Discontinuïtat, desordre i desproporció són tres elements negatius de l’espai públic, entès aquí com les grans avingudes que organitzen la ciutat. La impressió general de qualsevol ciutat, la lectura de la seva imatge urbana, està molt relacionada amb les grans avingudes.
Per exemple, a la Plaça Marcet, la unió dintre Vilarrúbies i Ronda Zamenhof es resol molt malament per una interrupció de la secció de voreres, arbrat i carril rodat. O bé Zamenhof ha d’arribar a Vilarrúbies o a l’inrevés, però cal superar aquesta discontinuïtat. El problema és el mateix en la unió de Zamenhof amb la Plaça Catalunya, ja que l’últim tram canvia la secció amb predomini del vehicle i pèrdua de la gran vorera nord. Una altra excepció negativa.
Aquest tipus de ruptures de continuïtat i la incorporació de desordre inherent es redoblem amb solucions de trànsit que encara ho compliquen tot més, i que tendeixen a ocupar tot l’espai possible d’asfalt amb carrils, girs i similars. Aquest fets negatius devaluen les ciutats, neguen la personalitat urbana i les enfonsen en la grisor. Es pot ser ciutat austera, però mai s’ha de ser desordenada. Un tercer element negatiu és la desproporció entre espais de vehicles i espai de vianants. Només una proporció al voltant del 50% és admissible i quan guanya el cotxe la ciutat hi perd (Ronda Ponent, per exemple).
L’exemple de la Plaça Marcet queda superat àmpliament a Sabadell per tram de la Gran Via a est i oest de la Plaça d’Espanya. Des de la carretera de Castellar a la de Matadepera hi ha una enormitat d’espai mal endreçat que va tenir en la inicial configuració de la plaça d’Espanya un primer element de qualitat acompanyat, però, pels dos pitjors trams de la Gran Via. Una arteria que ja de per si és prou negativa, només que aquí esdevé encara pitjor! En l’actualitat, la idea de fusionar l’espai pròpiament de plaça amb el quadrant nordoest per a facilitar un major ús social amb un accés sense interrupció, ens temem que esdevingui un retrocés general, ja que les solucions de trànsit seran tan inversemblants i tan mancades d’ordre, continuïtat i proporció que el resultat general de ciutat serà penós.
Ara bé, el problema de les grans artèries no es pot resoldre només en termes d’estètica i lectura urbana, ja que en el seu ser hi ha un complex problema funcional de mobilitat de persones, vehicle privat, autobusos i bicicletes que mereix unes continuïtats més profundes, les quals van més enllà dels trams de carrers que les allotgen fins constituir un model unitari. Sabadell s’ha degradat per la manca de coherència en l’organització dels grans eixos, per un abandonament d’anys que ens pesa molt negativament.
Una proposta al nou govern és que revisi el caràcter dels grans eixos de la ciutat. Per una banda és un afer costós si cal reurbanitzar trams, però és un assumpte assumible en tot allò que depèn només de la pintura i l’ordenació del trànsit. El cas és urgent perquè de la seva solució hi compta una millor funcionalitat de la ciutat i particularment de la mobilitat en Bus i en bicicleta. A semblança de com en els anys noranta es va fer la remodelació del centre històric (Pla Urban) i es va arribar a una àrea de vianants major d’allò que hom pogués mai haver pensat (amb els laterals del Mercat, per exemple) avui és l’hora d’una repensada general a escala de ciutat. Posseir una idea general, flexible, però coherent, seria d’una gran ajuda i atorgaria coherència i govern a una greu situació de deixadesa acumulada. En aquesta repensada caldrà respondre si el Centre ha de ser més o menys de vianants i resoldre una oferta BUS amb capacitat de creixement i no solament marginal, com ara. Complex, cert, però immensament urgent.
En els anys noranta una comissió ciutadana amb una relació de confiança amb l’ajuntament va encaminar el pla de mobilitat del centre històric. Ens atrevim a dir que la fórmula podria ser similar, i que en un temps gens dilatat la feina podria quedar feta, consensuada i que, a més, es resoldria quasi sense cap cost.
“Sabadell s’ha degradat per la manca de coherència en l’organització dels grans eixos, per un abandonament d’anys que ens pesa molt negativament”
