[Per Josep Mercadé, periodista]
La proximitat de les sentències del Procés està generant màxima preocupació més enllà de Catalunya. Per això s’intenta atiar el foc per tal que la reacció sigui de la màxima violència. A banda dels missatges més radicals que demanen l’aplicació ja de l’article 155, al govern en funcions també li preocupa com gestionar la situació un cop es donin a conèixer les sentències del Tribunal Suprem.
Les detencions d’aquest dilluns a Sabadell, Mollet, Cerdanyola del Vallès i a altres municipis de Catalunya es podrien interpretar com una mostra d’aquest nerviosisme de l’Estat davant la reacció de la població un cop es conegui el contingut de les sentències. Com que tothom dona per fet que seran inculpatòries, i que, per tant, acumularan anys de presó, es tem que la resposta sigui contundent. Per tant, cal aplicar, també, mesures contundents com ara la demostració de força que es va poder veure aquest dilluns.
A banda del que pugui passar amb les persones detingudes i de si les proves els poden incriminar en causes terroristes, el cert és que la situació a què hem arribat al llarg d’aquests últims dos anys afavoreix que algú opti per trencar la via pacífica que ha estat la marca del moviment independentista fins ara. El que pugui passar d’ara endavant ja són figues d’un altre paner.
Les imatges de les detencions que s’han vist pels diferents canals de televisió són ben eloqüents. Per exemple, en una de les seqüències de la càmera a la casa del detingut a la plaça de les Dones del Tèxtil es fa èmfasi amb la part superior on figura una pancarta de llibertat presos polítics. D’aquí es desprèn una lectura clara d’incriminar tot el moviment independentista assimilant-lo a unes suposades intencions terroristes.
La conclusió és que seguim igual. Dues parts enfrontades. Una és la que té el poder real i està convençuda que l’altra no té cap mena de raó. Per tant, només cal reprimir i fer que la por a ser jutjats i condemnats, com d’aquí ben poc ho seran els processats pel Procés, faci dissuadir qualsevol persona que mantingui anhels sobiranistes.
Està clar que així no anem enlloc i que no podrem avançar. I encara hi ha qui es pensa que amb unes noves eleccions es podrà resoldre aquesta qüestió. Davant la manca de valentia i lideratge polític es tendeix a donar la culpa al poble, quan el que cal és tractar els problemes de cara i no evadir-los com fins ara.
