Revelació. El Sabadell Nord ha superat amb nota el repte de Primera Catalana en l’any del seu debut. El conjunt, modest i humil, de Ca n’Oriac ha sabut treure el màxim rèdit d’una plantilla –la major part dels integrants, de la ciutat i sense cobrar ni un ral– que a principis de setembre era de 23 jugadors per acabar essent, en molts moments de la temporada, 11 jugadors, fet que ha obligat Díaz a recórrer al planter. Un hàndicap afegit a la difícil missió de competir –i guanyar– contra equips fets a mida amb molt poder econòmic.
Al llarg de la primera meitat de la temporada, concretament, la primera volta, el Sabadell Nord va fer del Municipal de Ca n’Oriac un autèntic fortí inexpugnable on només el recentment ascendit Vilassar de Mar i el Girona B, segon classificat que s’ha quedat a les portes de Tercera Divisió, van ser els únics conjunts capaços d’esgarrapar els tres punts de Sabadell. Uns grans resultats que van permetre als de Quico Díaz sumar 20 dels 27 punts jugats a Ca n’Oriac. Amb un esquema de joc molt ben definit, amb Lluri sota pals, Marc Martí i Kevin del Corral a la sala de màquines, amb quatre punyals a dalt com Dani Muela, Juancho, Omar, Jairo Díaz i la sorpresa de la temporada amb el talent del joveníssim David López, el Sabadell Nord es convertia, a finals de l’any passat i principis del 2019, en el gran tapat del grup. I es va situar a la tercera posició.
Gran part de l’èxit no es pot entendre sense la figura del tècnic, Quico Díaz. És un home entregat amb cos i ànima als seus jugadors que, a part d’entrenar, ha fet tots els papers de l’auca. En el club, directius, aficionats, gent del barri i polítics del consistori –Esteban Gesa, Adrián Hernández i Gabriel Fernández– s’han bolcat amb l’equip omplint el Municipal de Ca n’Oriac cada 15 dies.
Les nombroses baixes i les incorporacions dels altres equips de la categoria van fer que el Sabadell Nord entrés en una dinàmica molt perillosa a partir de la derrota amb el Palamós (0-3). De lluitar per la tercera posició van passar a bregar-se per evitar el descens. El Municipal va deixar de ser una plaça infranquejable i es va convertir-se en un equip vulnerable en defensa. Dels 14 gols encaixats durant la primera volta, van rebre més del doble de gols (30). Una mala dinàmica de resultats que no feia justícia amb el joc que oferia l’equip. A més, en els moments clau havia perdut aquell punt de sort necessari en una categoria en la qual la igualtat ha estat màxima durant les 34 jornades.
Per sort, quan pitjor estaven les coses i el descens era una amenaça real, dues victòries contundents davant el Farners i Banyoles van acabar donant una salvació històrica.
