Publicitat
Ciutat

Mentoria Juvenil a l’institut Jonqueres: una mà amiga per al futur

Un dels actes en grup del projecte de ‘Mentoria Juvenil’, en què mentors i mentorats comparteixen jocs i activitats / CEDIDA

Fent un cop d’ull als seus resulats escolars, la Marta (nom fictici) sabia que aquest seria el seu darrer any a l’Institut Jonqueres. Havia repetit curs dues vegades i es mostrava desmotivada i agressiva. La tendència negativa no semblava anar a millor, i els problemes a classe eren cada cop més grans… fins que una altra noia més gran va decidir escoltar-la. 

“A mi m’agrada dibuixar, i els tatuatges”, deia la Marta, i la seva interlocutora la va portar a veure els diferents tatuadors i tatuadores de la ciutat, perquè li poguessin explicar el camí per dedicar-se a aquest ofici. Ara, mentre es treu el graduat escolar, la Marta ha estat acollida professionalment per un d’aquests tatuadors, amb qui fa els esbossos previs per dibuixar a la pell. Està molt més motivada i, per primer cop en molt temps, mira el futur amb esperança.

La d’aquesta noia és una de les històries nascudes del projecte de Mentoria Juvenil que aquest institut sabadellenc acull per tercer any consecutiu. “La idea és assistir aquells alumnes amb dificultats per estudiar o sense referents adults positius, i fer-ho amb un acompanyament personalitzat per part d’estudiants universitaris, que es presten de forma voluntària”, explica Víctor Pastor, tècnic de la fundació Servei Solidari i un dels encarregats del projecte.

Tres anys de ‘Mentoria Juvenil’

La iniciativa Mentoria Juvenil va néixer com un projecte pilot a l’Institut Jonqueres durant el curs 2016-2017, com una mesura per donar suport als alumnes de 2n i 3r d’ESO amb més risc d’abandonar l’escolarització i –per tant– no comptar amb les eines necessàries per al món laboral. Aquesta prova va sorgir com una col·laboració entre la regidoria d’Accio Social de l’ajuntament de Sabadell i la Fundació Autònoma Solidària (FAS), de la UAB.

Un dels actes en grup del projecte de ‘Mentoria Juvenil’, en què mentors i mentorats comparteixen jocs i activitats / CEDIDA

A través d’un procés de matching –o aparellament–, es creen parelles: un alumne del Jonqueres en risc d’abandonament escolar prematur i un alumne voluntari de la UAB que fa de mentor. A partir d’una sèrie de trobades setmanals, el segon ofereix al primer noves perspectives per al seu futur, sempre partint dels interessos del mentorat: l’ajuda a trobar les vies per les quals ha d’anar per arribar a les seves metes, o fins i tot a formular aquestes metes.

“Sempre els diem als voluntaris que els joves són qui porten el volant, i que la seva tasca com a mentors és oferir-los un camí més ample per transitar”, comenta Pastor. El primer curs van acabar cinc parelles; el segon curs, vuit; i aquest tercer any hi ha quinze parelles en marxa. “Set dels estudiants apuntats aquest any ho van fer ja l’any passat i han volgut continuar, cosa que en demostra l’efectivitat”, destaca Sílvia Moraleda, que treballa a l’Institut Jonqueres com a Tècnica d’Integració Social.

Avaluació molt positiva

Durant els primers dos anys, el programa de Mentoria Juvenil es va fer amb el suport de la FAS, però aquest any ha estat substituïda per la fundació Servei Solidari. Amb la nova entitat hi ha hagut canvis. Ara les parelles tenen 60 euros trimestrals per a activitats lúdiques que tinguin un cost: “Prendre una xocolata a una terrassa del Centre, per exemple, també és una manera d’establir vincles”, comenta Moraleda.

“Intentem que les trobades de mentoria siguin fora de l’entorn del Sabadell nord, perquè molts d’aquests nois i noies passen tot el dia allà, i així obren els seus horitzons”, afegeix Pastor. En aquesta línia, l’Ajuntament elabora una agenda cultural per proposar idees d’activitats.

