Dibuixem un possible escenari. El govern central dicta al Tribunal Constitucional que ataqui el govern de la Generalitat i el Parlament. Posen mil denúncies. Primer inhabiliten un consellers, desprès tots. Aquests no fan cas d’aquesta legalitat, es deuen al poble i es mantenen en el càrrec. Llavors el Govern Central aparta al ciutadà de Santako, Josep Luís Trapero i agafen el control dels mossos. Comencen a detenir consellers, directors generals, etc. El mateix passa al Parlament inhabiliten la presidenta Carme Forcadell i una part de la mesa. També inhabiliten els diputats de la majoria i els dels comuns. Aquests fan com qui vol ploure i van al Parlament com si res. Envien patrulles dels mossos i els detenen. Els substitueixen altres diputats que al cap de poc són detinguts igualment. El mateix passa en 850 ajuntaments catalans. Primer els inhabiliten per desobeir directrius del TC i després son detinguts centenars d’alcaldes i de regidors. Molta gent s’hi solidaritza. Han de venir Policies Nacionals i Guardia Civils ja que una part dels mossos es neguen a actuar i els altres estan desbordats. La meitat dels mossos fan l’orni a les ordres de detenir col·legues del propi poble i són expulsats del cos. La gent s’organitza en la clandestinitat.
Nomenen un alcalde i 27 regidors des del Palau de la Generalitzat copat per funcionaris nomenats pel govern de l’estat com a conseqüència de l’article 155 i sota la Presidència del delegat del govern de Madrid. El terror a la ciutat és total. Les tortures i pallisses són constants a les comissaries de policia. Es crea un fitxer amb més de 260.000 registres de sabadellencs. Efectivament no és un error hi ha més fitxes que ciutadans. Amb Facebook, Instagran i Twitter ho ha tingut fàcil per detectar desafectes. Hi ha 70 afusellats. Més de 8.000 sabadellencs a les presons o a camps de comcentració. Una quants milers exiliats a França. Són depurats els 2.000 treballadors municipals un a un i en queden només la meitat. Els altres són substituïts per gent propera al nou govern imposat. Les propietats dels detinguts i dels exiliats són repartides entre els defensors dels nou règim. Tots els mestres de la ciutat són igualment depurats, qualsevol persona que s’hagi significat amb idees del sobiranisme o hagi anat algun cop a una manifestació convocada per l’ANC són igualment acomiadats. Sabadell té sort, l’alcalde no és el pitjor que podria ser. A instàncies de persones com el Josep o el Magí, vells lluitadors, s’interessa per uns quants damnificats del nou règim. Fins i tot en deixa tornar unes desenes de l’exili. Han d’humiliar-se totalment per intentar salvar alguns resistents independentistes que estan a punt de morir en algunes presons espanyoles. Consideraran després que és de les coses més humiliants que van haver de fer, demanar clemència al representant d’un règim que havia afusellat amics seus. Per què ho sé? Perquè m’ho han dit a mi personalment.
L’alcalde organitza un gran acte de benvinguda al Cap d’Estat al camp del Sabadell on és obligat a anar-hi tothom. Dos dies abans són detinguts preventivament centenars de sabadellencs independentistes i reclosos a la Fira on dormen amb màrfegues a terra. A l’antic local dels sindicats de CCOO i UGT, òbviament clausurats per sobiranistes, s’han de presentar tots els ciutadans en edat militar on se’ls rapa al zero per humiliar-los i són obligats a passar per la comissaria cada dia. L’alcalde té una gran empresa i contracta a alguns antics sindicalistes a canvi que facin de delators dels sindicalistes que han passat a la clandestinitat.
El més sorprenentment de tot és que, un cop consolidada la república catalana, han tornat els exiliats i els nostre alcalde i regidors han sortit de la presó i han tornat accedir als seus càrrecs escollits pel poble, a la ciutat hi haurà un gran debat sobre si dedicar o no un monument o una plaça a aquest alcalde o si era més o menys bona persona. Es deia José M. Marcet.
Efectivament al capdavall som bàrbars.
En homenatge a Maria Salvo i Josefa Ramos, Magí Colet i Josep Xinxó.
”Hi haurà un gran debat sobre si dedicar o no un monument o una plaça a aquest alcalde o si era més o menys bona persona: es deia José M. Marcet”
