– Guillermo Altarriba –
El sabadellenc Santi Fuster és un fonamentalista del disseny. si tal cosa és possible. Ho és perquè concep aquesta disciplina com un llenguatge, amb la seva pròpia gramàtica i morfologia: una lingua franca que connecta a les persones a un nivell íntim, profund i, per tant, fonamental.
“Dir que el disseny és un valor afegit a un producte és una mentida -s’indigna Fuster-, equival a dir que el disseny és decoratiu!”. Aquesta actitud encesa l’esperonà a fundar -amb la manresana Alba Rosell– l’estudi Bendita Gloria el 2007, una unió que els ha deparat guardó rere guardó. L’últim trofeu que han recollit ha estat el Grand Laus 2018, dins la 48a edició dels premis Laus.
Si aquestes són les estatuetes amb què l’Associació de Dissenyadors Gràfics i Directors d’Art del FAD reconeix els millors projectes de disseny de l’any, el Grand Laus és el cim de la piràmide. La gala d’entrega dels premis va tenir lloc a començaments de juny, al Disseny Hub Barcelona, i allà va brillar amb llum pròpia l’arriscada proposta de Bendita Gloria: una nova identitat corporativa per a l’Escola Massana que defuig el concepte d’identitat corporativa. Com és això possible?
Forjant una línia gràfica que elimina qualsevol logo o icona, per exemple, o que presenta quatre noms a la vegada: la marca pot ser ‘Escola Massana’, ‘La Massana’, ‘Massana’ o ‘M’, tot convidant -apunten des d’aquesta institució centrada en l’art i el dissenya una lliure elecció.
“Una escola és un espai de dubte, un espai per aprendre… i per això el nostre disseny no és dogmàtic”, assegura Fuster. De nou, el disseny com una llengua: una amb la qual explorar el món i transmetre idees, reflexions i missatges.
“En el cas de Massana, per exemple, el disseny obre el debat, és una sol·lució humanista al problema que ens plantegaven”, recorda el sabadellenc, portant a colació la premisa bàsica de la seva disciplina. “Tot procés -desvela Fuster- comença entenent molt bé què vol el nostre client”.
Fuster i Rosell van guanyar el concurs públic de la Massana per connectar amb el seu esperit. Per a Xavi Capmany, director de l’escola, “el treball dels Bendita Gloria és com un esquelet que es va transformant a si mateix”. Fluit, rebel i imprevisible, com el foc o els núvols o -per què no?- el llenguatge.
Per què el procés creatiu de dos dissenyadors gràfics com el Santi Fuster i l’Alba Rosell té més paraules que dibuixos? Així ho confessa ell: “és un clixé molt típic, allò de conceptualitzar fent gargots, però som més d’escriure”
