Vaig publicar un article “Col·lectivitzem-ho tot?” en aquestes pàgines el dia 5 d’octubre. La meva voluntat era exposar els arguments, els pros i contres en dos articles. No em podia imaginar el gran debat que va generar. Pocs dies després en va publicar un Isidre Soler -9 octubre “Sí, remunicipalitem”. Crec que algunes tesis eren equivocades ja que molts serveis mai van ser municipals, per tant no s’hauria de dir remunicipalitzem. Tampoc la culpa de l’establiment de les formes de gestió de serveis a Sabadell tenen a veure amb el PSOE i Felipe González, sinó amb les decisions dels governs d’Antoni Farrés al llarg dels primers 22 anys de democràcia. Si bé coincideixo amb ell que el neoliberalisme ha fet molt mal al privatitzar serveis públics essencials amb resultats nefastos, no crec que aquest sigui el debat en la major part de serveis públics de la ciutat.
Pocs dies després vaig publicar la segona part (“Per la sobirania ciutadana” 12 octubre) on proposava dues grans idees. La primera, per recuperar la sobirania no cal fer-ho amb funcionaris i em remetia a l’experiència de la revolució de 1936 i la segona, calen per cada servei estudis, costos i prioritats per poder decidir.
L’endemà passat Manel Larrosa s’afegia al debat (“Municipalització Universal?” 14 octubre) on intentava plantejar en la mateixa línia que jo els matisos del problema. Tot i que no sé per què no es poden fer auditories de serveis públics gestionats directament per l’Ajuntament. Acabava reptant Soler a un debat al que m’afegeixo.
El dia 19 d’octubre apareixen dos articles un del Manel Cunill “Corresponsabilitat social” i un altre d’ Isidre Soler “Sí a una municipalització justa”. El del Manel Cunill, es mou també en els matisos i valoracions generals. Coincideixo amb ell que “s’ha invertit massa en ciment i poc en les persones”. Tot i que mai es poc invertir en escoles tenint en compte el lamentable estat en què es troben. I estic molt d’acord amb el paper d’anticipador de futurs de part del tercer sector.
Isidre Soler torna a escriure i es continua movent amb generalitzacions ideològiques sense proposar cap mesura concreta per Sabadell. Ara la Crida és al govern i, per tant, cal exigir més concreció. El darrer article que he pogut llegir és el d’Abert Boada, flamant regidor de la Crida i responsable municipal d’aquest temes en qui hi ha moltes esperances dipositades. La seva opinió és, per tant, molt qualificada. S’equivoca quan diu que Larrosa i jo mateix partíem de la premissa que el govern ho volia municipalitzar tot. El que m’esforçava a argumentar és que calen estudis seriosos de tots i cada un dels servis públics de la ciutat. Estic d’acord amb ell quan critica el neoliberalisme, però m’agradaria que, en comptes de parlar de Berlín, París o Bolívia -en aquests tres casos en sóc totalment favorable- comencéssim a parlar dels serveis de la ciutat i què en fem en cada cas. Vull felicitar-los a tots, per una vegada, en comptes de ser a Sabadell, creia que el debat es feia en una ciutat civilitzada de França per exemple. Una cosa inaudita. Cada un ha donat els seus arguments. Crec que així dóna gust discutir, sense desqualificacions.
Cal donar més temps i amb informes precisos de cada servei veure’n què se’n fa. En uns caldrà rescatar-ne la concessió, en d’altres esperar que s’acabi. Alguns ja estan ben gestionats i no cal fer res. En el cas del servei d’atenció domiciliària, per exemple, pagar millor els treballadors, atendre més gent més temps i fer-ho amb altres agents.
Amb la informació adequada ens farem la nostra opinió, debatrem i al final que el govern prengui decisions que per això està legitimat pels ciutadans. (@jordi_serrano)
:” Calen estudis seriosos de tots i cada un dels servis públics de la ciutat”
