Ciutat

La CIPO, 50 anys sense aturar-se tot i la crisi

Dos treballadors del Centre Especial de Treball CIPO del carrer Himàlaia
Dos treballadors del Centre Especial de Treball CIPO del carrer Himàlaia / ÒSCAR ESPINOSA

El Centre Especial de Treball CIPO celebra aquest 2018 els 50 anys de la seva creació. Des del seu naixement, la cooperativa ha patit alts i baixos econòmics. Un dels més durs ha estat durant la darrera crisi econòmica, quan es van congelar les subvencions de la Generalitat el 2009 i també molts dels contractes que tenien en aquell moment. Unes subvencions que a hores d’ara encara no s’han reactivat. Tot i això, gràcies als esforços dels treballadors i dels membres de la cooperativa van aconseguir tirar endavant el projecte. Ara es recuperen a bon ritme i engeguen nous projectes.

La CIPO va néixer el maig del 68 de la mà de sis famílies de Sabadell que buscaven que els seus fills amb discapacitat intel·lectual poguessin entrar en el món laboral, cosa que en aquella època no aconseguien tot i sortir formats de l’Escola Santa Gemma. Amb l’objectiu de no desaprofitar l’educació que havien rebut els estudiants es va crear la cooperativa perquè poguessin trobar sortides laborals. Aquesta iniciativa va suposar la creació d’un centre punter durant aquells anys en la normalització en la vida ciutadana dels discapacitats.

La CIPO, en els seus inicis, va assumir tasques molt lligades al passat laboral de la ciutat d’aquell moment: la indústria tèxtil. A partir del creixement de les seves tasques i de la quantitat de treballadors que anaven agafant, el Centre Especial de Treball va créixer a bon ritme. Va ser llavors quan es va crear la fàbrica del carrer Himàlaia, que encara serveix de seu a l’actual CIPO. Des de l’inici s’han anat adaptant a les necessitats del mercat per aconseguir donar feina digna als seus treballadors i feina ben feta als seus clients. L’any 91 van crear la filial de bugaderia anomenada CIPO-FLISA, que dona servei del món de l’hosteleria i l’hospitalització.

Dificultats per la crisi

Tot i els creixements en l’inici i durant els anys 90, durant la crisi dels darrers anys la cooperativa s’ha vist obligada a fer canvis i grans esforços per sobreviure. Tal com explica el seu director, Xavier Martínez, tant els membres de la cooperativa com els treballadors van haver de fer certs esforços per tirar endavant el projecte. «Han sigut anys difícils per tots nosaltres, al tractar-se d’una empresa del tercer sector», explica Martínez. Segons el director, els membres de la cooperativa «es van veure obligats a pagar una quota per ajudar a tirar endavant projectes i que sortissin els números», «gràcies a aquests esforços hem aconseguit tirar endavant». Segons Martínez, aquests esforços han sigut necessaris ja que des de la crisi les subvencions de la Generalitat han desaparegut.

Àmbits de treball

Dins de la CIPO hi ha diversos àmbits de treball. Per una banda el centre ocupacional, on fins a 140 usuaris fan activitats i tallers segons el seu nivell de discapacitat, però sense rebre cap sou. I per l’altra, hi ha el Centre Especial de Treball, que seria la branca comercial, on hi treballen fins a 81 persones amb discapacitat. A aquestes xifres també cal sumar-hi els 74 professionals que tutelen als usuaris, i també les més de 20 persones que fan ús del servei de residència. En total, fins a 250 persones amb discapacitat participen a la CIPO.

Algunes de les activitats a l’aire lliure que organitza la CIPO

Algunes de les activitats a l’aire lliure que organitza la CIPO / ÒSCAR ESPINOSA

Actualment, tot i la voluntat de seguir creixent i augmentar les places i el nombre de treballadors a la plantilla, la CIPO es veu limitada a la feina actual. Per accedir-hi cal fer-ho a través d’una sol·licitud pública però, tal com explica el director Xavier Martínez, actualment els topalls de l’administ

ració no permeten créixer com els agradaria. Tot i això, Martínez assegura que la relació amb les institucions és positiva i que es treballa conjuntament per seguir creixent i per mirar d’augmentar en un futur les places disponibles. Martínez creu que algunes de les dificultats per tirar endavant el projecte i la cooperativa seguiran, i considera que l’etapa complexa encara no s’ha acabat. Tot i això, es mostra optimista amb el projecte i assegura que la solució passa per «asseure’s en una taula a parlar per veure com es pot arreglar la situació» i «donar servei a les demandes que rebem» I

Comentaris
To Top