Abocaments de runes sense una llicència vigent i en un terreny protegit, polítics movent fils amb l’objectiu d’evitar-ne un control i un aparent tracte de favor. Aquestes són alguns dels indicis que la jutgessa del Cas Mercuri, Beatriz Faura, que investiga la causa de Can Xupa, una finca rural on s’haurien abocat, presumptament, uns 10.000 metres cúbics de terra i runes provinents d’obra pública amb motivacions suposadament econòmiques.
La jutgessa del macrocas judicial, un cop tancada la fase d’instrucció, conclou que l’activitat suposadament il·lícita a la finca va tenir noms i cognoms. En la interlocutòria, què ha tingut accés D.S., Faura assenyala set investigats, entre els quals figuren l’exlíder del PP a Sabadell, Jordi Soriano, els exregidors socialistes Joan Manau i Ricard Estrada i l’excap d’Espai Públic, Xavi Izquierdo, l’excap de la Policia Municipal i el seu número 2, Josep Miquel Duran i Antonio Sánchez Cortés, i l’empresari José Manuel González Parra. Per a tots ells la jutgessa aprecia indicis racionals de criminalitat en uns moviments de terra que van acabar amb la transformació d’una finca, protegida per plans especials a nivell local i metropolità.
Canvis en la finca en qüestió d’una dècada. Desplaça la barra central per apreciar-los / Elaboració pròpia
La magistrada considera que Can Xupa es va utilitzar com a “abocador sense llicència” i que fins la finca es van traslladar camions “de manera continuada” que transportaven “terra bruta” procedent de les obres del polígon d’Ikea i de les obres del perllongament dels FGC a Sabadell. Pel que fa al procediment, recorda que la llicència necessària, de millora rústica, mai es va obtenir.
Faura considera que les converses telefòniques intervingudes reflectien “un aparent tracte de favor en cascada” per part d’autoritats i funcionaris de l’Ajuntament de Sabadell, amb la finalitat de permetre els abocaments, que tindrien una finalitat econòmica. La jutge Faura apunta especialment a Manau, responsable polític de la Policia Municipal, de qui apunta que treballava “sense cap tipus d’inconvenient” per ajudar en impedir l’acció policial i de control.
La jutgessa relata en el seu recull d’indicis, que també se sustenta amb documentació escrita, quin hauria estat el procés per abocar tones de runes, suposadament, al marge de la llei i del control de l’administració. Des d’intents per aturar la vigilància policial fins a contactes amb l’equip de l’exalcalde Manuel Bustos. La jutgessa detalla com s’hauria ordit i executat uns abocaments que mai van rebre l’autorització oficial de l’Ajuntament.
Cas Mercuri: l’estalvi d’impostos d’una empresa amiga dels Bustos
Els inicis: “L’ajuda” de l’Ajuntament
2010. Jordi Soriano, aleshores cara visible del PP, i els empresaris José Manuel Parra i Rafael i Jordi Rojas es posen d’acord en llançar terres en una finca. González, juntament amb Soriano, segons la jutgessa, passen a ser els responsables de desenvolupar el pla. A principis de 2011, trien la finca de Can Xupa, situada entre els termes municipals de Sabadell i de Polinyà. Es posen en contacte amb el seu propietari, amb qui signen un contracte.
Es aleshores quan, “coneixedors” que necessitaven una llicència específica, entra en joc Ricard Estrada, aleshores regidor de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes, qui va “assessorar-los i ajudar-los” per poder iniciar els abocaments, ara sota sospita. Va ser aleshores quan Soriano va demanar un permís de neteja i desembrossament, en comptes del pertinent, un d’obra major, tal com li hauria recomanat Estrada. “És un tràmit molt més ràpid i amb aquesta llicència ja es poden començar a fer coses“, va dir el regidor a Soriano en una conversa telefònica intervinguda.
Els impediments: les denúncies i les “instruccions” a la Policia
Sense els permisos pertinents, el 14 de juny de 2011 s’inicien els abocaments de terres. La jutge apunta que les runes “no eren netes” i que “per raons ambientals”, s’haurien d’haver abocat en un punt habilitat. Un dia després, i després d’unes queixes veinals, agents de la Unitat Rural de la Policia Municipal es presenten a la finca. Sorpresos per l’activitat, exigeixen la seva aturada immediata.
Soriano s’assabenta dels impediments policials i mou fitxa amb l’Ajuntament: parla amb el responsable polític de la Policia, Joan Manau, per telèfon. Aquest últim el tranquilitza i li promet que parlarà amb Josep Miquel Duran, cap de la Policia Municipal, per aturar l’acta policial que apuntaven a una infracció urbanística.
“Li explicaré les circumstàncies [a Duran] per donar una instrucció concreta“, li va dir Manau a Soriano. Just després, la jutge considera que Duran i el sotscap Sánchez Cortés, haurien paralitzat el tràmit. Estrada així ho va explicar per telèfon a Soriano: “Deixarem l’acta policial congelada, però que no continuin les obres fins que no tinguem allò arreglat”, li advertia.
El resultat: abocaments “massius i descontrolats”
Els abocaments van seguir i l’agost es va presentar un denúncia contra els moviments. La policia va tornar a presentar-se a la finca en dues ocasions, i Soriano va intentar aleshores “doblegar la voluntat” de la cap del servei de Llicències. Es va quedar en un intent infructuós. El servei de Llicències va ordenar, via Decret, aturar els moviments pocs dies després.
És aleshores quan Soriano es posa en contacte amb Manau, que hauria anat un pas més enllà i hauria consensuat amb el regidor popular que la policia no tornaria a intervenir i que, per tant, es donava carta blanca als abocaments, que van seguir de manera “massiva i descontrolada”, segons la jutgessa. Posteriorment, fins i tot es van obrir expedients que haurien quedat aturats pel responsable d’Urbanisme, Ricard Estrada, i que, un cop aquest va deixar aquesta responsabilitat, va acabar amb un expedient d’aturada immediata. Era ja el 2013.
