Condemna demolidora. Els sabadellencs Carme Forcadell i Jordi Cuixart han estat condemnats a 11 anys i 6 mesos i 9 anys de presó i inhabilitació per la seva participació en el Procés. El Tribunal Suprem atribueix a ambdós per sedició, però descarta altres delictes, com la rebel·lió i la malversació de fons públics. Tant Forcadell com Cuixart s’enfrontaven a una petició de penes de 17 anys per part de la Fiscalia i portaven més de dos anys en presó preventiva.
El Tribunal Suprem considera que es van produir “indiscutibles episodis de violència” en el marc del Procés, pel que creu que es va produir un delicte de sedició. Parla de “rebels” i d’una voluntat “d’imposar” la independència i la “derogació” de la Constitució a Catalunya. Pel que fa als dos sabadellencs, l’alt tribunal parteix l’existència d’un “tumult” per obstaculitzar l’actuació judicial i policial. D’aquesta manera, a ambdós dirigents independentistes se’ls considera “inductors” i “directors” d’aquest delicte.
La resposta a la sentència no s’ha fet esperar. Forcadell i Cuixart han publicat missatges als seus comptes de Twitter. “La injustícia s’ha consumat”, ha afirmat l’expresidenta del Parlament, que ha considerat que “el lliure debat parlamentari no és delicte” perquè “és un dret exercir-lo i un deure defensar-lo”. Per la seva banda, Cuixart s’ha reafirmat en el seu paper en el Procés a través dels mitjans: “En resposta a la sentència, reincidència #HoTornaremAFer”; i ha demanat “amnistia, democràcia i autodeteminació”.
La injustícia s'ha consumat. El lliure debat parlamentari no és delicte, és un dret exercir-lo i un deure defensar-lo. No ens cansarem de dir-ho allà on faci falta. Avui la democràcia viu un dia fosc, però ni en moments així el derrotisme ens ha de vèncer. Ens en sortirem!
— Carme Forcadell (@ForcadellCarme) October 14, 2019
Missatge des de la presó:
La resposta a la sentència, reincidència #HoTornaremAFer Amnistia, Democràcia i Autodeterminació.— Jordi Cuixart (@jcuixart) October 14, 2019
Forcadell, el “pilar parlamentari”
Entre els fonaments de la sentència, l’alt tribunal assenyala Carme Forcadell per haver permès la tramitació de les anomenades lleis de desconnexió –llei de Transitorietat Jurídica i llei del Referèndum– en el Parlament de Catalunya. Així, segons considera el Tribunal Suprem, dins d’un “concert delictiu”, Forcadell es va convertir en el “pilar parlamentari” que l’independentisme necessitava per crear un “entramat de legalitat paral·lela sense validesa“.
Al marge, el tribunal assenyala el 27 d’octubre com una data clau en la intervenció de Forcadell. Considera que aquell dia va permetre la votació de la creació de la República catalana “en contra dels continus i successius requeriments del Tribunal Constitucional”.
L’alt tribunal considera que Forcadell va sobrepassar la neutralitat institucional i va desobeir les resolucions judicials, així com va fer cas omís a les advertències dels lletrats del Parlament sobre la inconstitucionalitat de les mesures empreses.
Cuixart, darrere “l’aixecament tumultuari”
L’alt tribunal reserva una àmplia justificació pel paper del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Prenent com a fets claus la manifestació davant de la seu de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre i la celebració del referèndum de l’1-O, el Suprem considera Cuixart com un dels principals instigadors d’una mobilització amb caràcter de “resistència activa”.
El tribunal considera que les paraules de Cuixart no eren “purt simbolisme o metàfores”, si no la voluntat d’oposar-se –”materialment, i no només amb els mitjans legals o exercint el dret a la protesta”– a l’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, del poder judicial i especialment als mandats del Tribunal Constitucional. Així, el Suprem encara va més enllà i assenyala que l’1-O va ser un “aixecament tumultuari” per convertir les decisions judicial en “paper mullat”.
A banda, el Suprem també ha castigat severament Cuixart per mantenir-se en la causa independentista en tot moment. “No defuig, ni dissimula, ni amaga“, assegura l’alt tribunal, “l’oposició” exercida als cossos de seguretat i parafregen una de les seves frases més repetides: “Ho tornarem a fer“.
S’obre la porta a un tercer grau
Forcadell i Cuixart, com la resta de polítics i líders cívics sentenciats, podran acollir-se a una petició de tercer grau després de complir més de dos anys de presó preventiva. La Fiscalia havia demanat que aquesta opció es rebutgés de principi i amb caràcter preventiu, però l’alt tribunal deixa la decisió en mans de serveis penitenciaris, que depenen del Govern de la Generalitat. D’aquesta manera, s’obre la porta que els polítics independentistes empresonats tinguin més possibilitats de gaudir d’aquest dret.
Una altra de les possibilitats per eludir el compliment íntegre de la sentència de presó seria l’indult, que segons estableix la Constitució, pot ser demanat per qualsevol ciutadà, sense necessitat que sigui el mateix empresonat. No obstant això, el govern espanyol ja ha expressat el seu rebuig a atorgar aquest dret als polítics independentistes empresonats.
