[Per Albert Solé Bonamusa i Aleix Pujadas]
El sabadellenc Ramon Vidal és el cap de llista d’Ara Sabadell. Es tracta d’una nova formació política sorgida del Cercle Podem Sabadell Decano que vol deixar de banda les picabaralles històriques de l’esquerra per centrar-se a fer ciutat. Per això, es reivindiquen com a candidatura municipalista, tot i la seva unió al partit Ara, amb presència a les províncies de Tarragona i Lleida.
Per qui no el conegui, què és Ara Sabadell?
És un partit municipalista que neix del cercle Podem Sabadell Decano. Tenim molt clar que a la ciutat cal fer la política d’una altra forma.
Sou sabadellencs però us heu aliat amb una marca catalana, per què?
El 10 de desembre vam presentar el partit, de caràcter local exclusivament. El dia següent em truquen per telèfon, una trucada molt amable i sincera, i ens diuen que hi ha un partit que ja existeix que és Ara Reus, però que han vist la notícia, ens han seguit i volen parlar amb nosaltres. Vam tenir una sèrie de trobades i ens van plantejar que teníem total independència d’Ara.
De fet, els Ara tots són independents els uns dels altres, són consells locals i cadascun desenvolupa la seva política local. Només tenen aquesta idea, treballar pels pobles i ciutats de Catalunya des de dintre cap a fora.
Quants n’hi ha a Catalunya?
Bàsicament tots estan a la província de Tarragona, algun a Lleida, i ja tenen regidors perquè van començar el 2015. A Reus és on més política han fet, perquè és on s’han desenvolupat.
Tots els Ara tenen una ideologia similar a Podem?
Sóc de Podem i d’Ara, i una cosa és la política municipal i l’altra l’estatal i l’autonòmica. No ens sentim còmodes amb com s’estan fent les coses a Podem Catalunya; a nivell estatal sí, creiem que s’ha de produir un canvi i revertir les desigualtats que hi ha. Però en política municipal tenim molt clar que no es pot estar depenent dels partits que et manin des de fora. És increïble veure la de coses que es produeixen d’una forma o d’una altra per les motxilles que venen manades.
Si hagués guanyat les primàries de Podem Sabadell sí que estaria en un partit estatal.
Farà qüestió de més d’un any, quan va dimitir Xavi Domènech, em van plantejar anar a la política autonòmica, i vaig dir que no, perquè creia en la política des de baix cap a dalt i sortint dels ajuntaments. La nostra idea de treball, la meva personal, és treballar de la ciutat cap enfora, no al revés. Vaig donar suport a Domènech, però sense voler sortir de la política municipal.
Un cercle que s’havia activat recentment a través de Vicenç Navarro, que havia fet un acte aquí a Sabadell i tot, estaven desitjant que nosaltres participéssim d’això [Podem Catalunya], i hi van participar altres companys però jo no.
Ens pot donar algun detall més d’aquest possible pas a la política catalana?
Hi havia persones que creien en mi i volien que m’hi impliqués, però ja vaig dir que estava implicat però no en la política autonòmica ni estatal. Vaig descartar l’autonòmica i l’estatal. Ara, veient com s’han desenvolupat les coses teníem molt clar que això anava a pitjor i el millor era apartar-nos per fer la política que volem fer, la municipal.
Què cal a Sabadell?
Aquí cal un canvi social en molts aspectes, però el primer és la ciutat. Aquesta és la nostra línia de treball. Per això ens hem entès amb els Ara, perquè som consells locals independents els uns dels altres i hem firmat un acord d’aquest grau d’independència tant polític com de programa i aquí en l’únic que es treballa és en uns codis ètics i democràtics que crec que qualsevol persona els tenim molt assumits. A més, no creiem en ideologies, traiem-nos-les de sobre i anem per feina perquè sinó no avancem.
Creu que la gent va entendre el moviment de crear un partit propi després de perdre les primàries de Podem Sabadell?
El que passa és que a Podemos no funcionem coordinadament. Tots aquells que ens criticaven a nosaltres per certes coses ho estan fent molt pitjor, i com que nosaltres som gent que abans de creure en els partits, els noms i les etiquetes hem cregut en les persones, hem tingut molt clar que són aquestes les que ens porten endavant.
