Ciutat

Àngels Folch: “Per a l’independentista emprenyat som una opció”

Àngels Folch va ser escollida candidata a l’alcaldia per a la llista de Primàries Sabadell el 23 de març, després del procés de votacions

La candidata Àngels Folch, fotografiada a Sabadell / LLUÍS FRANCO

Mestra jubilada, Àngels Folch va ser directora de l’escola Joanot Alisanda, on va exercir durant molts anys. Activista independentista, ha estat secretària nacional de l’ANC i forma part del grup Koiné. 

Aquest col·lectiu va publicar un manifest a favor de la llengua catalana, el 2016 en el marc del debat sobre el procés constituent, on constaten que, “com sol ser típic dels processos de dominació política lingüística, el mecanisme per a aconseguir la implantació del castellà a Catalunya va ser i continua essent la bilingüització forçosa de la població” I afegeixen que el règim dictatorial del general Franco va completar en dues generacions aquest procés de bilingüització forçosa mitjançant la repressió politicojurídica de l’ús del català, l’ensenyament obligatori i l’extensió dels nous mitjans de comunicació, tots dos absolutament en castellà, i “la utilització d’una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística”.

El manifest també constata que el règim constitucional el 1978 va refermar la continuïtat d’aquesta imposició del castellà a Catalunya i que en aquests moments el català està en situació extremadament crítica. Per aquest motiu es proposen “la urgència d’una presa de consciència del problema, i la necessitat, en definitiva, que s’incorpori al procés constituent la voluntat d’articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social”. I per aconseguir-ho el manifest proposa que s’utilitzin, totes les mesures necessàries per a garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la construcció d’un país normal, també pel que fa a la llengua.

El manifest, signat per cinc premis d’Honor de les Lletres Catalanes, una trentena de membres de l’Institut d’Estudis Catalans i un nombre semblant de catedràtics, filòlegs i professors de la universitat , parla de la necessitat, en definitiva, que s’incorpori al procés constituent la voluntat d’articular la llengua catalana com a eix integrador de la ciutadania en un marc d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social, atès que actualment a Catalunya es parlen altres llengües a banda del català i el castellà. D’aquí que el col·lectiu Koiné no estigui d’acord en limitar la política lingüística de Catalunya al bilingüisme. No obstant insisteix en la necessitat de donar un tracta prioritari a la llengua catalana “que al cap i a la fi és la pròpia de Catalunya”.

Àngels Foclh també va prendre part en la organització de la consulta sobiranista que es va fer a Sabadell el 30 de maig del 2010 i ara es presenta com a alcaldable per Independència i República-Primàries Catalunya.

Per què no han aconseguit fer una llista única independentista?

Ho vam intentar però no va funcionar. La proposta era fer una llista oberta, perquè ells [ERC, PDECat i CUP] presentessin els candidats que volguessin, i fins i tot algun independent. Jo he viscut de prop les tensions entre els partits independentistes, la lluita per capitalitzar el Procés i aconseguir l’hegemonia de l’independentisme. Ara això no toca. La gent està per fer pinya i anar plegats.

La gent entén que en comptes d’haver-hi una llista única n’hi hagi quatre?

Sí que els hi costa d’entendre. I és evident que els nostres vots no els prenem ni del PP ni de Cs, sortiran de l’independentisme. Però hi ha un sector que està molt –diguem-ne– emprenyat i que fins i tot pot pensar que cal un vot de càstig. Però si el càstig és no anar a votar, aleshores sí que perdrem vots independentistes, Doncs, tant per tant, donem una opció a la gent que està emprenyada amb els partits perquè considera que no fan el que haurien de fer i tingui una sortida i se senti identificada amb l’opció que vota. Val més això que deixar aquest espai orfe.

En cas de treure un o dos regidors, amb qui pactarien?

Nosaltres només pactaríem en el cas que fos possible el pacte de totes les forces independentistes. El que no faríem seria pactar amb un partit i no amb tots. El que volem és que les tres forces independentistes que hi ha en aquests moments a l’Ajuntament siguin capaços d’anar juntes. Si volem tirar endavant la ciutat, el país i la República necessitem que facin un sacrifici i un esforç de generositat.

Reconeixen que arriben tard a la cursa electoral. Tenen, però, un projecte de ciutat?

Un projecte de ciutat ben madurat no el tenim. Però el que pensem és que moltes vegades aquell que diu que el té se n’oblida un cop han passat les eleccions. Hem treballat el tema de ciutat a través de gent que coneix diversos temes. D’idees i opinió també en tenim, però no tenim el totxo de paper. La gent tampoc s’ho llegeix.

Aleshores?

Hem de fer-nos conèixer allà on hi ha realment el votant que ens pot votar. Podríem anar a Ca n’Oriac, però sabem que aquelles hores dedicades a aquest barri caurien en un sac buit. Anirem als llocs on hi pot haver un cert interès per a aquesta proposta.

Comentaris
To Top