A Torreguitart s’han talat 250 arbres. A Ca n’Oriac, 500. En total, els dos principals barris del districte 3 tenen un dèficit d’uns 750 arbres. Els veïns reclamen la retirada de les soques per a una nova plantada d’arbres i també la replantació dels escocells buits. Fonts de l’Ajuntament de Sabadell han assegurat que està “previst i estudiat” la reposició dels arbres.
Tot i que les tales s’han anat succeint durant els últims anys, la més abundant va ser fa aproximada un any, recorda l’Associació de Veïns de Torreguitart. Es van arribar a retirar més de cent arbres “amb les pèrdues que això comporta”, ha indicat Antonio Recio, president de l’entitat veïnal. “Hem de pensar en els beneficis que reporta la vegetació: salut, benestar, ombra, filtració del so…”, ha subratllat Recio.
/ ÓSCAR ESPINOSA
Els veïns també han posat sobre la taula la pèrdua de fauna que això pot comportar sobre la ciutat, considerant que els arbres són un “aixopluc per a ocells i insectes”. Loli Cebreiro, de l’Associació de Veïns de Ca n’Oriac, ha assenyalat que es tracta d’una actuació a punts esporàdics, tot i que al passeig Sant Bernat és on més es concentra aquesta “desforestació”.
Una de les veïnes del barri de Ca n’Oriac, Jessica Rey, ha assegurat que tot i que no és un fet que afecti molt directament el veïnat, sí que “pot suposar un problema a la llarga”, i ha destacat que “es deteriora la imatge dels barris, amb els escocells buits”. Antonio Santos, també veí del districte 3, considera que caldria aprofitar la replantació per diversificar el nombre d’espècies d’arbres.
Per malaltia
El motiu de les diverses tales ha estat, la majoria de vegades, per malaltia dels arbres, que suposa un perill per als vianants. La primera tala a Torreguitart es va fer a causa d’una tempesta. Un pollancre en males condicions va caure a sobre de tres vehicles estacionats al pàrquing del carrer Vallirana. Aleshores, els tècnics van detectar que algunes espècies, sobretot els pollancres, estaven malaltes a diversos nivells.
Aquesta espècie es va plantar als anys 80, segons diverses fonts veïnals. Es tracta d’un arbre “bastant econòmic” però amb una curta durada de vida, d’aproximadament 30 anys, edat a partir de la qual comencen a emmalaltir i generar fongs que afecten l’arbre. “S’han talat arbres que estaven a diversos nivells de malaltia: els crítics, que podien caure amb una ventada, i també altres que podien aguantar uns anys més”, ha assegurat Recio. Des de l’Associació de Veïns també es demana diversificar els arbres “per escalar els problemes que presenta cadascun dels tipus”, aposten.
El que no s’expliquen els sabadellencs de la zona és “per què no es van eliminar els arbres per fases d’urgència i es van replantar a poc a poc per no trobar-nos sense la vegetació”, qüestiona Santos. “Es va destinar tota la inversió, per rendibilitat econòmica, a la tala dels arbres”, contesta Recio.
