Els veïns del bloc de Ca’n Oriac afectat per una anomalia en el sistema elèctric continuen allotjats en un hostal de Sabadell o a casa de familiars i amics. L’espera se’ls està fent molt llarga. Preocupats davant la manca d’informació i la incertesa de si la tornada a casa arribarà aviat o d’aquí molt de temps, els veïns demanen respostes i que se’ls escolti. Avui es reuniran amb l’Ajuntament.
Rutina trencada
«Això no és vida. Ho estem portant fatal, la nostra rutina s’ha trencat per complet», es lamenta l’Hicham Bibiche, veí del 4t B del bloc del carrer Príncep de Viana. «Ens falta informació, no sabem quan tornarem a casa», afegeix.
La de l’Hicham és una de les quatre famílies afectades que viuen des de l’incident a l’Hostal Ric, que ha omplert el 40% de la seva capacitat només amb els veïns que s’hi han allotjat. Davant «la manca de noticies rebudes» per part de les autoritats competents, els veïns temen que la situació es pugui allargar fins i tot un any i es mostren especialment preocupats.
Ana Delia Ferreira és companya de pis de l’Hicham, i també viu allotjada a l’Hostal Ric. Mare d’una filla de dos anys, assegura que es passen els dies alimentant-se a base d’entrepans. Això, a més de ser poc sa i variat –en especial per a la nena– els suposa una despesa difícil d’assumir durant un període llarg de temps. El seu cas és especialment greu, ja que ni l’Hicham ni la Delia tenen feina i no reben cap prestació d’atur. Tampoc no saben si algú es farà càrrec de les despeses extres que aquesta situació els hi està generant.
«Ens ha canviat la vida completament», assegura l’Hicham, «tot i que tenim sostre per dormir i a l’hostal rebem una bona atenció, no podem viure per sempre en una habitació d’hostal. Per exemple, no tenim accés a cuina».
La filla de l’Ana Delia, l’Anaïs, «està una mica desubicada» i «no s’està adaptant bé a la situació», explica la seva mare. «Ens ha canviat la rutina, ens passem moltes hores al parc del costat de l’hostal perquè la nena es dormi aviat». «Per a mi és una situació angoixant, intento arribar a l’hostal cansada per no pensar, perquè si no la ment no s’atura», assegura l’Ana Delia.
Poca informació
Els veïns es queixen de la manca d’informació i lamenten no saber fins quan l’Ajuntament cobrirà el seu allotjament a l’hostal, ja que els «insisteixen» en que busquin «una alternativa». «Ens fan fora de casa i no volen fer-se càrrec de nosaltres», lamenta l’Ana Delia.
Aquests veïns no tenen familiars propers a la zona i no tenen cap altra opció que allojjar-se al Hostal Ric. El marit de l’Ana Delia treballa i viu a Tarragona, però per l’Ana Delia anar-hi no és una opció. «Qui ens ha d’acollir tant de temps?», es pregunta Hicham Bibiche, que assegura que «no sap fins quan s’allargarà la situació».
La pressió sobre els veïns és encara més gran quan es fixen en les situacions a què s’han vist abocats altres afectats per l’anomalia elèctrica.
«Una de les veïnes allotjades a l’hostal ha perdut la seva feina per aquesta situació», que expliquen, «és més greu del que sembla». Alhora, si el panorama és enrevessat per a tots els veïns, encara ho és més pels del 4t B, que tenen por de perdre el seu habitatges després de tot el que ha succeït. L’Hicham i l’Ana Delia expliquen a D.S. que la seva situació al pis és irregular, ja que van deixar de pagar el lloguer fa un temps perquè no podien fer-se’n càrrec. Abans de la incidència ja havien patit un intent de desnonament, i ningú els promet que puguin tornar al pis un cop se solucioni l’assumpte de l’aigua i l’electricitat.
Buscar un lloguer
Una altra veïna, l’Aziza Chares que vivia al 2n A amb la seva filla, el seu germà Abdsamad, i els seus pares, ara està acollida a casa d’una amiga del seu germà que té dormint a casa a quatre dels membres de la familia. El seu germà i un tiet que es trobava de visita quan es va produïr l’incident, viuen en un altre pis on els han deixat un espai. «Em preocupa que ara mateix estem acollits a casa d’aquesta amiga provisionalment, però la seva família aviat tornarà de vacances, i tots no hi cabrem. Què passarà llavors? Ens acabarem quedant al carrer», es queixa l’Aziza.
«La primera nit la vam passar a l’Hostal Ric, però no voliem estar allà. No era vida. Ens vam estimar més anar a una casa, però això no es pot allargar molt més», explica la veïna. L’alternativa que des dels serveis socials s’ha ofert a la família però, tampoc és gaire factible pels Chares. L’assistenta social va alertar-los el passat dijous que la situació «va per molt llarg» i que, tot i que no els poden dir «el temps exacte» que trigaran a tornar a casa, el millor seria que busquessin un lloguer.
Els Chares però, asseguren que pagar l’entrada d’un nou pis i afrontar les despeses mensuals, els és impossible. Ara per ara, només l’Abdsamad i l’Aziza treballen. «A més, el meu pare està molt malalt i la meva filla és molt petita i n’he de tenir cura», diu.
«Des dels serveis socials ens han dit que pot ser que tot això s’allargui durant mesos o, fins i tot, un any», explica. Alhora, la familia es queixa que mentre són fora de casa segueixen pagant el lloguer del pis. Almenys fins que aquest dimarts es reuneixin els propietaris amb les autoritats i, potser, decideixin una altra cosa. Per això, tots els veïns del bloc del carrer Príncep de Viana viuen avui amb l’ai al cor per la reunió que ha de esclarir la seva situació. «Em fa la sensació que s’estan rient a la meva cara. No hi ha comunicació entre qui decideix i els veïns, no ens expliquen bé quan podem o no entrar al pis… Tot el que sé ho he anat esbrinant pel que comenten els veïns», es lamenta l’Aziza, que espera que aquesta situació pugui canviar a partir d’aquest dimarts