No hem triat el camí fàcil. Els que han trobat el camí més fàcil són uns altres que s’han agafat una etiqueta d’entrada i això ho veiem amb altres partits que ho estan fent. No és el més fàcil, però creiem que el nostre camí és el més honest alhora de fer política municipal.
I la solució és dividir el vot en tres llistes?
Som nosaltres els que dividim, o són altres els que divideixen? Crec que estem en un moment en què fa quatre o cinc anys va sorgir una batedora política, que ha generat noves experiències polítiques. La gent s’empodera, no s’apodera, aquesta distància és important, en buscar sortides, fer coses, buscar camí, i aquest és el naixement d’Ara.
Fa cinc anys bastantes persones ens vam empoderar per tirar endavant una política municipal i un canvi social a la ciutat. Jo no havia entrat en política fins que vaig començar a revelar-me amb el tema de Podem el març del 2014. Sóc un nouvingut molt decebut pels grans partits i que, en part, continuo decebut. S’han de fer coses d’una punyetera vegada, no podem estar amb aquestes lluites que no ens fan avançar, ni a l’estat ni a l’autonomia ni a les ciutats.
Què t’ha impedit fer el fet de compartir partit, Unitat pel Canvi, amb altres forces, ICV i EUiA?
Hi ha formacions històriques que continuen tenint una falca ficada en la política i això es veu. Iniciativa està darrera de tot el que es fa, estem parlant de noves polítiques, i per mi aquests ens no estan fent nova política sinó una altra cosa.
D’haver guanyat les primàries de Podem Sabadell, per tant, s’hauria presentat igualment en solitari.
És molt possible que hagués sigut així. Amb el canvi d’alcaldia el 2016, vam fer una radiografia del clima polític de la ciutat i allò ens va el que avui està passant. Vam fer una radiografia dels Podem que hi havia, Podem Sabadell, Podem Catalunya, Podemos, el que dèiem com a grup municipal, Unitat pel Canvi i el govern.
De tot això, el que ens sortia molt ben valorat era el programa, el que s’havia treballat com a govern, el que havíem aportat com a Cercle Podem Sabadell Decano a Unitat pel Canvi. Però hi havia dos ítems que baixaven la puntuació: la visibilitat que teníem a Unitat pel Canvi quan vam ser nosaltres els que vam fer aquell famós pal de paller del 23 o 24 de març del 2015, vam ser nosaltres qui vam convocar les altres forces per fer un pal de paller. I després que mancava lideratge dintre Unitat pel Canvi, i d’allà va sortir la decisió que nosaltres no sortíem de govern. El canvi d’alcaldia, sincerament, tampoc era el que més ens preocupava en aquell moment. Ens preocupava que les polítiques que feiem tiréssin endavant.
Que hi hagués un alcalde o altre ens era indiferent, personalment a nosaltres. Arran d’això, la part que no érem nosaltres va fer una assemblea per decidir si hi havia candidat a l’alcaldia o no, per tant tema de govern nosaltres vam posar les cartes molt clares. No té sentit que estiguis dient que tens un bon programa i que perquè hi hagi un canvi d’alcaldia ara en surtis, no té cap sentit i això el cercle ho va determinar així. És el que ens ha fet continuar, tenir clar que no sortíem de govern, que el lideratge i la visibilitat eren importants per nosaltres perquè se’ns estava valorant i havíem de revertir-ho immediatament.
Quan neixen els comuns, ho dic perquè no és qüestió d’haver perdut una secretaria general o no, se’ns va començar a apartar per part de tots. Hi va haver sensibilitats ferides i el resultat d’Ara són aquestes sensibilitats ferides. No haver guanyat o perdut la secretaria general, perquè al final és l’executiva de Podem. El que passa és que aquesta executiva de Podem creiem que no compleix amb els nostres codis ètics de participació i entesa, més quan t’aparten, t’aparten i t’aparten. Això li va molt bé a la part d’Iniciativa per situar el Joan Berlanga, estem parlant de lideratge, i a la Marta Morell per no tenir a sobre el Ramon Vidal. I en aquell moment com a executiva s’imposava davant uns comuns a què nosaltres no estiguéssim. Tot això ha fet que nosaltres no creiem en el sistema dels comuns com s’ha desenvolupat. Si agafes la premsa local d’altres llocs on estigui Ara, veuràs que hi ha Guanyems, comuns, Ara i Podemos. Nosaltres no hem dividit res, això ha sigut la mateixa vella política que ha produït aquesta situació, no els nouvinguts. Els nous al final hem dit ‘escolteu, amb vosaltres no es pot treballar!’.
