La nostra ciutat no té gran monuments romans, ni edificis medievals notables, de fet comparat amb Barcelona, no tenim quasi de res. Ara bé dins la modèstia típica de la nostra ciutat, hi ha una cosa que no entenc, la poca estima que tenim pel nostre romànic. Tenim al terme de la nostra ciutat vuit mostres: Ermita Sant Iscle i Santa Victòria, Sant Vicenç Verders (aquesta importada), Sant Pau Riu-Sec, Sant Salvador d’Arraona, Sant Julià d’Atura, Sant Vicenç de Junqueres, ermita de Togores i la de Sant Nicolau. La capella de Sant Nicolau era el punt de referència religiós de la parròquia de Sant Feliu d’Arraona. L’absis està datat entre el segle X i XII. En l’església s’hi poden reconèixer dues finestres en forma de creu molt interessants.
Aquesta parròquia el 1373 es trasllada a l’altre costat del riu a la de Sant Salvador, on ara hi ha Sant Fèlix nom que prové a la seva vegada de l’anterior a Sant Nicolau. Per cert compartim patró amb Vilafranca del Penedès. De fet però ells el van adoptar molt més tard. Però afirmen que en tenen les relíquies des de 1699. Estudis més recents en qüestionen diversos extrems. És un sant curiós ja que la imatge de Sant Félix a Vilafranca no rau quasi cap dia dins l’església, un cas ben rar, ja que viu quasi tot l’any a casa dels administradors de la festa major. Un sant, doncs, que prefereix estar més a prop de la gresca que del silenci. Els administradors són una institució que ara que es parla de fer més participada la festa major podríem copiar.
Vaig als voluminosos volums de “La llegenda àuria” de Jaume de Voràgine o Jacopo da Varazze o da Varagine (1230-1299). Se’n féu una traducció al català ja l’any 1494. Segons aquest autor, Sant Fèlix va ser un mestre molt dur amb els seus alumnes, de fet era mestre abans de Rosa Sensat, és clar. Resulta que els seus alumnes, farts del mestre dictador, un dia s’hi van tornar amb moltes males arts. Es diu que el bisbe de Nola estava perseguit i mort de fred i de gana i se li va aparèixer Fèlix. Aquest va agafar raïm i li va esprémer a la boca el va reanimar i se’l va endur a casa per cuidar-lo. Quan va morir, Fèlix va ser nomenat bisbe de Nola. Es veu que també el perseguien i es va amagar, Déu hi va enviar moltes aranyes que li van teixir una tela espessa on els perseguidors no el podien veure. Després es va amagar tres mesos a casa d’una vídua. Diuen que mai li va mirar la cara. No he pogut contrastar aquest notícia.
Tornem al tema. Si fóssim una ciutat francesa, per no anar més lluny, en arribar a Sabadell per l’autopista a l’altura de Badia, hi hauria un rètol gran que diria: “Sant Nicolau: ermite romanique le plus bellè du siegle X, visitéz vous. 3 kilòmetres”. Sóc dels que penso que potser l’sky line més potent de la ciutat és el marge del Ripoll amb el bosquet de Sant Nicolau, de fet si hagués d’ensenyar la ciutat a un turista és això el que li mostraria. Per cert, portem turistes però no masses no sigui que ens foragitin de casa com a Barcelona.
Per dignificar l’espai potser caldria agafar l’espai de darrere de l’ermita i plantar-hi arbres mentre esclarim els de davant, alhora que posem dos xiprers ben posats, no com ara, que n’hi ha tres col·locats per un borratxo. Mentrestant Fecsa Endesa, podria aprofitar per fer alguna cosa de profit i treure’n les torres elèctriques. La sensibilitat d’aquesta empresa és francament descriptible. Tampoc estaria de més posar-hi algun rètol gran explicant els trets més característics d’aquesta ermita, un dels vestigis del Sabadell més primigeni. I una darrera cosa, no podríem ensotar el pal elèctric que hi ha just a mig metre de l’edifici? Mireu de fer una fotografia a Sant Nicolau i us serà impossible evitar-lo.
“Potser l’sky line més potent de la ciutat és el marge del Ripoll amb el bosquet de Sant Nicolau”
