Opinió

Ficció (o no)

Pura ficció: Viure a Sabadell no és fàcil. I fer-ho en llibertat potser encara més. Arreu de Catalunya passa el mateix. La manifestació d’ahir al Centre de Sabadell va ser “dissolta” pels Mossos d’Esquadra, seguint ordres de qui ara els mana, un coronel de la Guàrdia Civil. Les gairebé 20.000 persones van arribar fins al Passeig, on foren aturades per una dura càrrega policial. No va ser fàcil ajuntar prou Mossos d’Esquadra, atès que als darrers dies s’han multiplicat les baixes “per estrès” o “per angoixa”. Alhora, a la Travessia de la Borriana, un grup de neonazis apallissaven impunement els qui fugien de la càrrega policial. Al Parc Taulí, a Urgències, un grup de policies de paisà detenien els qui arribaven ferits del Centre per la violència policial. L’acusació se sabria més tard: rebel·lió.

La raó de la multitudinària manifestació fou la detenció de diverses autoritats catalanes, algunes d’elles a Sabadell com la presidenta del Parlament i diversos diputats i diputades. El president de la Generalitat fou detingut a l’autopista AP7 mentre venia de Girona. El mateix passava alhora a altres llocs de Catalunya amb conselleres, consellers, diputades, diputats, alcaldes i alcaldesses.

Els jutjats penals de Sabadell comencen a queixar-se de massa feina. Aquesta nova pila de causes són per sedició, rebel·lió, desobediència, resistència a l’autoritat, etc. També estan saturats els jutjats civils per les causes d’embargament rebudes per pagar multes gubernatives, fruit de l’aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a “llei mordassa”. A la nostra ciutat també s’observen controls policials als diversos accesos per carretera i ferrocarril. Han estat detingudes 7 persones en trobar-se material prohibit als maleters dels seus vehicles. Eren banderes estel·lades i cartells per a la manifestació d’ahir.

L’Ajuntament de Sabadell es troba en estat de xoc després de la detenció de l’Alcalde i d’altres càrrecs electes, en raó d’haver sortit al balcó de la Plaça Sant Roc a proclamar la República Catalana. Les seus locals del PDCAT, d’ERC, de l’ANC i d’Òmnium Cultural i el Casal Can Capablanca han estat precintades i queden prohibides les seves activitats. També alguns col·laboradors habituals d’aquest Diari declararan als jutjats acusats d’incitació a l’odi. La causa són els seus articles demanant a la gent que assistís a la manifestació d’ahir. Com algun d’ells anunciava setmanes enrere, s’està tornant a la clandestinitat. Fins fa poc la clandestinitat era per a urnes i paperetes de vot. Avui tot plegat va molt més enllà. Als bars, a l’autobús, al carrer, ningú parla del “tema”, no fós cas que algun confident sigui aprop i escolti una conversa “inapropiada”. Retorna el funcionament en “cèl·lules”, on grups de poques persones es troben clandestinament, però sense saber qui més forma part del moviment resistent a la ciutat. Un reduït grup organitzador va fent arribar instruccions amb molta cura, per tal que no es destapi la xarxa resistent.

Aquests quatre paràgrafs són pura ficció. Encara no ha passat res de tot això. Però el més preocupant és que ben aviat tot aquest relat pot deixar de ser ficció i convertir-se en verídic. Avui el govern del PP aprova la suspensió parcial de l’autonomia catalana, fet que directament significa que els vots emesos a les eleccions del 27 de setembre de 2015 ja no serveixen de res.

Les forces polítiques independentistes presents al Parlament ja no estan discutint quan votaran la proclamació de la República Catalana. Ara discuteixen com fer-ho per tal d’evitar que els cossos policials ho impedeixin. La situació ja no és kafkiana, és profundament perversa.

La pregunta que haurem de fer, aquí i a Europa, és si calen morts perquè algú aturi el que s’acosta. O quants atacs policials poden aguantar-se, o a quanta gent cal detenir i empresonar. Tot plegat és molt més seriós del que sembla. Rajoy ha decidit no parar. I Europa calla, com amb els refugiats que, a milers, segueixen morint al Mediterrani.

“El més preocupant és que ben aviat tot aquest relat pot deixar de ser ficció i convertir-se en verídic”

To Top