Continua militant a Podem?
Jo sóc Ara. La paraula militància a Podemos tampoc té el grau que hauria de tenir. Podemos es va fer com unes cèl·lules obertes que eren els cercles, i aquí entrava tothom. Això ha fet que Podemos perdi força, crec jo. Sí que certament és una militància, però també és un colador de persones d’altres formacions polítiques, i això ho hem vist i és el maldecap que té Podemos a Catalunya. Ens ha mancat organització a Catalunya, de la resta no puc parlar perquè ho desconec. He viscut situacions molt esgarrifoses, de veritat que he flipat.
Li consta que Marta Morell l’hagi volgut expulsar del partit?
No ho sé ni em preocupa.
Tornaria a participar en unes primàries de Podem?
No, perquè no vull. Ningú m’ha expulsat de Podem. El 2015 Marta Morell ens feia fins i tot escarnis a Unitat pel Canvi. Ho dic perquè en el seu moment vam haver de trucar els Mossos d’Esquadra a la plaça de l’Argub. Això ho han anat fent amb mi constantment en aquest període de temps. A mi hi ha coses que em costa molt entendre, i és allò de posar-se amb la gent sense conèixer-la; primer has de conèixer les persones i després pots començar a parlar, i això a Podemos no ha passat aquí, no hi ha hagut conciliacions, formes d’entendre’s. Quan veus això tens dues opcions, o surt o t’aguantes, i jo no sóc d’aguantar-me. Veient la situació que hi ha hagut, que tenim feina i fermesa, què hem d’estar aquí, no té cap sentit.
Una cosa és ser secretari general i l’altra presentar-se amb una candidatura municipal. Nosaltres el 2015 no volíem ser els caps de llista d’Unitat pel Canvi, creiem que ens faltava experiència, però després d’haver vist el que hem vist, potser no ens en faltava tanta i ens en sobrava, perquè hi ha coses que no han anat pel camí que havien d’anar. En cinc anys hem après moltes coses, i sobretot hem après amb qui no cal que et preocupis per estar-hi.
No és una duplicitat tenir el cercle Podem Sabadell Decano i el partit Ara?
Per nosaltres no ho és, però volem deixar molt clar que una cosa és el cercle i l’altra és Ara. Ara Sabadell és el partit amb què anem a les municipals, i al seu costat hi ha el cercle Podem Sabadell Decano, que fa la seva activitat pròpia. I després tens Ara, que estem fent activitat per les municipals. No hi ha tanta complexitat. De tot càrrec orgànic i executiu de Podem hem dimitit, perquè considerem que no pots estar en els dos partits en els dos costats.
Hi ha qui diu que el quadripartit no ha funcionat perquè cadascú va a la seva, però pel que diu, a Unitat pel Canvi tampoc ha estat gaire diferent.
Aquest govern, amb totes les coses que ha tingut, s’ha mantingut i es manté tot el que s’ha pogut; que jo sàpiga a Catalunya no hi ha una altra situació com la nostra. Tens un conjunt molt gran que fa coses, i segurament hi haurà coses que no compartiràs amb els companys de govern. Hi ha hagut coses amb les que no hem coincidit, però al final has d’arribar a un consens i s’han tirat endavant. Hi ha hagut coses més in extremis i cadascú sap el que ha de fer segons la seva consciència i, sobretot, segons aquelles persones que els hi donen suport. Tots hem tingut voluntat de fer gran el conjunt, però també aprens que amb quatre anys tens el temps molt just com el que s’havia de fer a Sabadell en aquests moments.
