Si miro enrere ho veig borrós, si miro endavant cap a l’any 2018 ho veig borrós, també em sembla que començo a veure borrosos els records i fins i tot em semblen borrosos els pensaments.
Aquest efecte es pot deure a quatre coses. La primera d’elles es que després de molts anys on la política anava a un ritme lent, molt lent, tot s’ha accelerat. No és un invent retòric, posaré un exemple real. Pensem que als primers anys del govern Pujol hi va haver un gran incendi. Va causar un gran impacte en la societat catalana i en els seus mitjans de comunicació. Hi va haver un gran debat sobre les raons i els mitjans per apagar-lo. Naturalment el Parlament se’n va fer ressò. Van discutir el tema al cap… d’un any!
Hem anat a un ritme tan ràpid que ningú té temps de reflexionar; això ha empitjorat mercès a les xarxes. Que una bona reflexió no espatlli un bon tuit!
Però a més les hòsties de l’1 d’octubre i el fet de tornar a tenir presos polítics tan propers com el Jordi Cuixart i els altres tres, han sumat a la meitat del país en un estat de xoc. En aquestes circumstàncies s’han hagut de fer fins i tot unes eleccions. Qui en aquestes circumstàncies pot fer un programa electoral en condicions? Ja us ho dic: ningú. Només cal veure la quantitat d’incoherències que deien i escrivien. Però en aquesta situació amb un sabadellenc a la presó, qui podia tenir la serenitat i la trivialitat de mirar què deien els programes electorals sobre, per exemple, la legalització del cànnabis? Seria, francament, una frivolitat.
I en l’àmbit del sector monàrquic també hem vist que la distància entre els seus discursos, la major part fets des de lluny, i la realitat ha estat aclaparadora. Encara hi ha gent que pressiona Inés Arrimadas per tal que intenti formar govern! A Sabadell també la situació és complexa, però avui no hi entrarem.
La segona cosa que pot provocar veure-ho tot borrós és la ingesta excessiva de menjar colesteròlic i de begudes alcohòliques. Aquests dies hi ha una mena de treva de la batalla contra els mitxelins i la mala vida. Totes les dietes queden en suspens. Aquells que durant l’any donen consells sobre els hàbits de consum saludables i sostenibles també fan bogeries, com els treballadors del Taulí i dels CAP. L’intervingut Departament de Salut, calla. Els ecologistes creuen que bevent litres i litres de vins, caves ecològics i lliures de sulfits l’efecte és positiu pel cos i l’ànima. Si el whisky té 12 o més anys, ja no cal que sigui ecològic, els anys convaliden els contaminants. Podria ser també que l’Almax tingui un efecte secundari poc estudiat. Si te’n prens molts aquella mena de guix forma una capa als budells que pot provocar que deixis de veure els coses clares.
En tercer lloc, pot passar que tot plegat sigui el producte de l’exposició a tants anuncis sobre perfums i alternativament sobre els efectes dels efluvis dels perfums i colònies sobre la nostra capacitat de discerniment. L’OMS està a punt de declarar Catalunya com a zona catastròfica, per l’epidèmia de casos de bogeria degut als efectes dels perfums sobre la consciència. Realment us heu fixat en les coses que fan als anuncis la gent que es posa perfums?
I en quart lloc, també pot passar que estigui afectat per una cosa molt més banal. En fi escric el dia primer de l’any i se m’han trencat les ulleres. He anat a buscar les de recanvi, però ai las, tenen una graduació una mica diferent i fa que ho vegi tot borrós. Les úniques ulleres que em permeten veure les lletres bé, són les de sol graduades, però encara és pitjor: ho veig bé però tot molt, molt fosc. Potser és això.
Bon any 2019!
“Hem anat a un ritme tan ràpid que ningú no té temps de reflexionar; això ha empitjorat mercès a les xarxes”
