Faig excursions pel rodal de Sabadell i quasi sempre m’emporto una màquina de fotografiar. Sóc d’aquests que de cada dos mil fotos n’aconsegueix fer una relativament passable. De primer creia que la culpa era de la màquina o que la llum no m’acompanyava, fins que vaig anar a una excursió de la UES i el Francesc Macià, passant per exactament els mateixos camins que jo el mateix dia, va fer unes fotos sensacionals, mentre les meves no serveixen per res més que per omplir el disc dur de l’ordinador.
Hi ha molts racons del nostre rodal que fan goig. Poc a poc l’Ajuntament ha anat recuperant els rodals. Es diu que Barcelona amb els jocs olímpics es va obrir al mar, de la mateixa manera Sabadell vivia d’esquenes al rodal i molt especialment d’esquenes al Ripoll. Recordo de nano com anant a la Salut, al travessar el riu, una de les distraccions que teníem –no hi havia plays- era mirar de quin color baixava. Les empreses tèxtils hi avocaven de tot. Ens semblava un joc divertit, no semblava perillós, més aviat un signe de vitalitat econòmica de la ciutat. Hem canviat de mentalitat, ara si el riu baixés amb escuma de colors, el diari hi dedicaria tres pàgines senceres i diversos regidors farien declaracions.
Però hi ha un tipus d’empresa que no ha canviat de registre, encara viu al segle XIX. Es tracta de les elèctriques, la seva sensibilitat és francament descriptible. Posaré quatre exemples. Primer. Si mireu Sant Nicolau des de l’altre costat del riu veureu uns sensacionals marges argilosos, depèn de l’hora aniran adquirint tons molts diversos i enmig del bosquet intuireu l’ermita, però ho veureu encerclat per tot de torres d’electricitat. Si us apropeu veureu que és impossible fer una foto sense que hi surti un pal d’electricitat. Segon. A Sant Julià hi ha pals o torres elèctriques de tot tipus i mides posats arreu. Sembla com si un psicòpata els anés plantant aquí i allà. Increïble. Tercer. Si agafeu el camí de l’esquerra de la carretera de Matadepera, veureu com si bé la transició entre la ciutat i el camp és sensacional, quan tragueu la màquina de fotografiar us adonareu que la imatge és bellíssima, camps ben llaurats i al fons la Mola, això si sempre hi sortirà una torre de baixa o alta tensió.
Quart. La ciutat està plena de nyaps degut a una deficient instal·lació dels cables elèctrics. Us animo a aixecar el cap i veureu una quantitat de bunyols més propis d’un país del tercer món. En aquesta crítica hi podríem posar també les companyies telefòniques i la UE que els ha donat patent de cors per foradar la ciutat i per posar els cables per on els dona la gana, en comptes d’haver fet una instal·lació de la xarxa pública. Recordeu Localred?
Entenc que ara mateix hi ha altres prioritats. És evident que mentre hi hagi nens i nenes que passin fred a l’hivern és una frivolitat plantejar segons quines altres coses. Ara bé comencem a tenir ajuntaments del segle XXI amb companyies elèctriques del XIX. Algunes coses, però, podríem fer. Per exemple Càmera Club podria fer una gran exposició dels nyaps de les companyies elèctriques a la ciutat i al rodal. Així seríem tots conscients d’on són els problemes i de la magnitud de la tragèdia. També es podria encarregar un pla de sanejament estètic. I un estudi de costos. Crec que caldria pressionar a les companyies responsables en aquesta direcció. Diuen que no tenen diners però en les darreres setmanes Rajoy ha regalat 400 milions d’euros Florentino pel projecte Castor, que se sumen als 1300 de fa uns mesos. En tindríem per ensotar totes les línies elèctriques aèries de Sabadell, del Vallès, de Catalunya, d’Espanya, d’Ibèria, d’Europa, del món i de l’univers.
Potser hi haurà un dia que podré fer fotografies sense que hi surtin torres elèctriques, però sé que mai em sortiran tant bé com a en Francesc Macià. ([email protected])
“La ciutat està plena de nyaps degut a una deficient instal·lació dels cables elèctrics i telefònics”