El sabadellenc Ramon Vidal és el cap de llista d’Ara Sabadell. Es tracta d’una nova formació política sorgida del Cercle Podem Sabadell Decano que vol deixar de banda les picabaralles històriques de l’esquerra per centrar-se a fer ciutat. Per això, es reivindiquen com a candidatura municipalista, tot i la seva unió al partit Ara, amb presència a les províncies de Tarragona i Lleida.
Per qui no el conegui, què és Ara Sabadell?
És un partit municipalista que neix del cercle Podem Sabadell Decano. Tenim molt clar que a la ciutat cal fer la política d’una altra forma.
Sou sabadellencs però us heu aliat amb una marca catalana, per què?
El 10 de desembre vam presentar el partit, de caire local exclusivament. El dia següent em truquen per telèfon, una trucada molt amable i sincera, i ens diuen que hi ha un partit que ja existeix que és Ara Reus, però que han vist la notícia, ens han seguit i volen parlar amb nosaltres. Vam tenir una sèrie de trobades i ens van plantejar que teníem total independència d’Ara.
De fet, els Ara tots són independents els uns dels altres, són consells locals i cadascun desenvolupa la seva política local. Només tenen aquesta idea, treballar pels pobles i ciutats de Catalunya des de dintre cap a fora.
Quants n’hi ha a Catalunya?
Bàsicament tots estan a la província de Tarragona, algun a Lleida, i ja tenen regidors perquè van començar el 2015. A Reus és on més política han fet, perquè és on s’han desenvolupat.
Tots els Ara tenen una ideologia similar a Podem?
Sóc de Podem i d’Ara, i una cosa és la política municipal i l’altra l’estatal i l’autonòmica. No ens sentim còmodes amb com s’estan fent les coses a Podem Catalunya; a nivell estatal sí, creiem que s’ha de produir un canvi i revertir les desigualtats que hi ha. Però en política municipal tenim molt clar que no es pot estar depenent dels partits que et manin des de fora. És increïble veure la de coses que es produeixen d’una forma o d’una altra per les motxilles que venen manades.
Si hagués guanyat les primàries de Podem Sabadell sí que estaria en un partit estatal.
Farà qüestió de més d’un any, quan va dimitir Xavi Domènech, em van plantejar anar a la política autonòmica, i vaig dir que no, perquè creia en la política des de baix cap a dalt i sortint dels ajuntaments. La nostra idea de treball, la meva personal, és treballar de la ciutat cap enfora, no al revés. Vaig donar suport a Domènech, però sense voler sortir de la política municipal.
Un cercle que s’havia activat recentment a través de Vicenç Navarro, que havia fet un acte aquí a Sabadell i tot, estaven desitjant que nosaltres participéssim d’això [Podem Catalunya], i hi van participar altres companys però jo no.
Ens pot donar algun detall més d’aquest possible pas a la política catalana?
Hi havia persones que creien en mi i volien que m’hi impliqués, però ja vaig dir que estava implicat però no en la política autonòmica ni estatal. Vaig descartar l’autonòmica i l’estatal. Ara, veient com s’han desenvolupat les coses teníem molt clar que això anava a pitjor i el millor era apartar-nos per fer la política que volem fer, la municipal.
Què cal a Sabadell?
Aquí cal un canvi social en molts aspectes, però el primer és la ciutat. Aquesta és la nostra línia de treball. Per això ens hem entès amb els Ara, perquè som consells locals independents els uns dels altres i hem firmat un acord d’aquest grau d’independència tant polític com de programa i aquí en l’únic que es treballa és en uns codis ètics i democràtics que crec que qualsevol persona els tenim molt assumits. A més, no creiem en ideologies, traiem-nos-les de sobre i anem per feina perquè sinó no avancem.
Creu que la gent va entendre el moviment de crear un partit propi després de perdre les primàries de Podem Sabadell?
El que passa és que a Podemos no funcionem coordinadament. Tots aquells que ens criticaven a nosaltres per certes coses ho estan fent molt pitjor, i com que nosaltres som gent que abans de creure en els partits, els noms i les etiquetes hem cregut en les persones, hem tingut molt clar que són aquestes les que ens porten endavant.
