Fa molts anys que no teníem una setmana políticament tan intensa com aquesta. Dilluns es va constituir el Parlament i, simultàniament, es van produir tot un seguit de detencions relatives a un pressumpte cas de corrupció del govern de CiU. Dimarts la CUP i Junts pel Sí van presentar una proposta de resolució al Parlament per iniciar el procés d’independència de Catalunya. A la mateixa hora, la Policia Nacional escorcollava diversos habitatges de membres de la família Pujol-Ferrusola, en relació a una operació anticorrupció sobre evasió fiscal.
Pot semblar que el govern del PP utilitza els jutges per atacar el procés independentista català. Però no és cert. La independència judicial a Espanya és legalment real. Ho il·lustra perfectament el jutge de Mallorca, José Castro, que duu el tema de la infanta Cristina de Borbó. Possiblement cap jutge espanyol ha rebut més pressions que ell. Però ell se n’ha resistit. Els jutges no prenen la decisió de fer les detencions per “contraprogramar” ni la constitució del Parlament ni la presentació de cap resolució. Ningú pot ordenar a un jutge quin dia fer detencions o escorcolls.
Tot i així, l’ordenament jurídic espanyol té alguns sistemes per influir en els jutges. D’una banda hi ha la Fiscalia. El fiscal pot influir en decisions judicials, bé aportant noves proves o bé demanant actuacions concretes, com detencions o escorcolls. Però el jutge sempre té la llibertat -ajustada a les lleis processals- d’acceptar o rebutjar les propostes del fiscal. La fiscalia és jeràrquica: els fiscals estan sotmesos a les instruccions dels seus superiors. I el cap dels fiscals, el Fiscal General de l’Estat, el tria i el cessa el Govern. No fa pas massa, Eduardo Torres Dulce va dimitir d’aquest càrrec fart de les pressions del govern del PP. Prèviament, el propi govern del PP el va obligar a cessar el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per ser massa “tebi” en el tema de la consulta del 9-N de 2014.
Però el sistema que més està utilitzant el govern del PP contra el procés independentista català no són els fiscals ni els jutges: són els cossos policials. El sistema consisteix en posar determinats grups de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a investigar “draps bruts”. Val a dir que si no hi hagués “draps bruts”, ningú podria moure res contra ningú. Tot i així, no fa pas massa temps un informe de la Policia Nacional acusava l’aleshores alcalde de Barcelona Xavier Trias de tenir diners a Suïssa. Era una informació falsa. Per cert, que cap membre de la Policia Nacional va voler signar aquest encàrrec del ministre de l’Interior. El sistema seguit és que el cos policial que duu les investigacions d’un cas obté material incriminatori i, aleshores, el posa en mans del fiscal que, posteriorment, demana accions al jutge. Si el jutge veu indicis raonables de delicte, dicta les actuacions corresponents. Per cert, cal recordar que el cas del “3%” neix per la denúncia d’una regidora d’ERC a Torredembarra, no pas per cap informe policial encarregat pel govern del PP.
El PP i els mitjans afins que tant alcen la veu contra l’independentisme tenen plom a les ales. El tresorer de CDC és a la presó, però també han estat processats tots els tresorers del PP. Diverses resolucions judicials i inclús un informe de l’Agència Tributària espanyola confirmen que el PP estatal i d’altres autonòmics com el PP català han utilitzat diner “negre” de forma sistemàtica. I quan el PP parla de que més del 50% de Catalunya no és independentista, caldrà recordar-los que a les eleccions del 2011 el PP va obtenir majoria absoluta en escons, però amb menys del 45% dels vots. Tot i així, porten tota la legislatura dient que fan el que volen perquè tenen majoria absoluta. Els arguments han de valer per a tot, no només per al que no els agrada. I si creuen que amb els problemes judicials de Mas, Pujol i CDC acaben amb l’independentisme, s’equivoquen. Es liquida Mas, però no els dos milions d’independentistes.
“El cas del “3%” neix per la denúncia d’una regidora d’ERC a Torredembarra, no pas per cap informe policial”
