Anem a analitzar amb detall les quinze pàgines del reglament del nostre Ajuntament per a la cessió de locals a les entitats. Són un gran nyap burocràtic. Tot i que m’agradaria equivocar-me, crec que fer-ho així serà malgastar per a res les energies de funcionaris municipals i dels dirigents de les entitats.
Es reclama un sistema que parteix de la desconfiança envers les entitats a qui se’ls demanarà papers i més papers, reunions de comissions i més reunions, informes i més informes, certificats i més certificats. Fins i tot acaben fent servir el llenguatge més abstrús possible: “llicències demanials”. Francament no cal. Tot es pot dir en positiu i sobretot que tothom ho entengui.
El document té un to defensiu que denota malfiança envers les entitats. A voltes arriba a ser realment ofensiu i a altres repetitiu que el fa encara més emprenyador. Una persona amb experiència associativa mai escriuria aquest text. Cal posar que les entitats no han de discriminar per raó de “sexe, capacitat, origen, religió, o qualsevol altra circumstància personal o social”? Coneixeu entitats d’aquesta mena? S’ha de repetir sis pàgines més endavant? I si n’hi ha alguna és obligació de l’Ajuntament denunciar-la i no cedir-li un local. En un altre espai es diu que els locals han d’estar oberts a tota la ciutadania “i no només als socis de les entitats”. A veure si ens entenem, si es cedeix un local a una entitat que realitza una determinada funció social en benefici de la ciutat, el lògic és que no hi pugui entrar qualsevol persona que entri del carrer. O ens hem tornat tots bojos?
En fi, la realitat és més complexa que el plantejament burocràtic. Hi ha un capítol de criteris de selecció de les entitats, consta d’11 ítems. No cal. Cada entitat es defineix a si mateixa com ella vol i es requerirà de criteris polítics per avaluar si l’Ajuntament l’ha d’ajudar o no. Hi ha un altre capítol sobre com han de ser els informes i sobre les condicions d’ús. Un exemple de tractament defensiu és aquest, diu “en cap cas generarà relació laboral” amb l’Ajuntament. No cal. Un capítol prohibeix a l’Ajuntament fer-se càrrec dels manteniments i dels consums! Tampoc cal. Hi ha entitats que es podran fer càrrec de l’electricitat, l’aigua, el telèfon i el gas i, en canvi, altres que no. No cal normativitzar-ho tot. Hi ha també un capítol sobre obres i un altre de responsabilitat civil. Tampoc en aquest cas està clar que l’Ajuntament se’n desentengui. En uns cassos l’Ajuntament pot fer-se càrrec de les obres si així s’acorda, en l’altre l’Ajuntament es pot fer càrrec d’una assegurança de responsabilitat civil si és el cas d’un hotel d’entitats, per exemple. A la pàgina nou es diu que l’Ajuntament pot fer activitats en un local cedit si ho comunica cinc dies abans. Home! Hi ha 20 obligacions per les entitats, totes expressades en negatiu.
Si realment l’Ajuntament pensa que les entitats poden fer totes aquestes malvestats millor que no cedeixin cap local. Hi ha a més, per si fos poc, un capítol de prohibicions i un altre de vuit causes d’extinció, (se’ls pot fer fora en un mes). Per si tot plegat fos poc feridor hi ha un capítol de 14 infraccions possibles i un de sancions! Infraccions lleus, multa de 600 euros; greus d’entre 601 i 3000 i molts greus de 3001 a 6000! S’han begut l’enteniment? Cal cremar aquest document.
En aquest problema dels locals de les entitats hi ha dos possibles abordatges. O es treballa per solucionar-lo i es fan convenis de cessió a molt llarg termini o bé es comencen a fer lleis, normes, papers, formularis i reunions. Si es vol potenciar i ajudar les entitats en el tema dels locals, el que cal és intentar buscar locals adients per aquelles entitats que l’Ajuntament creu que s’ho mereixen per la tasca que fan. La vida és molt més fàcil del que diuen els Humphreys de torn (de Sí, ministre) que creuen que “Els papers són la religió de l’administració pública”. ([email protected])
“Un sistema que parteix de la desconfiança envers les entitats a qui se’ls demanarà papers, reunions, informes, certificats…”
