JORDI SERRANO

A Sabadell tots som trotskistes

/ ELABORACIÓ PRÒPIA

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de l’UPEC]

Crec que Sabadell pateix un mal terrible, una mena de trotskisme agut en grau superlatiu. És un mal que afecta no només la gent d’esquerres i/radicals, és un mal general i transversal a totes les ideologies. De dretes, de centre, d’extrem centre, d’extrema extrema dreta, d’esquerres, d’esquerres radicals i d’esquerres animalistes i/o vegans. A l’Ajuntament actual tenim la presència d’almenys 16 sensibilitats polítiques. Podeu pensar que exagero. Fem la prova. PP i Cs per un cantó: dues opcions de dretes. CiU ara PDECat, on hi ha antics CDC i UDC, més les divisions entre PDECat i aquí em perdo. I em deixo Junts per Sabadell. Siguem prudents i en comptem tres. Sumem cinc sensibilitats de centredreta i dreta.

A ERC hi ha els d’ERC més els que venen del socialisme: Catalunya Sí. O sigui, dues sensibilitats. Set. Afegim Guanyem i en són vuit. A Unitat pel Canvi hi ha ICV, EUiA, PSUC-viu i Podem, encara que no sé quants sectors de Podem hi ha. El que té representació municipal no és l’oficial avui, pel que sembla. O sigui, 13 opcions. De la Crida podem comptar els de l’Entesa i els de la CUP, sense comptar les diferents sensibilitats dins la CUP en què també em perdo. En total, 15 sensibilitats.

I deixo per al final el PSC perquè tampoc sé quantes sensibilitats hi ha, dos per un cantó, tres per l’altre. O sigui 17 opcions per a 27 regidors. No toca ni a dos regidors per opció ideològica. Em temo que quan es publiqui aquest article uns quants amics em diran que m’he deixat algun grup.

De veritat que hi ha Sabadell 17 formes d’entendre la política o n’estem fent un gra massa? I encara hi haurà gent que dirà que no sap qui votar, perquè no n’hi ha cap opció per a la seva sensibilitat. Voleu dir que no ens hem tornat massa tiquis miquis? Ara que encara hi som a temps, reclamem a les candidatures municipals que facin programes electorals millors que fa quatre anys, que, en general feien pena. I que, a més, no s’han acomplert gens. Uns eren inexistents, altres deficients, altres molt ideològics i no han pogut concretar-ho gaire.

Ara tots els grups municipals menys Cs i PP tenen experiència de govern a la ciutat i cal ser més exigents. És sorprenent que hi hagi tantes opcions quan al món les opcions s’han reduït a quatre. El feixisme amb les seves diferents cares, la dreta sense rostre humà, l’esquerra no practicant i l’esquerra socialdemòcrata. Vull dir, per exemple, un sistema en què el sector públic sigui el 50% com a Suècia i on el 30% de totes les cases i pisos sigui públic i de lloguer social. A Catalunya en tenim l’1%.

No hi ha res més. I aquesta última opció, la republicana socialdemòcrata, compta amb enemics molt poderosos que la volen liquidar juntament amb la democràcia i la llibertat. Per a mi cal l’opció 18. M’agradaria poder votar Bernie Sanders o Jeremy Corbyn, però m’han dit que no tenen gaire interès a presentar-se a Sabadell. Corbyn va anar al festival de Glastonbury amb una llibreta a la mà però sense ni llegir va rememorar Percy Bysshe Shelley, un revolucionari anglès, equivalent al nostre Abdó Terrades i autor del llibre La necessitat de l’ateisme. Va citar de memòria un poema: Alceu-vos com lleons rere la somnolència / En nombre invencible / Tireu a terra com la rosada les vostres cadenes / caigudes sobre vosaltres en el somni / Sou molts, ells molt pocs. Només per això el votaria.

Per què deia al títol que aquesta ciutat sembla plena de trotskistes? Seguim els clàssics. Què és un trotskista? Un partit. Què són dos trotskistes? Un partit i un corrent. Que són tres trotskistes? Un partit, un corrent i una escissió. Nosaltres, els sabadellencs, hi afegim el nostre tradicional tarannà llibertari. Fem tres candidatures populars unitàries i dues agrupacions d’electors. Almenys tenim la sort que Ferran Mascarell no és sabadellenc.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top