Ciutat

L’accés a la justícia: un dret només per a rics?

El Col·legi d’Advocats exigeix canvis legals per ampliar el torn d’ofici per accedir de forma gratuïta als tribunals

Marta Delgado i Marcos Baleriola, dos advocats del torn d’ofici, amb la responsable del servei al Col·legi d’Advocats, Eulàlia Barrios / ÓSCAR ESPINOSA

“No és fàcil pagar els honoraris. Tenir advocat és cosa de rics i de molt pobres. La resta ho té complicat”. L’accés a la justícia és un debat de llarg abast i que mai s’ha acabat de resoldre. És la paradoxa dels tribunals: tothom hi té dret però per a molts és difícil (o impossible) pagar les costes d’un advocat o un procurador. Les paraules de la responsable del torn d’ofici del Col·legi d’Advocats de Sabadell, Eulàlia Barros, són la mostra d’una problema enquistat. “Hi ha un gruix social que queda fora del sistema, totalment desemparat”.

Les famílies amb molts ingressos poden pagar-ho, i les que no en tenen –una renda familiar bruta mensual per sota dels 1.500 euros– poden acollir-se als advocats d’ofici. Entremig, la classe mitjana ha de buscar-se les garrofes per costejar-ho. L’advocacia reivindica, amb motiu del Dia Internacional de la Justícia Gratuïta –12 de juliol–, canvis en la llei davant del “risc de desprotecció” de part de la ciutadania. Entre les mesures, pujar el mínim per entrar dins del torn d’ofici, tenir en compte només els ingressos nets i incorporar en el còmput les despeses essencials, com la hipoteca, la llum i l’aigua.

Torn d’ofici, el flotador judicial

La meitat dels col·legiats a Sabadell formen part del torn d’ofici. Per als advocats –que s’hi presten de forma voluntària– atendre aquests casos suposa redoblar hores de feina que té un retorn econòmic simbòlic. La compensació no es mesura amb diners, sinó amb casos desconeguts i inaccessibles. Divorcis conflictius, execucions hipotecàries, baralles, tràfic de drogues, violència de gènere… històries amb un denominador comú: gent sense recursos.

“Va ser colpidor saber que hi ha un submón que fins que no hi entres no saps que existeix”, explica Marta Delgado després de set anys al torn d’ofici. “Coneixes gent que mai ha tingut suport, sense família, que han entrat al món de les drogues…”, indica. “És una escola”, coincideix l’advocat Jaume López, que explica –recordant un cas ja tancat– fins a quin punt el torn d’ofici és un flotador pels més vulnerables. Fa anys, va atendre una dona gran a qui el seu fill havia enganyat per prendre-li totes les seves propietats. “La va deixar sense res, amb prou feines tenia un sostre”, apunta i afegeix: “‘Mai no coneixes les persones i encara menys un fill’, recordo que deia ella. Va ser un cas dur que al final vam aconseguir guanyar”.

En el torn penal és on apareixen els casos més crus, com el que va conèixer Marcos Baleriola, un veterà amb 25 anys al torn d’ofici. Li va tocar la defensa d’un home que maltractava una menor de 3 anys, filla de la seva parella. “No vaig poder i vaig renunciar-hi”, comenta, i afegeix: “Això és el torn d’ofici: conèixer la psicologia humana, les realitats més difícils”.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top