Llegeixo un llibret amb un parell de documents, “Conclusions i recomanacions adoptades al míting inaugural del Consell Internacional del Moviment Europeu”, de l’any 1949, i la “Carta federalista” de 1964 editats fa un mesos per Fundació Irla. Hi havia uns dies on existia una forma d’humanisme anomenat europeisme. Sí, sembla mentida veient el que passa aquests dies. L’any 1949 els pares de l’europeisme són conscients que, si no hi ha democràcia, les institucions europees “tendiran a usurpar les funcions del govern i al seu lloc hi establiran una tecnocràcia sense control”. Els inspiradors d’Europa tenien més raó que un sant.
L’any 1964 imaginen el que passa ara: “L’individu queda desarmat i sense defenses davant la dominació de la tècnica, la dictadura dels monopolis, l’anonimat de la burocràcia i els excessos de la publicitat i la propaganda.” Ostres, ostres, ostres.
Ara estem veient escenes dantesques que semblen extretes dels pitjors malsons: nens morts a les platges, iaios caminant per camins intransitables, famílies intentant travessar rius cabalosos amb risc de morir, camps de refugiats devastats, nens fent cua sota una pluja inclement per poder menjar alguna cosa.
Deixem de banda per què hi ha refugiats: qui provoca les guerres, amb quin material de guerra i antiavalots es mantenen els dictadors, en quins bancs posen els diners que roben als seus pobles aquests sàtrapes, qui els ha posat, quines empreses se’n beneficien etc. Seria per un altre article. Amb només una mica de sensatesa mai haurien arribat a l’actual situació on centenars de milers de persones fugen de casa seva. Pensem només un instant: no hi ha ningú que podent viure mínimament bé vulgui marxar de casa seva.
Algun lector estarà pensant: “si molt bé, ja veig que ets molt llest, però digue’m com arregles el tema dels refugiats”. Francament ho trobo molt fàcil. Imaginem per un moment que la UE està regida per gent decent, de la que es pot mirar al mirall sense problemes. Sé que requereix molta imaginació. I decideixen acollir un dos milions de refugiats. Sí, dos milions. Doncs és bastant senzill, per cada 500 habitants cal acollir-ne dos.
A Sabadell ens en tocarien 828. Només una dada, en aquesta ciutat als anys anteriors a la crisi, en 8 anys vam veure com arribaven 27.000 immigrants, va passar de 180.000 a 207.000 habitants. Que ara en vinguin 828, tampoc sembla res de l’altre món. A Catalunya en el mateix període vam acollir a 1,5 milions d’immigrants. I només tenim 7,5 milions d’habitants, no 500 milions com la UE.
Diuen que molts països de la UE no voldrien assumir la part de responsabilitat que els pertoca, doncs també tinc una recepta fàcil: se’ls expulsa de la UE, se’ls deixa de donar diners i se’ls fot una coça al cul. Nosaltres tenim percentatges d’immigrants superiors a quasi tots els països europeus. Tot és més fàcil del que se’ns diu.
Penso ara el mateix que aquella gent europeísta en la “Carta federalista”: “Els més lúcids d’entre els homes temen el pitjor: s’adonen que l’evolució de la història no és necessàriament cap a millor, que la humanitat no progressa de forma automàtica cap endavant…”. El problema és que uns dels culpables del pitjor del que veiem són precisament les institucions europees. Que els miserables no ens facin còmplices de la seva indignitat, de la seva immoralitat i de la seva incompetència. ([email protected])
” És bastant senzill: per cada 500 habitants cal acollir-ne dos i
a Sabadell ens en tocarien 828“
