Per Tona Codina, publicista i consultora de comunicació
Permeteu-me que em presenti, que segurament no em coneixeu. Avui m’estreno al nou Diari després d’haver rebut la proposta motivadora de l’Albert Solé i havent rumiat més del compte sobre què puc aportar. Fa molts anys que em dedico a escriure, sí, però no pas fent opinió. Però el cuquet del periodisme em crida. Soc redactora publicitària des de fa més de vint anys i abans vaig ser periodista a l’enyorat El 9Nou. Llavors substituïa el precoç Tian Riba com a corresponsal de Matadepera. Era l’època en què li va agafar una pàjara periodística i es va posar a asfaltar carrers. Per sort, la professió el va recuperar al cap de poc temps, i jo vaig trobar feina com a creativa en una gran agència, que llavors era el meu somni.
Aquests dies, mentre pensava sobre què escriure i coneixent el nou projecte del nou Diari de Sabadell, he recordat la il·lusió que es respirava entre els companys d’El 9 Nou. Aquí, ara, l’esperit és molt semblant: ganes de renovació, de trobar un format que faci trempar, molta empenta i fer ciutat –esperem que així pensin també els inversors d’aquí a un any–. Tot i això, els temps són uns altres i caldrà anar trobant el model. Agraïda, doncs, felicito els valents que us hi heu posat i disparo:
Ja he dit que hi he rumiat molt. La pressió del primer article. I ja ho tinc. Vull parlar de sororitat empresarial. La que hem començat a respirar una bona colla de dones de Sabadell, des de fa cosa d’un mes. Convocades pel també empresari sabadellenc Joan Reixach, vam assistir a un dinar on ens va presentar la XDESC, la Xarxa de Dones Emprenedores de Sant Cugat, com a model a seguir. A Sant Cugat sempre funciona tot, i la XDESC, que només té dos anys de vida, xuta i molt bé. Doncs el repte de seguida va picar les arlequinades, perquè al cap d’un mes ens vam tornar a trobar, per posar fil a l’agulla.
El grup de WhatsApp bullia i vam haver de limitar l’aforament pel dinar fundacional. Hi ha dones molt potents. Autèntiques cracks de la conciliació familiar que han aconseguit tirar endavant projectes de molt bon nivell, així que només per conèixer-les ja val la pena ser-hi. Dissenyadores, expertes en màrqueting digital, periodistes, advocades, la impulsora d’una hípica… i me’n deixo moltes. I les que vindran.
Sí, serem més i ara puc dir que val la pena crear l’associació. M’ho havia arribat a plantejar. Quan vaig conèixer la XDESC el 2016 i el mes passat també. I si estem duplicant esforços? Tenia dubtes. Fa uns anys vaig ser presidenta de la Xarxa Onion, que és mixta i sempre ha vetllat per la presència de dones, però malauradament, actualment, també és bo que el sector femení fem múscul i ens ajudem a visibilitzar-nos. Perquè com diu la micropoetessa Ajo, “Hay que vivir en defensa propia. No queda otra, no queda otra”.
Una manera de fer-ho és posant en pràctica el concepte de l’any: la sororitat. Com explica l’antropòloga mexicana Marcela Lagarde, sororitat entesa com “la germanor entre dones en un entorn patriarcal que porta a establir aliances, compartir i canviar la realitat”. La que es viu quan ens ajuntem, encara que si algú ens mira de lluny podem semblar un grup de lloques xerraires. Fem doncs, sororitat empresarial. La bona notícia és que més enllà de la solidaritat, la sororitat implica la modificació de les relacions entre dones. Això vol dir: més cooperació, més intercanvi i, en definitiva, més oportunitats per a tothom i més projectes, també per als homes, ja ho veuràs. També per a Sabadell.