No hem triat el camí fàcil. Els que han trobat el camí més fàcil són uns altres que s’han agafat una etiqueta d’entrada i això ho veiem amb altres partits que ho estan fent. No és el més fàcil, però creiem que el nostre camí és el més honest alhora de fer política municipal.
I la solució és dividir el vot en tres llistes?
Som nosaltres els que dividim, o són altres els que divideixen? Crec que estem en un moment en què fa quatre o cinc anys va sorgir una batedora política, que ha generat noves experiències polítiques. La gent s’empodera, no s’apodera, aquesta distància és important, en buscar sortides, fer coses, buscar camí, i aquest és el naixement d’Ara.
Fa cinc anys bastantes persones ens vam empoderar per tirar endavant una política municipal i un canvi social a la ciutat. Jo no havia entrat en política fins que vaig començar a revelar-me amb el tema de Podem el març del 2014. Sóc un nouvingut molt decepcionat pels grans partits i que, en part, continuo decepcionat. S’han de fer coses d’una punyetera vegada, no podem estar amb aquestes lluites que no ens fan avançar, ni a l’estat ni a l’autonomia ni a les ciutats.
Què t’ha impedit fer el fet de compartir partit, Unitat pel Canvi, amb altres forces, ICV i EUiA?
Hi ha formacions històriques que continuen tenint una cunya ficada en la política i això es veu. Iniciativa està darrera de tot el que es fa, estem parlant de noves polítiques, i per mi aquests ens no estan fent nova política sinó una altra cosa.
D’haver guanyat les primàries de Podem Sabadell, per tant, s’hauria presentat igualment en solitari.
És molt possible que hagués sigut així. Amb el canvi d’alcaldia el 2016, vam fer una radiografia del clima polític de la ciutat i allò ens va el que avui està passant. Vam fer una radiografia dels Podem que hi havia, Podem Sabadell, Podem Catalunya, Podemos, el que dèiem com a grup municipal, Unitat pel Canvi i el govern.
De tot això, el que ens sortia molt ben valorat era el programa, el que s’havia treballat com a govern, el que havíem aportat com a Cercle Podem Sabadell Decano a Unitat pel Canvi. Però hi havia dos ítems que baixaven la puntuació: la visibilitat que teníem a Unitat pel Canvi quan vam ser nosaltres els que vam fer aquell famós pal de paller del 23 o 24 de març del 2015, vam ser nosaltres qui vam convocar les altres forces per fer un pal de paller. I després que mancava lideratge dintre Unitat pel Canvi, i d’allà va sortir la decisió que nosaltres no sortíem de govern. El canvi d’alcaldia, sincerament, tampoc era el que més ens preocupava en aquell moment. Ens preocupava que les polítiques que fèiem tiressin endavant.
Que hi hagués un alcalde o altre ens era indiferent, personalment a nosaltres. Arrel d’això, la part que no erem nosaltres van fer una assemblea per decidir si hi havia candidat a l’alcaldia o no, per tant tema de govern nosaltres vam posar les cartes molt clares. No té sentit que estiguis dient que tens un bon programa i que perquè hi hagi un canvi d’alcaldia ara en surtis, no té cap sentit i això el cercle ho va determinar així. És el que ens ha fet continuar, tenir clar que no sortíem de govern, que el lideratge i la visibilitat eren importants per nosaltres perquè se’ns estava valorant i havíem de revertir-ho immediatament.
Quan neixen els comuns, ho dic perquè no és qüestió d’haver perdut una secretaria general o no, se’ns va començar a apartar per part de tots. Hi va haver sensibilitats ferides i el resultat d’Ara són aquestes sensibilitats ferides. No haver guanyat o perdut la secretaria general, perquè al final és l’executiva de Podem. El que passa és que aquesta executiva de Podem creiem que no compleix amb els nostres codis ètics de participació i entesa, més quan t’aparten, t’aparten i t’aparten. Això li va molt bé a la part d’Iniciativa per situar el Joan Berlanga, estem parlant de lideratge, i a la Marta Morell per no tenir a sobre el Ramon Vidal. I en aquell moment com a executiva s’imposava davant uns comuns a què nosaltres no estiguéssim. Tot això ha fet que nosaltres no creiem en el sistema dels comuns com s’ha desenvolupat. Si agafes la premsa local d’altres llocs on estigui Ara, veuràs que hi ha Guanyems, comuns, Ara i Podemos. Nosaltres no hem dividit res, això ha sigut la mateixa vella política que ha produït aquesta situació, no els nouvinguts. Els nous al final hem dit ‘escolteu, amb vosaltres no es pot treballar!’.
