Se’ns diu que “s’han de fer entrar en raó” els milers de catalans que reivindiquem el nostre dret a votar en un referèndum l’encaix o no de Catalunya dins l’Estat espanyol. Però el que realment volen legitimar és que se’ns apliqui com està passant, “la raó de la força”.
Qui s’ha de fer entrar en raó? Doncs a aquell que es considera que l’ha perdut, evidentment des de la perspectiva del que es creu que està en possessió de la veritat i és obvi, que des de la perspectiva del Madrid governamental, les dèries catalanes només són fruit d’un embogiment col·lectiu, instigat primer per Mas i ara per Puigdemont.
Durant aquests anys de diputada a Madrid, que han coincidit amb l’esclat de la reivindicació catalana, he pogut viure i veure en primera persona com s’ha obviat sistemàticament què passava a Catalunya cada 11 de setembre als carrers i com s’obviava què succeïa a la vida social i política del dia a dia del nostre país, on de manera sostinguda en el temps, s’han anat fent passes que han bastit un autèntic procés fins a poder votar en referèndum la voluntat de la ciutadania catalana.
Cada debat al Congrés referit a Catalunya, n’hi ha hagut fins a 18, la resposta ha estat la mateixa. Un sonor cop de porta sense cap mínima concessió a mirar d’entendre, per la via del diàleg constructiu, què està passant i quines són les raons que han dut a la situació actual i sobretot, buscar-hi una solució. Tampoc ningú mai durant aquests 6 anys de diputada, ni tant sols de manera informal, se m’ha apropat per interessar-se com és que avui hi ha al Parlament una majoria absoluta d’escons independentistes, quan aquests eren minoritaris encara no fa 10 anys.
Una mutació social d’aquesta mena, té un perquè i té unes causes. Negar-se a escoltar-les per mirar d’entendre-les i buscar-hi una solució, ha estat el greu error del govern Rajoy, que és qui té més poder i per tant més responsabilitat.
A aquest escenari s’hi han d’afegir dos fets recents però indicadors de quina és la situació a Madrid hores d’ara. Primer: la situació d’aïllament en què es troba el Govern Rajoy tant pel fet que el Congrés NO aprovés la iniciativa de Ciudadanos, per validar les mesures repressores que està aplicant el Govern espanyol contra Catalunya, com pel fet que SÍ aprovés per majoria absoluta, l’existència de la “Operació Catalunya” encarregada de fer guerra bruta contra Catalunya. Segona: la situació de debilitat del govern Rajoy ja que el PNV deixa en suspens el seu suport a la llei més important: els pressupostos generals de l’estat.
Aquest dos fets evidencien la feblesa del Govern Rajoy davant la més gran crisi territorial des de la restauració de la democràcia a Espanya.
Lluny de reconèixer-ho, Rajoy segueix enfollit, entestat en lluitar contra molins de vent optant per la raó de la força. Amb repressió i amenaces. Amb la persecució judicial i amb setge policial. Amb la intervenció temerària de les finances de la Generalitat, posant en risc fins i tot projectes de recerca i investigació i per la intervenció torçant la legalitat, del cos de Mossos d’Esquadra.
La vulneració dels Drets fonamentals avui, és un fet a Catalunya i fins i tot el relator independent de la ONU en matèria de democràcia insta una Comissió Europea covarda, a fer de mediadora en la qüestió catalana.
Ara bé, el que s’està imposant a Catalunya és la força de la raó, que ja ha guanyat el relat internacional. La força d’una raó i legitimitat que fa que davant la repressió que se’ns imposa vulnerant els bàsics drets cívics fonamentals, hi hagi una realitat transversal, diversa i plural plena de dignitat, que vol anar massivament a votar. Hores d’ara aquesta realitat té molt més gruix, perquè als que estaven determinats a voler decidir si Catalunya ha de ser o no un nou Estat d’Europa, s’hi ha afegit les persones que demà volen anar a votar bàsicament perquè no ens arrabassin un dret fonamental.
Raons de pes. Raons poderoses que diuen molt de la societat catalana que es presentarà a ulls del món, demà, com un gran País.
Demà serà un gran dia.
“El que s’està imposant a Catalunya és la força de la raó, que ja ha guanyat el relat internacional”
