L’any 1972, just quan el projecte per cobrir les vies del tren a la Gran Via començava a prendre forma, la Fundació Bosch i Cardellach va advertir del perill que Sabadell veiés substituïda “una barrera de ferro per una d’asfalt” i que la nova gran artèria de la ciutat, –ara poblada de cotxes– es perpetués com una “línia segregadora […] sense possibilitats de relació humana, de comerç i d’habitatge”.
Els temors de l’entitat van resultar profètics. La Gran Via és avui una frontera mental i física entre els barris de la riba del Ripoll i la resta de la ciutat. A més d’un maldecap mediambiental i de trànsit. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2017 l’estació de control de la qualitat de l’aire de la Gran Via va superar en 41 ocasions el límit diari recomanat. Les seves dades situen Sabadell en el percentil superior de contaminació urbana a Catalunya.
La Gran Via és també un lloc de pas habitual per a molts vallesans. Segons dades de l’any 2017 de la Direcció General d’Infraestructures i Mobilitat, més de 27.500 cotxes i camions transiten cada dia per la carretera que uneix Castellar del Vallès i Sabadell, la B-124. Molts d’ells es veuen obligats a passar per l’interior de la nostra ciutat si volen accedir a la C-58. En conseqüència, la Gran Via és també un indret on es concentren força accidents, tant amb vianants com amb vehicles. Més d’una desena l’any 2017.
Per solucionar-ho, s’ha parlat de soterrar el pas dels cotxes o de limitar el trànsit a la Gran Via; però sobretot de construir una infraestructura clau: la Ronda Nord. Aquesta carretera seria l’encarregada de connectar la C-58C (o Ronda Oest) amb la Carretera de Castellar, cosa que segons el Pla Específic de Mobilitat del Vallès reduiria el trànsit a la Gran Via en 7.000 vehicles diaris. El projecte però, és polèmic. Un cop decidit qui ho finançaria (si la Generalitat o el Ministeri, que encara té pendent enllestir el Quart Cinturó) encara quedaria el més difícil: decidir-ne el traçat. Pel Bosc de Can Deu, o pel Torrent dels Colobrers? Difícil qüestió.
La Gran Via també té moltes oportunitats: està ben comunicada pel transport públic, hi viu molta gent, és icònica, cada cop hi arriben més negocis i connecta punts importants de la ciutat com l’Aeroport, la Fira, l’UAB o l’Hospital Taulí, entre d’altres. D’aquí que el mantra polític i ciutadà es repeteixi des de fa anys: cal pacificar i aprofitar la Gran Via.
