[Joan Reixach, Emprenedor]
Aviat tindrem eleccions, en què escollirem el nou govern de Catalunya. Al cap i a la fi, no deixa de ser una mena de gran selecció de personal en què triem els dirigents que gestionaran el que és públic, el que és de tots, i que no deixen de ser moltes vegades uns grans desconeguts per a la ciutadania. Podrem triar entre partits que volen la independència de Catalunya i altres que no, i d’ells uns seran d’esquerres progressistes, altres de més lliberals i uns de tall més conservador i, fins i tot, alguns de nous. Per aprofundir una mica més en aquest procés, hi afegiria com a criteris d’avaluació els conceptes que els antics filòsofs estoics definien com a bo o virtuós, és a dir, el conjunt de saviesa, prudència, justícia i valentia.
Si entenem la saviesa com disposar de formació i experiència en allò que has de dirigir, semblaria lògic considerar que per exemple per encapçalar el Departament de Salut hi poséssim al capdavant algú amb coneixement i expertesa en temes mèdics. I així a totes les àrees de govern. Com a casos propers, els últims consellers sabadellencs, Lourdes Ciuró i Juli Fernàndez, de qui és sabut que han tingut una activitat professional prèvia a la política força interessant. A l’exconsellera de justícia Ciuró, per exemple, se li reconeix una bona tasca en el seu departament a la Generalitat de Catalunya, i segurament això ve donat en part per la seva formació com a advocada i pel coneixement que tenia d’aquest sector.
No conec en detall què entenien els antics grecs i romans pel concepte de prudència, però com deia Zenó de Cítion, fundador de la filosofia estoica: “Recordeu que la naturalesa ens ha donat dues orelles i una boca per ensenyar-nos a escoltar més que parlar”, aplicat a política, això podria significar que un candidat prudent, moderat, discret i que sàpiga escoltar seria una millor opció per a la gestió pública. També ho podríem veure com allò de més fer (interès general) i menys ser (ego), convençut que l’electorat agraeix força el polític que treballa de veritat i detesta el que es passa el dia fent política d’Instagram. Justícia. Complicada de definir. En aquest punt, cada corrent ideològic l’entendrà a la seva manera i aquí sí que no sabria jo com fer de forma neutral un procés de selecció d’un candidat polític.
Probablement, acabaríem triant aquell que defensa i s’adapta millor als nostres desitjos de societat i país. I, finalment, valentia. Per fer bones polítiques, cal ser valents i no complaents ni xerrameques, especialment en moments i situacions difícils. Al meu entendre, un polític no hauria de ser gaire diferent d’un executiu d’empresa orientat a resultats i, per tant, estar compromès i ser conseqüent a defensar amb fermesa el programa electoral pel qual l’han votat. No sé pas si els vells estoics avaluarien així mateix els seus candidats, però jo he fet aquest exercici, apartant-me de la cridòria de campanya, i m’ha ajudat a triar la meva opció.
