Opinió

Tancar la paradeta

A Catalunya, quan les coses no van bé, “tanquem la paradeta”. Fem net i ens posem a una altra cosa. Potser és el que cal en l’actual situació política espanyola.

La ciutadania continua estupefacta davant la quantitat de corrupció del PP que s’està destapant. Per primera vegada, s’han conegut els esforços fets pel govern del PP per evitar la investigació de la seva corrupció. Mai abans màxims responsables fiscals i judicials s’havien vist assenyalats com ara, fent la seva feina a l’inrevès, és a dir, protegint els corruptes. Els ministeris de l’Interior i de Justícia no han aparegut com a perseguidors dels corruptes, sinó com a aliats seus. Diuen que el PP lluita contra la seva corrupció. No, només “parlen” per liquidar rivals interns, com ha fet Cristina Cifuentes. Alhora, la família Pujol Ferrusola i l’antiga Convergència apilen les males notícies, apareixent com a sistemàticament corruptes. Davant d’aquest panorama, només ens queda una pregunta: això és tot el que hi ha a nivell de corrupció o és només la punta de l’iceberg?

La corrupció és una forma de desigualtat. Si l’empresa que suborna polítics assoleix contractes públics, l’empresa que no ho fa perd oportunitats de negoci. Si hi ha partits polítics amb campanyes electorals finançades per empreses corruptores, els partits nets afronten les campanyes des d’una clara desigualtat econòmica i de recursos. Una societat corrupta és més desigual i molt menys democràtica.

En aquest context, Podemos ha anunciat la presentació d’una moció de censura al PP i a Mariano Rajoy. Amb les lleis a la mà, és l’únic procediment legal capaç de canviar el govern espanyol, mentre no hi hagi eleccions (que tocarien al 2020, o abans si Rajoy ho decidís). A vegades, les mocions de censura són brindis al sol. Al 1987, un PSOE amb majoria absoluta (187 escons), rebia la moció de censura completament inútil del nou dirigent del PP, Antonio Hernández Mancha. Al 1980, amb una UCD fracturada, Felipe González va presentar una moció de censura a Adolfo Suárez. Aleshores, UCD comptava amb 166 escons, a només 9 de la majoria absoluta. Tot i així, no era fàcil sumar 176 escons contra Suárez. La moció de censura va fracassar però sí va ser útil per demostrar que el PSOE ja podia governar.

Avui el PP té 137 escons, sent més fàcil ajuntar-ne 176 perquè triomfi una moció de censura. Però abans cal resoldre alguns temes. Podemos ha d’entendre que no es pot passar la vida insultant el PSOE, i encara menys els seus militants i votants. Només pot arribar al poder si pacta amb el PSOE. Per tant, ha de tractar molt millor el PSOE. D’altra banda, avui el PSOE només té dues alternatives per a Espanya: o manté un suport relatiu a Rajoy o bé busca un govern d’esquerres com a Portugal, aliant-se amb Podemos. Hauria estat més lògic que Podemos s’esperés unes setmanes al resultat de les primàries del PSOE. A més, caldria que Podemos cerqués una persona per encapçalar el govern alternatiu a Rajoy que pugués comptar amb el suport del PSOE. I corren idees: José Antonio Pérez Tapias, candidat a les primàries socialistes del 2014, i actualment degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada. També es podria comptar amb Ángel Gabilondo, actual portaveu del PSOE a la Comunitat de Madrid, i exministre d’Educació. El compromís hauria de ser un govern curt, de 2 anys, per fer neteja i evitar tancar la paradeta. I, de pas, posar les bases per a una veritable alternativa moderna i progressista a Espanya.

I si algú vol una raó per evitar tancar la paradeta, la dóna Gestha, el sindicat de tècnics de la Hisenda pública. Ens informen de que 6 milions de persones assalariades cobren menys que el salari mínim (9.000 euros l’any), mentre el sou mig de 136.000 directius és de 152.000 euros, havent crescut un 17% en plena crisi. Com afirma l’alcalde de Saint-Denis, a tocar de París: “No n’hi ha prou amb reduir l’atur si el que significa és transformar aturats en assalariats de misèria”.

“Podemos ha d’entendre que no es pot passar la vida insultant el PSOE, i encara menys els seus militants i votants”

To Top