Unió Democràtica de Catalunya ha viscut aquests dies uns moments històrics. En poques setmanes, ha estat capaç de proposar el seu propi full de ruta, l’ha sotmès a debat intern i l’ha portat a la votació dels seus militants. El resultat tots el sabem: ha guanyat amb més del 50% dels vots l’opció de continuar impulsant el procés que viu el nostre país. La de fer-ho emparats en uns principis que considerem irrenunciables per part del catalanisme polític moderat: la cohesió, la democràcia, la pertinença a Europa i també, òbviament, el diàleg i el respecte a la legalitat.
En definitiva, aquesta és la manera com des d’Unió entenem que cal anar endavant en l’objectiu d’aconseguir la plenitud per a Catalunya: fer les coses bé, sumar adhesions, posar el seny per damunt la rauxa, sense renunciar-hi, amb seguretat jurídica i sense que en cap moment es divideixi la nostra societat ni es posi en risc la nostra pertinença a Europa.
Unió no ha estat mai un partit de blanc o negre, de bons o mals patriotes. La nostra radicalitat només és absoluta quan parlem de servei a les persones, a la democràcia i a Catalunya. Cap d’aquests objectius no ha de ser sacrificat per pujar al carro dels qui tenen pressa. Per arribar al nostre destí, no es tracta de començar a córrer per la primera carretera que trobem, sinó que cal determinar quina és la carretera correcta.
Unió ha fet quelcom molt agosarat amb la consulta. Cap altre partit no s’ha atrevit a fer-la, cap altre no ha consultat els seus militants i tampoc cap no ha esmerçat més de vuit hores seguides del seu consell nacional per debatre què cal fer per encarar el futur. En el capítol de la democràcia interna dels partits, a Unió ningú ens pot donar cap lliçó.
Però també hem fet història en escollir el nostre propi full de ruta i en assumir tots els riscos necessaris per portar-lo endavant. La decisió de concórrer a les pròximes eleccions catalanes amb les sigles d’Unió, amb la nostra llista i amb el nostre programa, és una decisió, com a mínim, valenta.
Unió ha reaccionat amb la dignitat pròpia de fer valer la seva sobirania com a partit polític, el nostre ideari i la fidelitat al país. A la nostra manera, tan vålida com qualsevol altra. El 27-S defensarem el que som i allò en què creiem. Oferim als catalans una opció radicalment catalanista que lluitarà per la plenitud del país i per Catalunya, però que vol fer les coses bé, sense la pressió del “tenim pressa”’ sense dividir, sense tensionar el país, amb una candidatura que aplegui tots els qui creguin que entre l’independentisme i l’autonomisme hi ha espai per al catalanisme polític moderat i integrador. Per a nosaltres, tan important com el país ho són les persones.
Hem fet història, certament, però no tot ha estat una bassa d’oli ni a fora ni a dins. Des de fora, hem rebut tota mena de pressions i també –ens sap greu- de desqualificacions interessades. No és aquesta la millor manera de fer país i, de ben segur, no és la nostra. Però també, des de dins hi ha hagut una incomprensible voluntat de deslegitimar els resultats de la consulta. Ens hem sentit a dir que no sabíem el que votàvem, que era una pregunta trampa o que les decisions del comitè de govern que no agradaven a una minoria eren il·legals i que la majoria havia de plegar i anar-se’n. Tot plegat, lamentable, i més encara quan es tractava de contradir amb tossuderia els resultats de la consulta i fins i tot els claríssims resultats del debat en el consell nacional.
Per a un partit com Unió, amb pràcticament 85 anys d’història, no hi ha res de nou sota el sol. També l’any 1978 hi va haver qui es va creure que era millor pactar amb la UCD d’Adolfo Suárez que no pas respectar les decisions adoptades pels òrgans representatius i de govern d’Unió que no era altra cosa que iniciar el gran projecte que després va ser la coalició de CiU.
Ara hem reviscut la història però, el més important és que també escrivim la nostra història. La Catalunya social és tan important i no pas menys que el procés, i el procés és important si ens garanteixi a tots un futur millor, més cohesionat com a país -politicament i socialment- i més lliure nacionalment, amb l’ajut i el suport de tots els qui creuen en una Catalunya millor, feta d’esforç i de treball, en una Catalunya plena, en una Catalunya dialogant i perseverant, Unió està disposada a representar el catalanisme polític que avui ha quedat orfe de la centralitat que ha representat CIU.
“Unió està disposada a representar el catalanisme polític que avui ha quedat orfe de la centralitat que ha representat CiU”