Continua militant a Podem?
Jo sóc Ara. La paraula militància a Podemos tampoc té el grau que hauria de tenir. Podemos es va fer com unes cèl·lules obertes que eren els cercles, i aquí entrava tothom. Això ha fet que Podemos perdi força, crec jo. Sí que certament és una militància, però també és un colador de persones d’altres formacions polítiques, i això ho hem vist i és el maldecap que té Podemos a Catalunya. Ens ha mancat organització a Catalunya, de la resta no puc parlar perquè ho desconec. He viscut situacions molt esgarrifoses, de veritat que he flipat.
Li consta que Marta Morell l’hagi volgut expulsar del partit?
No ho sé ni em preocupa.
Tornaria a participar en unes primàries de Podem?
No, perquè no vull. Ningú m’ha expulsat de Podem. El 2015 Marta Morell ens feia fins i tot escarnis a Unitat pel Canvi. Ho dic perquè en el seu moment vam haver de trucar els Mossos d’Esquadra a la plaça de l’Argub. Això ho han anat fent amb mi constantment en aquest període de temps. A mi hi ha coses que em costa molt entendre, i és allò de posar-se amb la gent sense conèixer-la; primer has de conèixer les persones i després pots començar a parlar, i això a Podemos no ha passat aquí, no hi ha hagut conciliacions, formes d’entendre’s. Quan veus això tens dues opcions, o surt o t’aguantes, i jo no sóc d’aguantar-me. Veient la situació que hi ha hagut, que tenim feina i fermesa, què hem d’estar aquí, no té cap sentit.
Una cosa és ser secretari general i l’altra presentar-se amb una candidatura municipal. Nosaltres el 2015 no volíem ser els caps de llista d’Unitat pel Canvi, creiem que ens faltava experiència, però després d’haver vist el que hem vist, potser no ens en faltava tanta i ens en sobrava, perquè hi ha coses que no han anat pel camí que havien d’anar. En cinc anys hem après moltes coses, i sobretot hem après de amb qui no cal que et preocupis per estar-hi.
No és una duplicitat tenir el cercle Podem Sabadell Decano i el partit Ara?
Per nosaltres no ho és, però volem deixar molt clar que una cosa és el cercle i l’altra és Ara. Ara Sabadell és el partit amb què anem a les municipals, i al seu costat hi ha el cercle Podem Sabadell Decano, que fa la seva activitat pròpia. I després tens Ara, que estem fent activitat per les municipals. No hi ha tanta complexitat. De tot càrrec orgànic i executiu de Podem hem dimitit, perquè considerem que no pots estar en els dos partits en els dos costats.
Hi ha qui diu que el quadripartit no ha funcionat perquè cadascú va a la seva, però pel que diu, a Unitat pel Canvi tampoc ha estat gaire diferent.
Aquest govern, amb totes les coses que ha tingut, s’ha mantingut i es manté tot el que s’ha pogut; que jo sàpiga a Catalunya no hi ha una altra situació com la nostra. Tens un conjunt molt gran que fa coses, i segurament hi haurà coses que no compartiràs amb els companys de govern. Hi ha hagut coses amb les que no hem coincidit, però al final has d’arribar a un consens i s’han tirat endavant. Hi ha hagut coses més in extremis i cadascú sap el que ha de fer segons la seva consciència i, sobretot, segons aquelles persones que els hi donen suport. Tots hem tingut voluntat de fer gran el conjunt, però també aprens que amb quatre anys tens el temps molt just com el que s’havia de fer a Sabadell en aquests moments.
Repetiria un altre cop un govern amb quatre o cinc forces?
