Blanca Ross és una creadora de música electrònica present, amb 27 anys, a discoteques i festivals de tot l’Estat, així com al podcast Sensations. Formada a l’ERAM (Realització Audiovisual i Multimèdia) i a l’acadèmia Plastic de Barcelona, la DJ gironina ha fet ràdio i televisió, i va descobrir la figura del DJ quan treballava de cambrera de clubs.
Què ens pots avançar del teu concert a Sabadell? És un repte actuar en un entorn que reuneix un públic tan variat (diferents edats, gustos musicals…), però ho afronto amb molta il·lusió i el suport de molts amics de la zona.
Quina diferència hi ha entre ‘punxar’ a una festa major i a una discoteca? Els festivals o festes majors ofereixen un equip audio-visual de més magnitud. L’avantatge d’un club més petit és que s’hi concentra l’energia del públic i sempre es creen més sinèrgies.
Quan va néixer la teva passió? La passió es contagia, la sents per dins quan veus algú sentint-se viu. Va poder començar quan el meu pare feia veure que era el director de l’orquestra posant música clàssica al menjador. Un dia, cantant, vaig començar a improvisar creant una cançó nova. Vaig acabar oblidant la melodia —ara, l’app Notes de veu és de les que més utilitzo per guardar idees—. Però el detonant de la meva passió [va ser] provar mesclar música. En compartir-ho amb el públic, em vaig adonar de la força interior que sentia i vaig saber que allò em feia sentir viva.
Com en vas aprendre? Les residències setmanals a clubs em van permetre aprendre a barrejar estils de música, entendre la psicologia de la pista i perdre la por a estar davant d’un públic.
Quin ha estat el millor moment als concerts? A les festes VenTú! a Sala Apolo de Barcelona, sempre he sentit la llibertat de poder crear una sessió diferent, de posar-me a prova. Per a mi, que la gent rebi així el meu discurs musical, sense prejudicis, que balli sense importar-li res més en aquell moment, és tot el que podria demanar.
Hi ha hagut obstacles a la teva carrera musical per ser dona? Mai a l’hora d’executar la feina, però existeixen pensaments molt antiquats i poc objectius. És una realitat estar exposada a determinades crítiques i ser analitzada molt més. A la majoria d’oficis costa, a vegades, que et prenguin seriosament i mostrin respecte vers la teva feina.
Quin gènere musical defineix millor el teu treball? Definir-lo seria limitar-lo. Dins de tots els gèneres, trobo cançons que representen les emocions que vull transmetre. És complex aconseguir que tots aquests gèneres convisquin bé; clubs com City Hall Barcelona m’han ajudat a experimentar en sessions més dinàmiques, però sé que em falta recorregut per fer-ho com ho imagino al meu cap.
Quina música escoltes? A casa, acostumo a escoltar música molt tranquil·la, amb un toc melancòlic. Cançons com Die 4 You (Perfume Genius), The Only Thing (Zola Blood), Battles (Emika), Wdwgily (SYML)…
Tens aficions més enllà de la música? L’esport, mirar sèries i estar amb les meves dues gosses. Si tingués més temps, m’agradaria aprendre kytesurf.
Quins projectes tens més ganes de tirar endavant? Estic treballant en fer un live per tocar i cantar temes meus amb un suport d’il·luminació i contingut visual. Porto molt temps investigant i ara començo les primeres passes. M’he posat un any de data límit, però, com tots sabem, el futur és incert.
Blanca Ross tocarà a la Festa Major divendres a la nit a la 1 h (matinada de dissabte) a l’Eix Macià, just després de 31 FAM.
