu”, el XXII, ja parla de “Quins assossegaments,/ l’ombra, la claredat,/ la flor i el llibre”.
Vegem d’altres què en diuen. Així, Rosselló-Pòrcel: “Els clavells s’incendien,/ per imitar-te, quan/ tu passes per davant”; o Carner: “La rosa fa enamorar-se/ i el gessamí defallir”; o Salvat-Papasseit: “Perquè has vingut han florit els lilàs/ i han dit llur joia/ envejosa/ a les roses”; o Lleonart: “Rosa encarnada, alè del vent,/ què ho fa que té tanta dolçor/ el que és subtil i viu breument?”. L’aparició de la rosa cal celebrar-la; així, un altre cop Rilke: “Que la rosa/ floreixi, pura glòria, cada any”; o un altre cop Rosselló-Pòrcel: “Indecisa, rara, nova,/ ara comença la rosa”…
Una altra afinitat entre el llibre i la flor és el color. De flors, n’hi ha de tots colors; de llibres, també. Michel Pastoureau, estudiós de la simbologia dels colors, explica que sovint es deixa seduir pel color de les portades dels llibres, i sobretot pel color del llom, que és l’únic que es veu un cop els hem incorporat a les lleixes de la nostra biblioteca. Així, formem veritables rams de llibres de tots colors, de la mateixa manera que ho fem amb els rams de flors que ens alegren l’existència.
Per acabar aquesta divagació tan grata de després de sant Jordi, us ofereixo aquest ram de llibres amb els títols dels últims premis literaris per si els voleu flairar o llegir: Xavier Bosch, “Algú com tu”, premi Ramon Llull; Joan Carreras, “L’àguila negra”, premi Sant Jordi; Andreu Carranza, “El poeta del poble”, premi Josep Pla; Antoni Pladevall, “El dia que vaig fer vuit anys”, premi Prudenci Bertrana; Melcior Comes, “Hotel Indira”, premi Sant Joan; Jordi Nopca, “Puja a casa”, premi Documenta; Joan-Lluís Lluís, “Les cròniques del rei coix”, premi Lletra d’Or. I penseu que si per una banda es té la rosa per símbol de la perfecció, per una altra també es té el llibre per símbol de l’univers…
“És així, doncs, que per l’obra de l’atzar es produí aquesta trobada imprevista entre el llibre i la rosa”
