Després de llegir al D.S. la notícia que les representacions d’òpera que es celebren Sabadell i a altres ciutats de Catalunya, em sento molt decebut i preocupat ja que, gràcies a l’Associació encapçalada per Mirna Lacambra, durant molts anys hem pogut gaudir d’un espectacle que en altres temps estaven reservats a unes minories. En el meu cas, aquestes representacions fetes aquí m’han permès descobrir i disfrutar d’un sector cultural que, d’altra manera, potser no hauria tingut mai al meu abast. És per això que estic mol agraït a l’Associació que ens ofereix aquest espectacle tan atractiu.
I em sap molt de greu que aquest perill de desaparició d’un dels espctacles més interessant estigui motivat per una qüestió de diners ja que, com diu la senyora Mirna Lacambra, el retard de les subvencions, la disminució d’aquestes i les reclamacions de l’IVA posen en una situació molt difícil la continuïtat d’una de les realitzacions culturals més prestigioses de Catalunya.
I quan hom veu aquestes coses és lògic que es pregunti què estan fent els responsables amb els diners dels nostres impostos, que veiem mal administrats i dedicats, en quantioses partides, a altres assumptes que res no tenen a veure amb la cultura. Obliden que l’element més significatiu, definitori i transcendental d’una col.lectivitat és el cultural. Encertadament Pi i Margall ja va dir que no hi ha res al món que apropi més les persones que la cultura, és a dir, que contribuexi més a cohesionar la societat. I d’això, en aquests moments, no n’anem massa sobrats.