No hem posat cap línia vermella, hem posat línies de treball, i totes les que es pugui les treballarem. El que passa és que hi ha formacions com Vox amb qui som totalment divergents. Haurem de buscar els ponts per treballar. Caldrà ser creatiu i venir amb coses noves. I qui sigui l’alcalde tindrà una feina molt important com és mantenir equilibris. Ara s’ha fet, però no del tot com s’hauria d’haver fet.
Caldrà fer canvis i ser més agoserats, i no només el procés o els sobiranisme. S’haurà de tirar cap a coses que la ciutat necessita ja. Durant massa temps, no només aquests quatre anys, s’han deixat moltes coses per fer.
Què farà Ara Sabadell si entra en un futur govern?
Tenim molt clar que persones, treball i entorn són els tres punts fonamentals. La part de les desigualtats, que és una de les coses que la ciutat ha de treballar, només hi ha una forma de fer-ho i és amb un consens i unes polítiques públiques ben definides. Juntament amb el tercer sector i el món econòmic. En aquests moments la situació econòmica no és tan bona com es diu i cal donar suport a la indústria 4.0, el coneixement i la recerca per generar llocs de feina com a mínim estables i ben remunerats. Qui pot oferir llocs de feina en el futur és la indústria, i al Vallès tenim empreses logístiques, metal·lúrgiques, químiques… parlem de convenis alts. I cal encarar el Vapor Llonch i Promoció Econòmica a formacions altament competitives. I Sabadell té les eines; té el capital humà entès com a persones i entitats, i tots estem expressant que ho tenim, que ho tenim, i cal aprofitar-ho.
Què més?
Quan parlem de participació aquí trobem una mancança d’aquest govern. Hi ha un Consell de Ciutat que no s’ha posat en funcionament en aquests quatre anys. Creiem que hi ha eines que ja pots aprofitar, el que passa és que no s’han tocat. Hem de treballar amb el tercer sector per revertir les desigualtats. No pot ser que els estiguem donant subvencions anuals, hem de fer contractes-programa llargs perquè ells treballen cada dia. I Sabadell ha d’enriquir el comerç local davant les grans superfícies.
I l’entorn no el veiem només físic sinó de benestar. Una persona està sana perquè tot allò que l’envolta el protegeix, com l’habitatge, la cultura o l’esport, tot, totes les relacions personals. La Gran Via per nosaltres hauria de ser com una promenade [boulevard] francesa o belga. Ens hem d’encaminar cap a una ciutat saludable, així la faràs rica en cultura, treball, participació, en què no hi hagi desigualtats.
Després hi ha l’organització municipal. Creiem que ens cal un nou edifici administratiu, no pensant tant on fer-lo sinó que hem d’anar a per ell. El nou auditori municipal a l’Eix Macià que Sabadell té promès des del 1998, és fonamental. Tenim La Faràndula obsoleta i els altres teatres són petits. Tenim recursos dintre la ciutat perquè tingui un bon ús i una bona cartellera. I cal descentralitzar la ciutat i amb aquesta és una de les coses amb què ho pots fer.
Vostè és el regidor de Salut, amb l’oncologia pediàtrica, la Generalitat ens ha fet un gol?
Crec que ens han colat un gol en una part. Quan vaig saber la notícia, aquell dia vaig fer moltes trucades, parlar amb molta gent. Això ens trencava la política sanitària de proximitat que volíem fer aquí, i això ens ho trencava totalment; no ho compartia. Em preocupa i és la meva gran preocupació en aquests moments.
Després, se n’ha fet un ús polític que trobo molt trist i no el penso fer. Estem parlant de vides humanes, i crec que un pare quan té un nen farà el que faci falta per donar-li la millor solució.
Una de les seves propostes és destinar el 0,25% del pressupost municipal a la recerca i la investigació.
Són 500.000 euros. Per fer-ho caldrà posar en funcionament edificis. Hem de decidir en quin lloc i com, si arreglem el parc fluvial del Ripoll on hi ha naus, i fer-les de serveis. Cal fer aquests canvis i no són coses tan costoses de fer. Tenim els espais, aprofitem-los.
Repetiria un altre cop un govern amb quatre o cinc forces?
