300.000 milions d’euros és l’increment del deute públic d’Espanya des que Rajoy i el Partit Popular governen. L’1 de gener de 2012 el deute públic espanyol era del 69’5% del PIB. Avui és el 100%. En 4 anys de govern, el PP ha incrementat el deute públic en 300.000 milions d’euros. El PIB és la riquesa generada per tot el país, per tots els sectors econòmics. Fins i tot inclou la prostitució i el tràfic de drogues perquè el PP ho va voler sumar per tal de fer-nos creure que el PIB creixia. La font d’aquestes dades és el Banc d’Espanya, gens sospitós de fer oposició al govern de Rajoy. La UE dóna un creixement del deute públic espanyol en aquests 4 anys d’exactament 296.428 milions d’euros. Els números quadren, doncs. I és una xifra és tan grossa que s’escapa a la nostra comprensió. Són 50 bilions de les antigues pessetes.
S’imposa una pregunta: on són, on han anat, en què s’han gastat aquests 300.000 milions d’euros que l’Estat s’ha gastat i no ha ingressat? Lògicament, la resposta no ens la donen ni ens la volen donar. Des del govern del PP s’ha culpat comunitats autònomes i ajuntaments. I per aquesta raó els tenen més collats que mai. Però la realitat és diferent. És el govern de l’Estat, l’administració de l’Estat la que té la major part del deute públic: els ajuntaments només signifiquen el 3’5% del deute públic que, escanyats pel PP, l’han reduït força en els darrers 4 anys (no poden fer créixer el seu deute en ni un sol euro). Les comunitats autònomes han incrementat una mica el seu endeutament. Però ara principalment només tenen un creditor: l’Estat. El deute de les comunitats autònomes ha crescut poc, canviant de mans de creditors privats (banca) a l’administració de l’Estat. La part més grossa (el 85%) del deute públic és culpa de l’administració de l’Estat.
I en què s’ha gastat l’Estat aquesta barbaritat de diners en 4 anys? Una de les parts més grosses ha anat a pagar interessos del deute públic. El Banc Central Europeu (BCE) deixava diners a l’1% d’interès anual (ara al 0%) als bancs espanyols i europeus. Aquests diners no han anat a “obrir l’aixeta del crèdit” sinó a comprar deute públic espanyol. Així, la banca ha guanyat força diners sense donar crèdits, salvant de pas els seus precaris comptes, plens de forats per l’enorme quantitat d’actius immobiliaris que no valen un ral. Al 2015 aquests interessos van costar 35.500 milions d’euros.
La banca -i les caixes- també s’han endut una bona picossada de l’increment del deute espanyol. El famós rescat bancari de l’any 2012 va sumar 40.000 milions d’euros al deute públic. A més, el sector bancari s’ha endut ajudes encobertes com els “crèdits fiscals” (perdonar impostos a compte d’eventuals o futures pèrdues) i el SAREB (comprant per preus no massa barats immobles embargats pels bancs i que són gairebé invendibles, incloent edificis a mig fer o solars). Tot plegat dóna en 4 anys una xifra que la font més conservadora situa en 64.000 milions.
Hi ha altres sectors on l’excés de despesa ha acabat sumant dins d’aquest increment del deute en 300.000 milions més. L’AVE és l’operació més ruïnosa de la història de les infraestructures espanyoles: en 4 anys el seu deute ha pujat fins a 15.000 milions d’euros (font: ADIF). I s’hi pot sumar el dèficit que provoca la despesa de funcionament de l’AVE, molt més alta que els ingressos per la venda de bitllets. També hi podem sumar despesa militar encoberta: de 5.700 milions d’euros pressupostats per gastar-se al 2015 el ministeri de Defensa, al final se’n va gastar 12.000 milions més. I per a l’anècdota queden els 1.500 milions d’euros regalats a Florentino Pérez pel fallit dipòsit de gas “Castor” a Vinaròs.
I ara ve una nova pregunta: això qui ho arranja? Com es pot arranjar? Pugem impostos? Deixem de gastar malament? Les respostes ens les han de donar ara, abans de les eleccions. I aplicar-les després.
(Totes les dades d’aquest text provenen de fonts oficials: Eurostat, Banc d’Espanya, govern espanyol, etc.).
“La part més grossa (el 85%) del deute públic és culpa de l’administració de l’Estat”
