El canvi de govern a la ciutat fa possible replantejar-nos un munt de coses. Una d’elles és la relació amb les entitats de la ciutat. Serà molt difícil en aquest mandat poder ampliar el suport a les entitats. En alguns casos caldrà fer excepcions ja que fan tasques imprescindibles des del punt de les emergències socials. Però si bé en general no es podran augmentar les quantitats econòmiques que reben, l’ajuntament sí pot fer moltes coses per afavorir-les.
Una de les idees és reduir la burocràcia municipal vers elles. En la mesura que s’ha consolidat la democràcia s’han anat incrementant la burocràcia i el control a les entitats fins a uns extrems increïbles. De fet tanta burocràcia ha de suportar una entitat que rep 200 euros que una empresa que factura milions d’euros. Ben mirat a Espanya sembla que es vigila mil vegades més una subvenció de 300 euros a un grup d’esplai que a la constructora que fa una autopista.
La fragmentació de la gestió municipal porta a obligar el ciutadà a adaptar-se a ella. Aquesta és la raó que una entitat hagi d’omplir els mateixos formularis per a diferents regidories municipals. Hi por haver entitats que rebin cinc ajudes de 200 euros de l’ajuntament. No seria millor que l’ajuntament s’adaptés a la ciutadania en comptes d’obligar a les entitats a adaptar-se a l’organigrama municipal? Qui serveix a qui? El lògic en aquest cas és que l’ajuntament donés 1000 euros en un sol expedient. Les institucions públiques estan obligant els voluntaris a dedicar molt temps de les seves vides a omplir formularis, demanar certificats cada vegada amb més quantitat i cada cop més ximples i a rendir comptes amb un nivell de detall que només denota la gran desconfiança de les institucions envers la gent. L’administració acaba fent cursos per explicar a la gent com complir amb la difícil burocràcia. Si comptéssim el que valen les hores de treball voluntari dedicades a la gestió de subvencions ens adonaríem que val més el temps que la quantitat atorgada. Aquesta és una de les raons del pobre teixit associatiu del país.
Proposem fer convenis triennals amb les entitats i que continguin tots els aspectes de la relació amb l’Ajuntament. Això que a Sabadell és pràcticament inexistent és comú al govern de la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona. En la major part de casos amb quantitats infinitament superiors a les de Sabadell.
Caldria també calcular les hores de treball municipal que ens podríem estalviar. Quan costa a l’Ajuntament concedir un ajut de 300 euros? Només els papers que s’han de fer, les avaluacions dels projectes, el temps destinat per tota la cadena de comandament, etc. Estem quasi segurs que qualsevol subvenció de menys de 2.000 euros costa més que el que val la seva tramitació.
Fer convenis a tres anys no resol el problema de l’infrafinançament de les entitats, però pot ajudar molt a no perdre més temps en burocràcies inútils. A més caldria veure quants serveis municipals poden ser gestionats per entitats i quins problemes de locals tenen. Per això no calen normatives sinó locals i voluntat de resoldre problemes. Solucionar el problema de local de la Llar del Vent pot ser un símbol. En parlarem un altre dia més extensament. Les entitats si saben amb què compten els propers tres anys poden tenir capacitat de planificar millor les seves activitats, més quan les subvencions molts cops s’acaben atorgant quan s’acaba l’any. Cal mimar les entitats i el que proposem és gratis. (@jordi_serrano)
“Qualsevol subvenció de menys de 2.000 euros costa més que el que val la seva tramitació”