No hem posat cap línia vermella, hem posat línies de treball, i totes les que es pugui les treballarem. El que passa és que hi ha formacions com Vox amb qui som totalment divergents. Haurem de buscar els ponts per treballar. Caldrà ser creatiu i venir amb coses noves. I qui sigui l’alcalde tindrà una feina molt important com és mantenir equilibris. Ara s’ha fet, però no del tot com s’hauria d’haver fet.
Caldrà fer canvis i ser més agosarats, i no només el procés o el sobiranisme. S’haurà de tirar cap a coses que la ciutat necessita ja. Durant massa temps, no només aquests quatre anys, s’han deixat moltes coses per fer.
Què farà Ara Sabadell si entra en un futur govern?
Tenim molt clar que persones, treball i entorn són els tres punts fonamentals. La part de les desigualtats, que és una de les coses que la ciutat ha de treballar, només hi ha una forma de fer-ho i és amb un consens i unes polítiques públiques ben definides. Juntament amb el tercer sector i el món econòmic. En aquests moments la situació econòmica no és tan bona com es diu i cal donar suport a la indústria 4.0, el coneixement i la recerca per generar llocs de feina com a mínim estables i ben remunerats. Qui pot oferir llocs de feina en el futur és la indústria, i al Vallès tenim empreses logístiques, metal·lúrgiques, químiques… parlem de convenis alts. I cal encarar el Vapor Llonch i Promoció Econòmica a formacions altament competitives. I Sabadell té les eines; té el capital humà entès com a persones i entitats, i tots estem expressant que ho tenim, que ho tenim, i cal aprofitar-ho.
Què més?
Quan parlem de participació aquí trobem una mancança d’aquest govern. Hi ha un Consell de Ciutat que no s’ha posat en funcionament en aquests quatre anys. Creiem que hi ha eines que ja pots aprofitar, el que passa és que no s’han tocat. Hem de treballar amb el tercer sector per revertir les desigualtats. No pot ser que els estiguem donant subvencions anuals, hem de fer contractes-programa llargs perquè ells treballen cada dia. I Sabadell ha d’enriquir el comerç local davant les grans superfícies.
I l’entorn no el veiem només físic sinó de benestar. Una persona està sana perquè tot allò que l’envolta el protegeix, com l’habitatge, la cultura o l’esport, tot, totes les relacions personals. La Gran Via per nosaltres hauria de ser com una promenade [bulevard] francesa o belga. Ens hem d’encaminar cap a una ciutat saludable, així la faràs rica en cultura, treball, participació, en què no hi hagi desigualtats.
Després hi ha l’organització municipal. Creiem que ens cal un nou edifici administratiu, no pensant tant on fer-lo sinó que hem d’anar per ell. El nou auditori municipal a l’Eix Macià que Sabadell té promès des del 1998, és fonamental. Tenim La Faràndula obsoleta i els altres teatres són petits. Tenim recursos dintre la ciutat perquè tingui un bon ús i una bona cartellera. I cal descentralitzar la ciutat i amb aquesta és una de les coses amb què ho pots fer.
Vostè és el regidor de Salut, amb l’oncologia pediàtrica, la Generalitat ens ha fet un gol?
Crec que ens han colat un gol en una part. Quan vaig saber la notícia, aquell dia vaig fer moltes trucades, parlar amb molta gent. Això ens trencava la política sanitària de proximitat que volíem fer aquí, i això ens ho trencava totalment; no ho compartia. Em preocupa i és la meva gran preocupació en aquests moments.
Després, se n’ha fet un ús polític que trobo molt trist i no el penso fer. Estem parlant de vides humanes, i crec que un pare quan té un nen farà el que faci falta per donar-li la millor solució.
Una de les seves propostes és destinar el 0,25% del pressupost municipal a la recerca i la investigació.
Són 500.000 euros. Per fer-ho caldrà posar en funcionament edificis. Hem de decidir en quin lloc i com, si arreglem el parc fluvial del Ripoll on hi ha naus, i fer-les de serveis. Cal fer aquests canvis i no són coses tant costoses de fer. Tenim els espais, aprofitem-los.
