Durant els darrers anys hem viscut de rumors sobre l’estat de les arques municipals. A l’espera del resultat de l’auditoria, sembla que, per fi, tenim idees clares. I cal dir d’entrada que totes positives. Se’ns alertava d’una situació catastròfica de les arques municipals que impossibilitaria qualsevol política als propers deu anys. Però ha estat el ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques qui ens ha fet una bona radiografia. El nivell de control i intervenció dels ajuntaments per part del govern central ha estat segons totes les fonts consultades draconianes.
La primera referència de fa pocs dies ha estat l’acord que la Casa del Comú ha arribat amb el Departament de Salut pel finançament de les obres per a les urgències del parc Taulí. Per aquest acords sabem que el superàvit municipal del 2015 ha estat de 5,8 milions d’euros. A tota la gent que conec li ha resultat una dada sorprenent. Amb la crisi que està patint la ciutat i per tant de rebot també la hisenda municipal i resulta que tenim superàvit! Cal tenir present que el deute públic espanyol és del 100% del PIB, els ajuntaments són els responsables de només 3 punt percentuals.
Què ens diuen les dades sobre Sabadell del Govern Central? Que entre el 2012 i ara, el deute municipal ha caigut un 44%. Senzillament bestial. L’any 2012 tenia 140 milions de deute, el 2013 en tenia 123, el 2014 eren 108 i al final de 2015 són 93. Això significa un deute de 451 euros per habitant.
Ens podem preguntar, 93 milions d’euros és molt o poc? Considero que és un endeutament molt petit -és quasi la meitat que el pressupost municipal d’un sol any-. Imaginem que una família s’endeuta per comprar un pis -edificis municipals, places, carrers, mobiliari urbà, transports, etc.- l’equivalent a la meitat dels ingressos familiars d’un any, parlaríem que és un gran o un petit endeutament? Petit, segur.
Si ho comparem amb Terrassa les dades ens diuen que a la ciutat veïna tenen un deute del doble que el nostre. Això és dolent? Depèn. Sí, depèn amb què se’ls hagin gastat. Imaginem però que fos al revés, que a Terrassa tinguessin la meitat del deute per càpita que a Sabadell. Què diríem?
Davant d’aquesta situació ens podem preguntar, si el deute és relativament petit, cal aconseguir més superàvits als propers anys? Potser la reflexió que ens hauríem de fer entre tots plegats és que potser podríem dedicar més recursos a les emergències socials. De fet va ser la decisió presa a Barcelona.
La darrera pregunta que ens podem fer és: està bé que el govern local avanci diners a la Generalitat per fer l’ampliació de les urgències al Taulí? Crec sincerament que és una bona decisió. Que no és la que hauria de ser, ho sabem tots. Ara bé és el mateix tipus de decisió que van prendre tots els governs de la ciutat per aconseguir avançar la construcció de la xarxa de CAP’s. Tampoc no és una gran novetat.
Crec que la notícia de desprivatització de la sanitat pública envers la multinacional Capio, és potser la primera gran decisió de l’ajuntament -i del govern de la Generalitat- després d’un any i pot ser una de les fites del mandat actual. Quan al final fem balanç, segur que aquest serà un dels èxits polítics en majúscules. No serà fàcil, convé que els dos comitès d’empresa busquin solucions, ara bé, absorbir 65 treballadors en l’empresa amb més de 3.500 treballadors no ha de ser tan difícil. Crec que l’Ajuntament pot tirar endavant mesures més agosarades, les finances ho permeten, però d’entrada després de molts anys de dificultats tenim dues grans notícies en la bona direcció. Felicita-nos-en. ([email protected])
“Crec que l’Ajuntament pot tirar endavant mesures més agosarades, les finances ho permeten”
