De forma recurrent es va generant un debat al voltant dels horaris que cal fer als tretze Instituts públics de la ciutat. Hi pot haver diversos interessos, arguments o necessitats. La dels mestres, que des d’un punt de vista sindical volen fer jornada intensiva. La dels ajuntaments i Generalitat que, com que en general fan horaris de matí, també els està bé. Als alumnes, és obvi, els interessa jornada partida de matí i de tarda. Què fa l’escola concertada? Matí i tarda. És a dir els pares més ben situats socialment, volen que els seus fills vagin a l’escola matí i tarda i, en canvi, a l’escola publica ho fem amb jornada intensiva tot l’any.
Hi ha l’interès del comú i és que la societat no es trenqui. Què no pot ser només responsabilitat de l’escola? Es clar. Però ara les contradiccions socials on millor es veuen i detecten és a l’escola. I caldria fer-hi alguna cosa. Però hi ha un darrer interès, de fet és del que ningú no en diu res: l’interès pedagògic. Reduïm el fracàs escolar fent jornada intensiva? Una jornada escolar de tantes hores seguides per a nens i adolescents no és suportable. Pot un nano estar concentrat tantes hores seguides? Ni la universitat té aquests horaris.
Quina posició haurien d’adoptar els mestres que fonamenten la seva professió en la vocació pedagògica, els mestres humanistes, els que es preocupen pels seus alumnes? La resposta és bastant fàcil: fer jornada partida. És claríssim, no hi ha excuses.
Lligat a aquest tema hi ha el tema del menjador escolar. Aquí adoptem ràpidament el sistema català d’amagar els problemes, com que fem jornada intensiva, llavors ja no cal que ens preocupen per on mengen els nens i joves: que s’espavilin! Sembla ser que en tota l’educació secundària a la ciutat només hi ha 70 beques menjador. Homeee!
A més hi ha una cosa que m’empipa especialment és com es donen les notícies sobre les beques. I en aquest joc maleït hi juguen totes les administracions. Donen titulars de l’estil: “hem augmentat un 15% les beques menjador”, “n’hem donat 100 més que l’any passat”. Crec sincerament que no estem en aquesta pantalla, el que volem sentir els ciutadans, almenys aquells pendents del comú, són titulars així: el regidor, conseller, director general, etc: “donem totes les beques de menjador necessàries” O “Puc assegurar que no hi ha cap nen o jove infraalimentat”. I si no que diguin quin és el problema i quan costa arreglar-ho. I entre tots aconseguim que es paguin els impostos que ho suportin.
Aquesta necessitat s’aguditza en zones més pobres on els nens no tenen ni diners ni l’hàbit de poder anar a activitats extraescolars adequades i necessariament vagaran pel carrer hores i hores. La quantitat i qualitat de les activitats extraescolars és relacionen amb la capacitat cultural i econòmica dels pares, per tant acaben essent un mecanisme més de preservació de les desigualtats socials i culturals en un espai, l’escola, que hauria de configurar-se com un element central precisament per reduir les desigualtats de partença. Que ningú vengui sopar de duro, no hi ha indicadors clars en aquest cas, cal pensar en el que convé a la societat sabadellenca i especialment als seus joves.
Mentre Sant Nicolau i L’Escola Pia facin jornada intensiva és molt difícil que ningú em convenci que, en el cas de l’ensenyament públic, han prevalgut els interessos pedagògics i els dels alumnes. ([email protected])
“Una jornada escolar de tantes hores seguides per a nens i adolescents no és suportable”
