A ple migdia el sol crema fins i tot la pell sota la roba. Potser per això a la Maria Rueda, tècnica en sensellarisme de la Creu Roja i el seu company, Xavier Miralles, els costa posar-se l’armilla vermella que els identifica com a membres d’aquesta institució. La primera visita a domicili els porta a un carrer del centre de la ciutat.
Es tracta d’una dona gran que viu sola. El primer que els explica és que se li ha espatllat el ventilador “demà passat el tindré arreglat, és clar que aleshores ja no farà aquesta calor”. Espera que li portin la fruita i l’aigua, per això quan han trucat al porter automàtic, ha obert sense preguntar. La Maria l’ha renyat carinyosament: “no ho ha de fer això d’obrir sense preguntar”. Després de comprovar que no necessita el seu ajut, piquen la porta d’una casa ocupada per una família amb un nadó i un altre nen d’uns 8 anys.
Un cop han comprovat qui són els que truquen, obren. Intueixen que arriba una mica d’ajuda. La Maria els adverteix dels perills de la calor extrema, “sobretot pel nadó”. Els pregunta si tenen aigua. No en tenen, ni tan sols aigua corrent, però la casa està neta com una patena: “d’on traieu l’aigua?”, els hi pregunta. Diuen que de fora, assenyalant alguna font pública propera. Finalment i després d’una curta conversa, els dos voluntaris de la Creu Roja els lliuren dues bosses de fruita i aigua envasada.
Ho reben amb satisfacció, la fruita és una benedicció i l’aigua pot salvar una vida. “Necessitàvem l’aigua i la fruita, som nou i sense subministrament”, agraeixen. La dona pren la bossa amb les mans i el seu somriure equival a un “moltes gràcies”. En un altre domicili, han trigat a donar senyals de vida. Finalment, però, surt el fill al balcó i li pregunten pel pare. La resposta ha estat gratificant:”el pare està bé, no està sol i ara mateix estic pensant a dur-lo a la platja”. Després de rebutjar ajuda, ha donat les gràcies infinites vegades.
La Maria Rueda i el Xavier Miralles porten, a les mans, una llista que els hi ha facilitat l’ajuntament. En aquesta, hi consten unes 8 adreces on viuen persones soles o famílies, susceptibles de necessitar un cop de mà. Prèviament a aquestes visites domiciliàries, la Creu Roja, a través dels voluntaris, ja havia trucat gairebé una vuitantena de persones per comprovar la seva situació i fer un primer diagnosi del que podrien necessitar.
Això va ser a mitja setmana. Entre dijous i divendres d’aquesta setmana, d’aquestes trucades, se’n van escollir 8 per visitar-les porta a porta. En alguns casos, ni tan sols se sap si obriran la porta. Però tots ho han fet, alguns a la primera, d’altres després de molta paciència.
