Publicitat
Opinió

Refugiats

Vivim un moment de la història violent, insegur i desigual, que està provocant que molta gent hagi de marxar de casa per buscar un lloc nou on reprendre la seva vida. El nombre creixent de conflictes en l’última dècada, el pròsper negoci del comerç d’armes, l’augment descontrolat de la desigualtat econòmica i l’incalculable impacte del canvi climàtic i els desastres naturals exerceixen una pressió sense antecedents sobre la població, especialment la més vulnerable, que no té més remei que deixar la seva llar per buscar un lloc més segur i amb millors oportunitats on viure.

El papa Francesc, en el missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat del 2017, expressa la seva especial preocupació pels menors migrants afirmant que “els nens constitueixen el grup més vulnerable entre els emigrants perquè mentre comencen a treure el cap a la vida, són invisibles i no tenen veu”. Ens parla de la preocupació pel tràfic de nens, l’explotació i l’abús de menors, i en general la privació dels drets propis de la infància en què es poden veure implicats els menors migrants: dret a tenir un ambient familiar sa i segur, rebre educació adequada tant en l’àmbit familiar com escolar, a jugar...

Hi ha una línia fina entre ser refugiat, sol·licitant de protecció internacional i immigrant: el que fa que les persones fugin de conflictes i de situacions d’extrema vulnerabilitat que no veuen reconeguts els seus drets.

Els fluxos migratoris són una realitat estructural i l’emergència actual s’ha produït tant pels factors externs abans anomenats, com també per factors interns dins la Unió Europea. La política migratòria es basa en el control de fluxos i en l’externalització de les fronteres. Tot i que han arribat molts menys refugiats a Europa el 2016, han mort més persones al Mediterrani en creuar per la ruta central cap a Itàlia després del tancament de la ruta dels Balcans i el polèmic pacte migratori de Brussel·les amb Turquia.

Aquesta situació no afecta només les persones que busquen protecció internacional, sinó la dignitat i els drets de tots els migrants: com més tancament, més frontera i més expulsió, més vulnerabilitat, més precarietat i més patiment.

Des de les acollides i des dels projectes de Càritas vivim dia a dia el fenomen migratori i acompanyem aquestes persones en els seus processos de vida. Ho fem tant si són persones que han migrat per temes econòmics, com potencials refugiats que, tot i no tenir reconeguda la condició de refugiat o asilat, tenen les condicions per ser-ho.

Càritas resta a la rereguarda atenent com a iguals les persones que truquen a la nostra porta, sigui quin sigui el seu procés o la seva història. A més, donem suport i participem en les campanyes, actes i plataformes d’aquelles organitzacions que específicament fan denúncia i intervenció amb les persones que pateixen aquesta problemàtica. I, tal com ens proposa el papa Francesc, atenem amb especial atenció i tendresa les situacions en què hi ha menors.

La situació actual dels migrants i refugiats requereix que Europa elabori un pla urgent d’acollida humanitària i integració, però també és imprescindible activar una mirada llarga que abordi les causes de les migracions forçades com són els conflictes, la pobresa, el canvi climàtic... És urgent transformar el repte en oportunitat: les migracions són una oportunitat per al desenvolupament dels pobles, i per això, totes les persones migrants han de ser tractades de manera digna, totes tenen drets!

“Totes les persones migrants han de ser tractades de manera digna, totes tenen drets!”

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top