Opinió

La il·lusió d’una nova temporada

[Per Carles Fité, periodista esportiu]

Aquest cap de setmana arrenca una nova temporada per al Centre d’Esports Sabadell. Es fan llargues totes aquestes setmanes sense veure el teu equip jugar competició oficial. Des del maig. És cert que hi ha hagut el Mundial, però no és el mateix. La passió que ens desperta als arlequinats els quadres blancs i blaus, els partits a la Nova Creu Alta, el patiment permanent, no és comparable amb cap altre equip ni selecció.

I per això encarem cada temporada a hores d’ara amb moltes ganes i expectatives. Anar coneixent de mica en mica els jugadors nous, comprovar si s’han encertat els fitxatges i veure si realment hi ha opcions de lluitar per la part de dalt de la classificació. Perquè sabem que ningú pot prometre ni assegurar si s’acabarà fent el play-off, però sí que demanem, i en certa manera exigim els socis, que s’hi esforcin, treballin i es deixin la pell al camp defensant la nostra samarreta. Perquè qui fa tot el que pot, no està obligat a més.

Serà una temporada exigent per a l’entrenador, Toni Seligrat. Ara ja ens coneixem més. Ja sabem que juga a un futbol directe, que confia molt en les vaques sagrades, que sempre troba excuses a tot i que després a la roda de premsa ens explicarà el partit que voldrà. Mentre la pilota entri, li comprem els seus sopars de duro. Però que tampoc ens vingui a explicar de què va la Segona B, que per desgràcia, els que som del Sabadell la coneixem bastant bé, perquè fa molts anys que ens hi arrosseguem. I pel que fa als jugadors, la bona notícia és que s’ha conservat la base de la temporada passada. És un aspecte positiu, perquè en principi l’equip s’ha de conèixer més i com deia el capità aquesta setmana, hi ha una bona pinya a la plantilla i això sempre suma. Que duri.

Aquest any, a més, tenim dos retorns destacats: Gato i Edgar. El primer no va marxar gaire bé en el seu moment però ha demanat disculpes i tothom mereix una segona oportunitat. L’hi donarem. I el davanter no va brillar gaire i esperem que estigui més encertat i ens doni molts gols aquesta temporada. I que els puguem celebrar i ens puguem il·lusionar. Perquè aquest és un dels secrets de fer-te soci i seguir el teu equip. Sentir, patir, emocionar-te, tenir una sèrie de sentiments cada setmana durant les dues hores de partit. Enfadar-te uns dies, alegrar-te’n uns altres. I passar les 38 jornades al costat d’un equip, que és un sentiment.

Llegia aquesta setmana en aquest diari una anàlisi interessantíssima sobre el nombre de socis i es comparava amb altres clubs històrics. Nosaltres som com som i durant molts anys el club ha estat d’esquena a la ciutat, i aquesta ruptura no és fàcil de solucionar, i menys quan tens una alternativa a Barcelona molt més atractiva i senzilla. Però s’estan començant a fer algunes coses bé, com les presentacions de jugadors a llocs emblemàtics de Sabadell. De mica en mica.

I mentre el club treballa en l’àmbit institucional per millorar tots aquests aspectes, alguns demanen urgència, com la comunicació, per exemple, els socis i aficionats començarem a partir d’aquest cap de setmana el que més ens agrada, patir pel nostre equip jornada rere jornada. I comencem demà contra el Peralada, un d’aquests equips que s’ha venut la seva ànima al diable convertint-se en filial del Girona. Nosaltres no serem el club amb més socis, però de moment, seguim sent un club autèntic, històric i independent.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top