La celebració del Dia Mundial de l’Alimentació d’aquest dilluns va molt lligada al malbaratament alimentari. Professionals del sector de l’alimentació de Sabadell expliquen el que fan per evitar-lo. Constaten que la clau és una bona previsió.
El malbaratament d’aliments és plat de cada dia. Només a Catalunya, el 16% del menjar que es llença prové del sector de la restauració. Per conscienciar sobre aquesta problemàtica, s’han llençat diverses iniciatives a Catalunya al llarg d’aquests últims anys: Plataforma per a l’aprofitament dels aliments, impulsada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 2014 i altres campanyes de sensibilització com ‘Remenja’mmm. Massa bo per llençar-ho’, entre moltes altres.
Iván Romero, propietari d’un restaurant de Sabadell s’ha sumat a la campanya del tupper i el seu restaurant ofereix emportar-se el plat sobrant, doncs «cada cop hi ha més gent que no s’acaba el seu plat de menjar i, de vegades, per vergonya o per pudor, no demanen per emportar-s’ho», afirma. És per això que «nosaltres mateixos oferim aquesta possibilitat». Romero diu que, aproximadament, dos de cada tres comensals que es deixen una mica de menjar, s’ho emporten.
L’organització per evitar aquest malbaratament és un factor clau. El sabadellenc Isaac Signes, cap de cuina, explica que «la despesa en menjar puja un total aproximat de quinze mil euros mensuals, cinc mil d’ells invertits en carn, quatre mil en peix, tres mil en fruites i verdures i els tres mil restants en aliments secs com arròs o pasta». És per aquest motiu que, malbaratar, implica una forta despesa econòmica. Segons el xef, «per llençar la mínima quantitat d’aliments tenim les receptes molt detallades i utilitzem un checklist d’aliments», que permet tenir un major control sobre aquests.
