Opinió

La gestió de visites del Taulí

Vaig a una visita programada externa del Taulí, tenia dia, hora, planta i zona definida com a “D”. Arribo i veig unes pantalles a banda i banda de la sala amb noms estranys i números esotèrics. Cada dos per tres sona un estrident soroll. Algunes vegades algú s’aixeca i es dirigeix cap a una porta. A vegades per aquesta porta surt una persona i crida un nom. A voltes li dóna un paper –suposo que una prova, un resultat, una radiografia- a voltes criden pel nom a  gent que entra. Un misteri.
Quan ja porto una bona estona, un bon samarità s’adona que vaig venut i em diu que he  d’anar a buscar número. Número? Però si ho tinc tot molt ben apuntat a la targeta del Taulí! El mateix bon samarità em diu que vagi a baix que hi ha una màquina. Baixo i  veig la màquina. I em pregunto sabré fer-la anar? Jo això de les tecnologies... Però, és clar, no sóc l’únic i l’hospital ha tingut la pensada de posar al costat de les tres màquines una persona per assessorar-te. Brillant! De primer vols eliminar personal, per desprès comprar una màquina amb un sofisticat sistema informàtic i al final per posar-hi una persona. La de l’esquerra no va quasi mai. Una noia em diu que posi la targeta en una d’elles i oh! Sorpresa! La màquina reconeix qui sóc, em diu on he d’anar -ja ho sabia- i em dóna un estrany nom i número, com un maleït passwort. Dono les gràcies a la noia i a dalt al bon samarità que s’interessa per si he entès i resolt el tema. Tants anys a la universitat per a res! No sé ni trobar la consulta del metge que em toca.
El paperet de la màquina diu X8C ECGRA 12,15. Ostres! Miro la pantalla i penso en la quantitat de iaio que és impossible que vegi els numerets. S’hauran de gastar més diners posant pantalles gegants de plasma? Van sonant els xiulets estridents amb noms que són increïbles G6G ORUSP, etc. ORUSP és en realitat el metge. No seria més lògic posar Dra. Orús? I posats a fer, no seria més lògic posar el nom d’usuari Jordi Serrano i porta 32, per exemple? Que més li dóna a la màquina?  A la sala es genera sempre una solidaritat natural dels joves amb els vells. Quan veus entrar un iaio, de seguida li notes a la cara la seva estupefacció. S’aixeca un jove li demana el paperet i li diu: iaio, segui i ja li diré jo quan li toca i on ha d’anar. He preguntat i es veu que ho fan per saber que el pacient ha arribat. Ostres!
Quan vaig a consultes mèdiques sempre porto un diari o un llibre, però com et pots concentrar amb el xiulet del nassos sonant i sonant i que t’obliga a mirar la pantalla?
Centralitzar la informació, fer sistemes integrals i pretendre eliminar el capítol 1 (personal) és una gran temptació dels gestors, sortits d’escoles de negocis cares on ensenyen a complicar les coses senzilles. El que acaben aconseguint és gastar-se diners amb sistemes supercomplexes que no tenen cap sentit, són cars i al final algú ha d’aportar-hi el factor humà, posant una persona al costat de la màquina o encabritant especialment la gent gran, que no troba on ha d’anar dins de l’hospital. A més, al final ha de sortir algú preguntant: ha arribat Pepita López?
He preguntat per aquest problema i al final ho he entès. Resulta que tenen un informàtic ociós i mig boig -de fet com quasi tots els informàtics- i els de recursos humans -que tampoc estan bé, però no ho saben- no sabien què fer-li fer, al final van tenir la pensada: per què no ens dissenyes un nou sistema de gestió de visites? (@jordi-serrano)
“De primer vols eliminar personal, per desprès comprar una màquina amb un sofisticat sistema informàtic i al final per posar-hi una persona”

PAGE

Publicitat

PAGE  1

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top