Aquests dies es parla que, per fi, s’arreglarà la masia de ca n’Oriac, explicaré una anècdota que s’hi relaciona. El relat és del resistent Josep Xinxó: “Al Pere Gallifa el final de la guerra el va agafar a Madrid, va tornar com va poder a casa i allí es va quedar amagat. No sortia i no hi havia ningú que sabés que estava allà. L’any 1940 munta un petit nucli de la JSU amb la Júlia Xantrero i el seu germà, mantenen contactes amb les poques noies que quedaven. La Júlia Xantrero i la Teresa Bracons es passaven moltes tardes de diumenge anant a la presó per veure gent i ajudar-los. En la primera caiguda de la JSU i del partit l’any 41 van agafar a Barcelona una colla de 15 o 20 noies. Cauen la Isabel Vicente, la Cati, les germanes Brugalades i la Soledat Real que va estar 16 anys a la presó. La policia va venir a Sabadell a veure qui trobaven, van anar a la casa de Pere Gallifa, i van detenir la Júlia Xantrero, la seva nòvia, el Josep Gallifa, el germà petit, i el Chilian el Manco. Van estar tres hores escorcollant tota la casa, amb ell amagat sota el llit. Fins i tot van arribar a doblegar per la meitat el matalàs sota el qual s’amagava sense descobrir-lo. Va tenir la gran sort que el Gallifa era afeccionat a escriure en català i quan el policia buscava per allí, hi va anar un altre i li va dir: “Mira aquí. ¿Qué dice?” “Es igual, coge todos estos papeles y nos vamos porque ya está visto”. Es va salvar.
“Quan ell tenia dotze anys, un 11 de setembre als Maristes, va agafar una bandera espanyola, la va fer a trossos i en va fer dues de Catalunya i les penjà a classe. En Pere, que venia de la USC i era molt catalanista, fou el gran líder de la joventut sabadellenca durant la guerra.”
“Pràcticament cada dia al vespre el Pere sortia, ens trobàvem en un lloc que acordàvem el dia abans i estàvem dues o tres hores caminat per carrers de Sabadell i discutint de qüestions polítiques. El Pere era molt més capaç que jo, en aquells moments estava molt satisfet que em pogués orientar, fins i tot algun cap de setmana havíem decidit tenir una discussió més llarga i fèiem excursions, sortíem de bon matí, acostumàvem a anar cap a la Mola, passant per llocs sense massa gent, perquè ell tenia por de ser reconegut i que el detinguessin. La vida que portava era diabòlica. Finalment la Júlia Xantrero va sortir de la presó i al cap de pocs dies el Josep Gallifa. El problema és que a casa dels Gallifa era perillós estar-hi, els seus pares van llogar o comprar una vinya amb una caseta i un pou al capdamunt del riu Tort, a l’alçada del bosc de Tugores a Can Torrents. Ho van arreglar perquè hi poguessin anar. Estava bastant amagat. Hi van estar uns quants mesos. Vam pensar que no era massa convenient estar-se allí ja que un dia ens podien pescar.”
“Uns amics del seu pare vivien a la masia de Ca n’Oriac, el paratge encara era verge i no s’havia parcel·lat, o si s’havia parcel·lat no s’havia començat a edificar. Per sota de la casa, en un torrent, hi havia una mina d’aigua que ve de Ribatallada. Es passava el dia a la mina i de nit dormia a la masia. Això va durar bastant temps. En aquella època ja ens permetíem el luxe d’anar-hi algun diumenge amb els amics: la meva nòvia –Margarita Muro-, l’Albert Girabau (El seu germà Jaume Girabau de la JSU va ser afusellat el 21 de gener de 1942 amb només 28 anys) i la Júlia Xantrero. Anàvem a un pla que hi havia més amunt a la casa, allà xerràvem, corríem i jugàvem a bàsquet. D’aquesta manera ell també es va anar civilitzant una mica, perquè amb tots aquests anys d’estar sempre amagat, sempre pensant si m’agafen, s’havia tornat una mica feréstec. Era molt estrany, si el coneixies no tant, però esquivava tothom. El Pere Gallifa va estar amagat durant quasi sis anys, entre 1939 i 1945.”
Fins aquí la narració de Josep Xinxó. Crec que seria bo que quan es faci el projecte de reconstrucció de la masia i els rodals, es cerqui l’antiga mina i s’hi faci referència al nostre talp sabadellenc, que documenta la brutal venjança dels vencedors franquistes.
” El Pere Gallifa va estar amagat durant quasi sis anys, entre 1939 i 1945.”
