Ciutat

«Hi ha quatre ciutats que han marcat la meva vida i una d’elles és Sabadell»

Entrevistem el Pare Josep Maria Soler, abat del Monestir de Montserrat

El Pare Abat a la Sala Montserrat de l'esglèsia de la Puríssima, a Sabadell / LLUÍS FRANCO

Molta gent ho desconeix, però l’Abat de Montserrat, el Pare Josep Maria Soler, té un passat sabadellenc. Nascut l’any 1946 a Santa Eugènia de Ter (Girona), Soler va viure a Sabadell dels cinc als disset anys. Aquí va estudiar i descobrir la seva vocació religiosa.

Què recorda dels seus anys a Sabadell?

Recordo, sobretot, l’escola. Jo anava a un col·legi que es deia Cor de Maria amb els pares claretians. Ara es diu Col·legi Claret. Recordo també un bon ambient de família: molt joiós i de molta estima. I recordo també els companys de curs, amb els quals encara avui ens trobem un cop l’any.

Com va ser el seu pas per l’escola del Cor de Maria?

Hi havia una entitat que portaven els claretians destinada als joves, amb qui feia activitats de tipus cultural i religiós. D’aquella època també recordo amics com el Francesc Bellmunt, el director de cine, que era company meu de col·legi.

La seva vocació comença allà?

La vida cristiana l’he mamat de la meva família. A casa, el meu avi resava el rosari cada vespre i després feia un reguitzell de parenostres que duraven encara més! (riu) Jo vaig aprendre a pregar dels meus pares i a l’escola. Allà vaig tenir de professor al Pare Casaldàliga, que ara és bisbe.

Què en recorda?

M’impressionava molt la manera com pregava. També m’impactava la seva dimensió social, que llavors ja començava, però sobretot la seva vida de fe i de pregària intensa. Potser va ser el seu exemple i el d’altres professors claretians el que em va fer plantejar la vida consagrada.

De l’escola va passar directament al seminari?

M’ho vaig començar a plantejar als 10 o 12 anys, però després, com sol passar, ho vaig aparcar. Quan ja tenia 16 o 17 anys ho vaig tornar a agafar més seriosament. Tenia clar que el meu camí no era ni formar una família ni ser capellà de parròquia: buscava la vida religiosa. I com que havia anat des de petit amb els claretians, vaig entrar al seu seminari.

Què li atreia d’aquella vida?

Llavors els claretians feien un tipus de vida que era gairebé de monjo. Després del Concili Vaticà II però, van decidir tornar a les arrels del seu carisma: predicació i apostolat. Això va fer que la vida de comunitat quedés en segon pla. Era més important la missió. Però jo em sentia més cridat a una vida de pregar junts, de fer comunitat, i no tant d’una missió específica. Per això vaig plantejar-me anar a Montserrat.

Publicitat

El Pare Abat, al centre, en un moment de l'entrevista amb el Diari de Sabadell, acompanyat del rector de la Puríssima de Sabadell, Mn. Joan Nadal / LLUÍS FRANCO

Per què allà? Havia conegut algun monjo, potser?

No! De fet, quan vaig començar a plantejar-me fer-me monjo, vaig descartar Montserrat. Ho veia tot massa gros i em semblava que tots eren molt savis! (riu) Vaig conèixer algunes comunitats i vaig passar un temps a Poblet. Em va agradar. Però, encara que no em sentia cridat a una vida tan activa com els claretians, sí que volia un cert tipus d’activitat pastoral. A Poblet això no hi era, però a Montserrat sí; així que vaig acabar anant allà.

De Sabadell, que és una ciutat industrial, a Montserrat, que és natura i silenci... Quin canvi!

Jo sempre dic (citant a un abat anglès) que Montserrat es troba entre el desert i la plaça de mercat. És veritat que Montserrat té una part de retirar-se i d’estar a la muntanya; i al monestir hi ha una dimensió de pregària, de buscar el silenci, i d’entrar dins d’un mateix. Però al costat de tot això hi ha tota la pastoral del santuari i tota l’activitat que Montserrat fa a nivell cultural i de diàleg amb el pensament i la societat.

Però... Una plaça de mercat?

Per plaça de mercat entenc una àgora grega: allà on la gent viu i debat. Montserrat es troba una mica al mig de les dues coses. De manera que sí: vaig trobar una certa diferència entre Sabadell i Montserrat; però no d’una manera radical. A més, vaig tenir la impressió d’encaixar a Montserrat perfectament.

Quin és ara el seu vincle amb Sabadell?

És on hi tinc la família més immediata, la meva germana. No vinc tantes vegades com ella voldria, però sí un o dos cops l’any. Tot i que quan la meva germana llegeixi això em renyarà i dirà que això no és del tot veritat (riu).

Després de tants anys fora de la ciutat, encara se sent de Sabadell?

De vegades em costa definir-me, perquè Sabadell m’ha marcat molt i és la ciutat on vaig viure l’adolescència, però Girona també em va marcar. Allà hi passava sempre les vacances de Nadal i Pasqua.

Meitat i meitat, doncs?

Jo acostumo a dir que hi ha quatre ciutats que han marcat a la meva vida; i totes hi tenen el seu pes. Una és Girona, una Sabadell, una altra Jerusalem (on vaig estudiar un any) i després Roma. També, és clar, Montserrat; però el monestir no és precisament una ciutat.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top