Tothom sap que el model de tren modern, ràpid i luxós és l’AVE. Viatjar tranquil·lament a Madrid en dues hores i mitja sembla un somni. Podem anar des del centre de Barcelona al centre de Madrid, sense transbordaments ni canvis. Amb l’avió la
cosa es complica més: és impossible anar del centre de Barcelona al centre de Madrid en dues hores i mitja en avió. L’inconvenient de l’AVE és el preu: avui dissabte 24 d’octubre ens costarà un mínim de 119 euros anar a Madrid en dues hores i mitja. I tornar a Barcelona demà diumenge valdrà 85 euros. També podem viure a Girona i treballar a Barcelona. Usant l’AVE trigarem 39 minuts per cada viatge. Això sí, a un preu de 12 euros per cada viatge. Si ho hem de fer cada dia laborable, haurem de tenir un sou altíssim. De fet, són 120 euros setmanals. De totes maneres, és més barat que fer el mateix trajecte cada dia amb cotxe, amb un peatge que gairebé costa el mateix que el bitllet d’AVE.
I una darrera dada: a la primera meitat de 2015, la línia Barcelona-Madrid d’AVE ha transportat 1’8 milions de viatgers, i entre Barcelona i Girona ha dut 423.000 persones. Queda clar que l’AVE és un mitjà ràpid i còmode, però car. És la classe mitja-alta del transport ferroviari. Però tenim una classe mitja-baixa als trens. Són els trens de Rodalies, enfocats a un transport més massiu i entre menors distàncies. Si parlem del nombre de persones que prenen aquests trens a Barcelona i el seu entorn, a la primera meitat de 2015 han estat més de 45 milions. Així doncs, només comparant dades veurem que on caldria posar més diners, atenció i esforços és a Rodalies.
I és també un mode de transport ferroviari que hauria de ser molt econòmic i assequible. Però no és així. Fins i tot els mitjans de comunicació atorguen a l’AVE aquesta condició de tren de classe mitja-alta: donen més importància a les incidències a l’AVE que no pas a les de Rodalies. El tall d’uns cables a la línia de l’AVE, a l’alçada de Vilafranca del Penedès a principis d’octubre va ser portada a tots els mitjans de comunicació. El tema central va ser el nombre de passatgers afectats: 13.000. Aquest mes de setembre, una avaria a Rodalies va afectar 40.000 persones, però no va ser portada enlloc, només fou una notícia més. L’usuari mitjà de l’AVE té un estatus socioeconòmic molt superior a l’usuari mitjà de Rodalies. Alhora és més fàcil que empresaris, polítics i responsables màxims de mitjans de comunicació general usin l’AVE i no hagin pujat mai a Rodalies. Per tant, “tren” és per a ells sinònim d’AVE, no pas de Rodalies, d’aquí que variï la importància que donen als dos tipus de tren. L’usuari mitjà de Rodalies sap que no és estrany trobar-se amb problemes de retards, de trens aturats hores per avaries, i tot plegat amanit amb una absoluta manca d’informació. L’AVE, que és la nineta dels ulls dels governs espanyols, per contra no té ni de lluny els mateixos problemes que els trens de Rodalies. I és lògic, perquè és on s’hi aboquen més diners. Finalment, i com molt bé explica des de fa temps el nou col·laborador del D.S., Jordi Serrano, els preus dels trens de Rodalies no són prou barats. La tarja T-10 de dues zones (Sabadell-Barcelona, per exemple) costa gairebé 20 euros. Viatjant cada dia de Sabadell a Barcelona durant un mes, el cost final amb aquesta tarja ens surt entre 85 i 100 euros. Si optem per la tarja mensual seran 77 euros. Amb els sous baixos que tenim, a molta gent el transport -només per anar a treballar- li pot comportar entre el 10% i el 20% del seu sou mensual. Un bitllet únic per anar i tornar amb tren de Barcelona costa 5 euros. A Rodalies ja no hi ha classes com abans (1ª, 2ª, 3ª), però sí hi ha classes entre trens. S’aboquen fortunes en un AVE que poca gent usa i que no tothom pot pagar. Mentre, els trens de Rodalies, usats massivament per molta gent, principalment de classe treballadora, no rep prou diners i té uns bitllets massa cars. Potser caldria anar acabant amb el fet de que hi hagi trens de 1ª (AVE) i de 3ª (Rodalies). *Músic i comentarista polític
“Els trens de Rodalies, usats massivament per molta gent, principalment de classe treballadora, no rep prou diners i té uns bitllets massa cars”
