JORDI SERRANO

Cartes marcades

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de l’UPEC]

Després de quatre mesos i centenars de testimonis, per fi s’ha acabat el judici. Entre els nou empresonats hi tenim dos sabadellencs: Carme Forcadell i Jordi Cuixart. Aquest fet és una llosa que planarà sobre la ciutat durant dècades.

Aquest judici està ple d’irregularitats. Es va començar a instruir al jutjat número 13 de Barcelona i és tot tan tèrbol que seria motiu per invalidar el que ve després. A més el responsable policial de la instrucció és el Tinent Coronel Daniel Baena, un home d’extrema dreta que insultava els que investigava des del seu compte de Twitter “Tácito”.

El cas hauria d’haver anat al TSJC però com que no se’n refiaven va anar a l’Audiència Nacional, on la jutgessa Carmen Lamela va començar a posar gent a la presó quan era evident que l’Audiència Nacional no ho podia fer. L’han ascendit de forma inquietant. El cas va anar a parar al jutge Pablo Llarena, amic d’Alberto Fernández Díaz, germà del que va muntar la policia patriòtica que inventava proves contra els republicans catalans i els republicans espanyols (Podemos). Llarena ha fet una instrucció absolutament delirant, més pròpia d’un nacionalista espanyol fanàtic que d’un jurista. Les seves interlocutòries estan plenes de terminologia franquista. Per cert, vaig lluitar en la clandestinitat per aconseguir la llibertat, mentre cap dels protagonistes de la justícia van fer res.

Una de les perles del Llarena, repetides després dels fiscals del TS, és quan considera que és punible que els Jordis es dirigissin als concentrats al crit de “No passaran”. Aquest crit el que va pronunciar Dolores Ibárruri, en nom del PCE, davant els micròfons el 19 de juliol del 1936: “Obreros! ¡Campesinos! ¡Antifascistas! ¡Españoles patriotas!… Frente a la sublevación militar fascista ¡todos en pie, a defender la República. ¡Pueblos de Cataluña, Vasconia y Galicia!¡Viva el Frente Popular! ¡Los fascistas no pasarán! ¡No pasarán!” El problema del jutge Llarena, i ara dels fiscals, és creure que és un crit delictiu.

Només aquells que creuen que la legitimitat la tenia Franco poden considerar que cridar “no passaran” és una prova de càrrec. De fet, el mateix dia que el fiscal Javier Zaragoza afirmava sense rubor que hi havia hagut un cop d’Estat a Catalunya el 2017, el TS afirmava, sense vergonya, que el Cap d’Estat d’Espanya l’octubre del 1936 no era el president de la República espanyola Manuel Azaña, sinó el feixista Francisco Franco.

Manuel Marchena, el president de la sala, no ha estat el jutge imparcial que contra tota lògica ens descriu la premsa monàrquica, sinó un hooligan nacionalista espanyol que ha defensat els testimonis de l’acusació quan mentien i, en canvi, ha permès preguntes totalment anticonstitucionals, com quan permetia que es preguntés si eren socis d’Òmnium Cultural. No ha permès aportar proves i fins i tot ha tingut una actitud misògina amb Marina Garcés, pròpia de “Muera la inteligencia”. La sentència està llesta, Marchena no pot desautoritzar la instrucció de Llarena, la dona del qual, Gema Espinosa, ha ajudat a nomenar fiscal de forma irregular la filla, Sofía Marchena, com ens explica Elisa Beni d’eldiario.es.

Si la sentència del TC del 2010 va tenir un impacte demolidor, els indepes van passar del 13% al 47%, la sentència del TS serà mil vegades pitjor. De moment la darrera enquesta del CEO ens diu que un 57% valora el rei amb un 0, i un 78% el suspèn. I un 76% vol una república i només un 12%, la monarquia. El Regne d’Espanya ha ensenyat la seva pitjor cara. Cuixart ha acabat amb una frase: “Ho tornarem a fer”, similar a la de Macià al judici de París del 1927: “Hi tornarem”.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top