Fins a 524 parlamentaris i exparlamentaris de 25 països diferents i 32 cambres legislatives s’han adherit al manifest de suport a l’expresidenta del Parlament, la sabadellenca Carme Forcadell. El text l’han impulsat pels també expresidents Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert. El document s’ha presentat públicament en un homenatge aquest dijous. El president del Parlament, Roger Torrent, ha criticat que Forcadell estigui empresonada “per haver complert les seves funcions” i ha dit que es tracta d’una “injustícia tant incomprensible com inacceptable”.
Torrent ha subratllat que la justícia espanyola manté en presó els polítics presos com un acte de “venjança política”. Durant l’acte han intervingut la presidenta del Parlament de Gal·les, Elin Jones, els expresidents Rigol, Benach i de Gispert així com els exmembres de la mesa Lluís Guinó i Joan Josep Nuet. Tots ells han destacat el caràcter “compromès” de Forcadell i han demanat la seva llibertat.
En la intervenció la presidenta del Parlament de Gal·les, Elin Jones, s’ha mostrat “sorpresa” pel fet que Forcadell estigui empresonada per fer “la mateixa feina” que Jones fa. I ha dit que la cambra de Gal·les ha aprovat resolucions a favor dels presos i del procés català. “Estic a Barcelona en solidaritat amb el vostre Parlament i amb la Carme Forcadell. Per demanar la llibertat incondicional i immediata”, ha exclamat.
Lluís Guinó ha fet una crida a defensar els “atacs” a la democràcia amb “més democràcia”. L’exmembre de la mesa ha recordat la vocació de Forcadell de donar veu a “tothom” i ha demanat “esforç” per donar continuïtat a la seva manera de fer. Joan Josep Nuet ha reconegut que amb Forcadell havien tingut discussions però que “sempre els va unir amistat i lleialtat”. “Falten moltes ‘Carmes’ al món per defensar la veu de tanta gent que no pot quedar aparcada”, ha reivindicat.
Els tres expresidents del Parlament han tingut un record general pels polítics presos i han posat de manifest la vaga de fam d’alguns d’aquests. En aquest sentit, per exemple, De Gispert, ha reclamat que els presos en vaga de fam no quedin en l’oblit. De Forcadell ha recordat els inicis de la seva relació i com han mantingut en el temps les trobades per comentar l’actualitat. Ernest Benach ha lamentat que Forcadell estigui a la presó “per saber defensar la principal institució del país”. “Jo també hauria fet el mateix”, ha apuntat. Finalment, Joan Rigol, ha enviat un missatge a l’expresidenta de la cambra i li ha dit que “lluitaran perquè la dignitat de Catalunya es mantingui, lligada amb la vertebració de la societat i el govern”.
El manifest exigeix la llibertat “immediata”
Al manifest que s’ha presentat s’expressa la solidaritat amb l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i es demana l’alliberament “immediat”. També es fa una crida a resoldre per vies no penals els conflictes institucionals i polítics. El manifest constata que Forcadell va actuar “atenent sempre” el reglament de la cambra i que va complir les funcions inherents al seu càrrec, tot preservant tant els principis de l’autonomia parlamentària i la separació de poders, com la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats.
El text també afirma que l’acusació contra Forcadell “afecta els fonaments democràtics de tot sistema parlamentari” i que en una democràcia parlamentària “no es pot permetre censurar els debats polítics en el seu parlament, ni prohibir els diputats d’exercici lliurement les seves funcions respecte a la normativa de la cambra.
En aquest sentit, alerten que la utilització de la justícia penal com a instrument de coacció de l’activitat d’un parlament és “incompatible” amb els principis que regeixen les democràcies parlamentàries.
El document compta, per exemple, amb el suport de la vicepresidenta del Parlament Europeu, Heidi Hautala i de 35 eurodiputats -entre d’ells, la copresidenta del Grup dels Verds, Ska Keller- de països com Alemanya, França, Regne Unit, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Portugal, Suècia, Estònia, Eslovènia, Luxemburg i l’Estat espanyol. També s’hi han adherit la presidenta del Parlament de Gal·les, Elin Jones, el de Flandes, Jan Peumans, el de Còrsega, Jean-Guy Talamoni, el de les Illes Fèroe, Páll á Reynatúgvu, el del País Basc, Barkartxo Tejeria, i l’expresidenta del parlament escocès, Tricia Marwick.
A més del suport de diputats de Junts per Catalunya, Esquerra, la CUP i Catalunya en Comú al Parlament de Catalunya, han subscrit ja el manifest electes dels parlaments de Quebec, Xile, França, Portugal, Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Gal·les, Alemanya, Irlanda, Islàndia, Noruega, Suècia, Regne Unit, i Finlàndia, així com el Congrés dels Diputats, el Senat, i els parlaments del País Basc, Navarra i Galícia.
L’acte de lectura del manifest ha comptat amb la presència de familiars de Forcadell, del president de la Generalitat, Quim Torra, i diversos consellers.
