Que la Gran Via deixi de ser una cicatriu
Per Clara Soley Manuel, escriptora i membre del col·lectiu Pere Quart
Per desitjar que no quedi. No siguem rancis. Desitjos tangibles: més pisos de protecció oficial; que la gent pugui pagar el lloguer i viure sense haver de treure el fetge per la boca; que els joves trobin un oci de qualitat, espais i propostes estimulants per a ells; que algun dia la Gran Via no sigui una cicatriu visible, que quedi coberta; que els piròmans tarats de contenidors trobin altres ocupacions més interessants; que l’esperit humorístic i cosmopolita de la Colla de Sabadell s’escampi arreu, amb la dosi necessària d’humor i amb el compromís per la República i les lletres catalanes; que la diversitat que acull Sabadell en tots sentits sigui sempre font d’enriquiment mutu, de desig de coneixença i inclusió, i mai no esdevingui combustible per a la zitzània inflamable que alguns irresponsables estan escampant; que puguem saludar pel Passeig nou de trinca la Carme Forcadell. Que no ens venci la mediocritat. Ni la por. Que guanyi la llibertat.
Entre sorpreses i incerteses
Per Jordi Serrano, historiador i rector de l’UPEC
La ciutat està desorientada exactament com el país. Esperem pel bé del Regne d’Espanya que l’any vinent Carme Forcadell i Jordi Cuixart –i tots els altres– siguin fora de la presó, si no, ens esperen deu anys d’in- fern. O Pedro Sánchez és conscient que cal un indult o serà impossible la governabilitat a Espanya mai més. A Sabadell, molta gent està de- sorientada i una part ha estat criticant el relleu generacional, sobretot aquells que l’han impedit. Antonio Gramsci deia que en situacions així segurament han mancat les generacions intermèdies que podien haver fet de pont. Si- gui com sigui, el que hem vist és que el dia abans del dia dels Sants Innocents es va sal- var la Fundació Bosch i Cardellach. Ha ha- gut de ser l’alcalde, Maties Serracant, el més jove i el més radical, qui està posant seny. I posats a demanar, l’Ajuntament podria comprar la Casa Taulé, seu de l’Aliança Francesa, i assajar-hi un nou model d’ateneu cultural amb cogestió amb el consolat. Per últim, aquest 2019 viurem unes eleccions com les del 2015, però aquest cop sense tanta il·lusió.
Profeta o somiatruites?
Per Antoni Dalmases, escriptor
Mal ofici per a mi, el de profeta… Si dic el que voldria, com a bon somiatruites, certifico la meva incapaciFatat. Si dic el que endevino, poso en evidència un pes- simisme innat. He de passar la corda fluixa. Voldria preveure que ens tornin la Carme Forcadell a casa –i a la seva ciutat cada un dels ostatges i perseguits–. Ho faran? El futur és en mans de gent salvatge i no justa. I, posats a preveure, res m’agradaria tant com viure lliurement en un país lliure amb gent lliure, respectuosa i feliç. Ja em surt la vena somiatruites, sí, ho noto perquè m’imagino el 2019 sense la rotonda caòtica de la Ronda Ponent, i amb els carrers nets i endreçats. Somnio, oi? L’any tindrà eleccions municipals i europees i, vist el per- sonal, si guanyen els que em temo que guanyaran… tindrem la segona part del Malson aBustoslàndia, corregida i augmentada, i se’ns farà fosc de cop. Veieu? M’acaba de sortir de dins el profeta malastruc que soc. Només puc afegir que voldria que el Diari de Saba- dell fos diari i que els sabadellencs fem una ciutat més vivible i humana, mirant de con- servar la barreja de sentit de l’humor i mala llet de la Colla de Sabadell –els Trabal, Oliver, Obiols i companyia–, de qui aquest 2019 celebrarem amb gresca el centenari. De totes les previsions, aquesta és la més bona!
Vull un centre sense tants locals tancats
Per Anna Garcia Garay, poeta
Per al 2019 espero que Sabadell tingui –per fi– un Passeig del qual els seus habitants se’n puguin sentir satisfets en comptes d’aquest despropòsit sense ànima pel qual anem amunt i avall. Que deixem de veure com el centre de la ciutat s’omple de locals tancats –Homedes, Casa Guillermo, Dot, Maty Mont, etc.–, i que passejar per una fantasmagòrica Via Massagué, per exemple, no ens deixi un regust trist a la memòria. Espero que Sabadell camini endavant sense oblidar d’on ve i que, ara que arriben eleccions, el nou equip de govern consideri apostar fermament per la conservació del patrimoni de la ciutat i que no prevalgui la cultura del totxo. Espero que aquest 2019 vingui ben carregat de cultura, i que això es tradueixi en una bona programació teatral, en més música en viu de qualitat, a mantenir i ampliar les activitats a llibreries i biblioteques, i a potenciar autors i artistes locals tot donant-los una major visibilitat. Al cap i la fi, sentir-nos orgullosos de ser sabadellencs.