L’èxit de la iniciativa fa que ja es plantegi ampliar-la. Els seus organitzadors parlen de portar-la l’any vinent també als instituts Agustí Serra i Arraona, però des de l’Ajuntament diuen que la decisió encara està pendent de l’avaluació d’enguany.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’opinió de l’experta

Durant sis anys, la doctora Sílvia Carrasco i el seu equip de la UAB han investigat què passa amb els joves d’entre 18 i 24 anys que no han estudiat res més enllà de l’ESO, o que fins i tot no l’han acabat. Aquesta situació es coneix com a abandonament escolar prematur (AEP), i fa que aquests nois i noies no estiguin preparats per incorporar-se a un mercat laboral que cada vegada demanda menys mà d’obra no qualificada.

La investigació de Carrasco s’inscriu dins el projecte RESL.eu, una iniciativa de la Unió Europea amb universitats punteres de nou països membres. Dins l’estudi, Sabadell és un cas excepcional, ja que els investigadors han enquestat el 90% dels alumnes de 4t d’ESO de la ciutat: 1.579 nois i noies de 30 centres.

La investigadora Sílvia Carrasco, a la cafeteria de l’Hotel Urpí / ÓSCAR ESPINOSA

Per què és important reduir l’índex d’AEP?

Perquè és el factor més important a l’hora d’explicar el risc d’exclusió social entre la població jove durant la seva incorporació a la vida adulta. Com més AEP, més risc, i per això és molt preocupant que Espanya es trobi a la cua de la UE en aquest sentit. Actualment tenim un 20% d’abandonament escolar prematur, quan la fita europea per al 2020 és de no superar el 10%… l’únic país que està pitjor que nosaltres és Malta.

I a Sabadell?

No ho sabem, perquè a l’Estat espanyol no trobem la dada desagregada per ciutats, només per comunitats autònomes. Arran del nostre estudi, però, hem preparat amb l’Ajuntament un protocol que ens permetrà conèixer-la d’aquí a tres anys.

Dins la investigació heu arribat a conclusions específiques per a Sabadell?

Sí, i les conclusions més importants fan referència als factors de risc i de protecció: hi ha elements que protegeixen els alumnes davant l’AEP i d’altres que els hi aboquen. A Sabadell, els factors de protecció són insuficients: els alumnes de 4t d’ESO senten suport de la societat i tenen altes aspiracions per al seu futur, però no veuen suficient suport per part dels seus professors i no se senten vinculats a l’escola.

No vinculats és que no hi van i no fan els deures?

Això n’és una part, però la vinculació també implica sentir-se part de l’escola i trobar allà algú que t’acompanyi a fer plans de futur i t’informi sobre què has de fer per assolir-los.

Qui té competències per revertir aquesta situació?

L’Ajuntament. Tot i que la competència sobre el sistema educatiu és de la Generalitat, el consistori té molt marge d’actuació en polítiques d’acompanyament. S’hauria d’aprofitar tot el coneixement específic de Sabadell que hem generat i crear un pla transversal aplicant polítiques que ja hem vist que funcionen arreu d’Europa.

Per exemple?

Nosaltres hem passat ja a l’Ajuntament una llista de 12 propostes concretes per reduir l’AEP a la ciutat. La primera és de prevenció, i consisteix a formar a tots els mestres amb una eina que hem desenvolupat per detectar els casos de risc abans que sigui massa tard.

I quan ja és massa tard?

Abans d’això, podem ampliar el pla de Mentoria Juvenil que s’està portant a terme a l’Institut Jonqueres amb molt èxit. Tot i això, per als estudiants que ja han abandonat l’escolarització calen programes de segona oportunitat per reparar la seva identitat acadèmica. A la ciutat tenim molts recursos, però cal coordinar-los per ajudar aquests nois i noies a projectar-se molt més enllà dels treballs no qualificats. 

Els alumnes de 4t d’ESO de Sabadell no tenen suficient protecció davant el risc d’abandonament escolar

Publicitat
Comentaris
To Top