Ara sabem que amb aquesta Constitució no es pot discutir de la independència ni de la república. Crec que l’anàlisi queda distorsionada si només ens fixem en Catalunya. En realitat estem davant d’un cop d’estat a Espanya. En les darreres eleccions generals espanyoles van guanyar en nombre de vots els que no volien un govern Rajoy. Els poders fàctics van impedir el canvi de tal forma que fins i tot es van carregar el líder del PSOE. Tot va tan ràpid que ja no ens en recordem. Aquest cop Pedro Sánchez ha preferit ser bon minyó i fer cas de la FAES.
En realitat tampoc es pot discutir de fer pagar als bancs, d’anul.lar els desnonaments. Recordeu que hi havia una proposta de Ciudadanos per ajornar els desnonaments tres anys? Tampoc podem tocar els impostos als rics, ni a les gran empreses multinacionals que se’ns riuen a la cara. No podem saber ni el preu de la llum amb un sistema trucat d’una pretesa i delirant subhasta hora a hora. No podem empresonar els corruptes, han teixit una teranyina al sistema judicial i ho tenen tot controlat. El fiscal general reprovat, el ministre reprovat per amagar la corrupció del PP. No podem jutjar els policies que s’han inventat falses notícies sobre independentistes i Podemos. No podem jutjar els responsables de vendre cotxes que contaminen 40 vegades més del que diu la publicitat. No es jutja els responsables del Banc d’Espanya que tenen com a encàrrec controlar el sistema bancari espanyol i que, sabent que estava malament, van mirar cap a un altre lloc.
Els poders fàctics són els mateixos, recordem-ho, que van fer plegar ignominiosament Josep Borrell en pugna contra José Maria Aznar. Ara, Borrell reconvertit en un jacobí monàrquic favorable a un rei d’extrema dreta. La quadratura del cercle!
Alguns comentaristes reclamen polítics que estiguin a l’alçada, diuen, i que traeixin els seus. Es veu que no complir amb la paraula donada és senyal de bon polític! On hem arribat amb el cinisme del règim de 1978! Es posa com a exemple Adolfo Suárez que va trair els franquistes i al mateix nivell a Santiago Carrillo. Quina immoralitat! Posem al mateix nivell els que van anar a parar als camps de concentració nazis dels que va lluitar a la División Azul. Doble immoralitat. Carrillo va cometre un gran error que ara paguem tots: la renúncia a la república. Ara la bandera republicana tricolor espanyola seria molt útil per resoldre el que passa.
No entenc tampoc l’actitud de José Montilla. El conflicte es va generar essent ell president de la Generalitat. El PP i el seu Tribunal Constitucional, el va humiliar com mai s’ha humiliat un polític en democràcia. Sembla no adonar-se’n.
Digueu-me idiota, però mai hagués pensat que podria succeir el que ha passat ara. És a dir, es proposa fer un Estatut nou. Es fa durant tres anys. Ho aprova el Parlament, el Congreso i el Senado espanyols, i es fa un referèndum. En total triga tres anys. El TC triga quatre anys a carregar-se’l. Però en fi en queda una mena d’Estatut. Doncs bé tot això es pot liquidar en un a votació d’unes poques hores al Senat. Bravo! És a dir una llei orgànica que forma part del bloc constitucional es pot liquidar en un parell d’hores al Senat. Encara no surto de la meva estupefacció.
Això no és dret constitucional, això són polítics trilers, estafadors de la política. Gramsci ens deia amb raó que “el verdadero granuja es superior al honesto; en efecto el granuja puede también ser “honesto” (o sea puede hacerse en honesto) mientras que el honesto no hace granujerías en ningún caso y precisamente por eso es honesto.” Rajoy i l’Estat guanya per aquesta raó per ser més malvat. El que jo em pregunto és, això és democràcia?
” Carrillo va cometre un gran error que ara paguem tots: la renúncia a la república”
