La dura i persistent crisi econòmica ha provocat la creació de noves expressions fins ara desconegudes. És el cas de la “pobresa energètica”, que consisteix en la manca de diners suficients -a nivell personal o familiar- per pagar l’electricitat o també el gas.
Tant a Catalunya com a Espanya, la pobresa energètica té una incidència important en funció de tres elements. El primer és que ha crescut la pobresa, és a dir, el nombre de persones i famílies sense ingressos o amb molt pocs ingressos. El segon és el cost de l’electricitat i del gas, dels més alts d’Europa. I el tercer és una legislació que afavoreix els interessos de les empreses proveïdores d’energia, passant per damunt de la ciutadania però també d’empreses i comerços.
A Espanya, al 2013, es van produir més d’un milió de talls d’electricitat i 75.000 talls de gas per impagament. Al 2011, dades oficials donaven un total de 193.000 llars catalanes que no podien mantenir una temperatura adequada a l’hivern, en no poder assumir el cost de l’energia necessària.
A Espanya no hi ha cap norma contra la pobresa energètica. L’únic que hi ha és la bona voluntat dels departaments de serveis socials dels ajuntaments. Si poden i si volen, acaben pagant les factures impagades de gas i de llum, per tal d’evitar que una persona o família es quedi sense subministrament energètic. De fet, a Sabadell i a Catalunya duem força anys actuant així. En el cas de Catalunya, però, tenim una nova llei (la llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica).
La legislació actual, a nivell espanyol, faculta a les empreses proveïdores d’energia a tallar el subministrament de forma molt fàcil i ràpida en cas d’impagament. Però la nova llei catalana obliga les empreses a contactar amb els serveis socials municipals abans de fer qualsevol tall de gas, d’electricitat o d’aigua. Només podran efectuar el tall si la persona o llar està per sobre d’un determinat llindar d’ingressos o no està en risc de desnonament. I si l’empresa proveïdora no compleix amb la llei, podrà ser sancionada bé per l’ajuntament, bé per la Generalitat de Catalunya.
La llei sembla interessant, però la realitat és molt dura. Les empreses sempre acaben cobrant les factures impagades: les paguen els ajuntaments, amb ajuts a les persones i famílies que pateixen la pobresa energètica. I les empreses proveïdores no compleixen mai la llei: continuen tallant subministraments i no fan res del que haurien de fer segons les obliga la llei catalana.
A Sabadell, el ple municipal de la setmana passada aprovava un pretès pla innovador anomenat “Banc Local d’Energia contra la pobresa energètica a Sabadell”. Bàsicament consisteix en promoure l’estalvi energètic i que una part de l’estalvi de llars i famílies que s’hi hagin apuntat es destini a pagar factures de persones que no poden pagar l’electricitat o el gas. Continua sent el mateix nyap de sempre: que de forma directa o indirecta la ciutadania pagui les factures a les empreses proveïdores. I són unes empreses que mai perden ni un euro, protegides per lleis profundament injustes.
És lamentable que a hores d’ara, amb un nou Congrés dels Diputats i un nou Parlament de Catalunya, ningú hagi presentat una proposició per canviar les lleis que donen mil i un privil·legis a les empreses energètiques. Són un oligopoli: quatre empreses conxorxades en posar preus caríssims i mantenir lleis que les afavoreixen. I a nivell local, caldria copiar les experiències d’alguns municipis alemanys com Hamburg. Han expropiat la xarxa d’electricitat i gas. Alhora, compren el gas a majoristes -a millor preu- i estan creant sistemes de generació municipal d’electricitat (eòlica, solar, geotèrmica, biomassa, etc.).
Si és vol ser innovador, cal anar en aquesta línia i deixar d’engreixar les butxaques de qui estafa sistemàticament persones, famílies, empreses, comerços i administracions.
“La nova llei catalana obliga les empreses a contactar amb els serveis socials municipals abans de fer qualsevol tall de gas, d’electricitat o d’aigua”
