“Força!”, crida una veïna en veure passar el marit de Carme Forcadell, Bernat Pegueroles, per la plaça del Vallès. Les mostres d’afecte i de solidaritat s’han multiplicat des del dilluns passat, quan va rebre el cop de la sentència al Procés. Forcadell –per a tothom, expresidenta del Parlament de l’ANC; i per a ell, la seva dona i mare dels seus fills–acabava de ser condemnada a 11 anys i mig de presó. “És una salvatjada”, explica. Encara se’n fa creus.
Ha pogut parlar amb Carme Forcadell?
Vam tenir un vis a vis especial amb la família el dilluns mateix. Els meus fills i jo vam poder acompanyar-la.
Com han rebut la sentència?
No ho esperava així, sempre hi ha l’esperança que es faci justícia. Esperava menys anys i fins i tot l’absolució perquè ella no ha fet res. L’han jutjat perquè va ser presidenta de l’ANC, era massa activa i se l’havia de liquidar. L’han tancat i han vist què li podien endinyar.
Amb la sentència ara ja poden posar data, després de dos anys de presó preventiva.
És pitjor encara. Ara sabem que seran onze anys i mig. Tinc 73 anys i quan la Carme surti de la presó en tindré 85. Són molts anys, és una animalada…
Bernat Pegueroles, aquest dimecres a la plaça del Vallès / ÓSCAR ESPINOSA
Com afecta la vida amb la Carme?
Trenca tots els plans que teníem. A ella li agrada molt viatjar i ara estarem onze anys sense anar enlloc. Només fent visites a la presó.
Primer portaran el cas al Constitucional i després a la UE. Tenen esperances en el tribunal espanyol?
El Tribunal Constitucional no farà res, només demorarà l’arribada de la causa a Europa. Sense que es pronunciï, no es pot anar a Estrasburg. I això requereix temps, fins i tot anys.
Creu que als tribunals europeus canviaran les coses?
Mai es perd l’esperança del tot, però mira com s’ho miren a Europa: em fa l’efecte que són una colla de funcionaris que no volen problemes, no volen coses noves. Prefereixen mirar cap a una altra banda i ja està.
Ara que ja hi ha sentència, Forcadell li va manifestar preocupació per tenir problemes legals?
Mai va considerar que fes res malament. Exercia de presidenta del Parlament, i com a presidenta tenia l’obligació d’acceptar el que deien els grups parlamentaris majoritaris. No decidia res.
El marit de Carme Forcadell, molt crític amb la sentència del Tribunal Suprem / ÓSCAR ESPINOSA
Es va plantejar en algun moment marxar a l’exili?
Això tothom s’ho pensa un dia o altre, no? Tots van poder fer una cosa o l’altra. A banda, marxar tampoc és cap meravella. Si te’n vas, mai saps quan podràs tornar.
Què pensa d’una amnistia general, com la que plantejava Junqueras?
S’ha de resoldre d’una manera o una altra. M’és igual amb l’invent que sigui mentre surti de la presó. Però que, sigui com sigui, surti.
Què pensa de les peticions de Casado i Rivera, que demanen el compliment de la pena íntegre, com la Fiscalia?
Són gent dolenta que vol venjança. El caràcter dels polítics a l’Estat espanyol és diferent del català: són la camarilla que té el seu cortijo, el que fan ells està bé i la resta està malament.
Com valora que hagi caigut la rebel·lió, però que mantinguin la sedició sota “una actitud per a la violència”?
S’ho inventen per aconseguir el seu propòsit. Diuen: a veure, a qui hem de tancar? A tots aquests. Els tanquen i després s’inventen alguna cosa. La justícia del revés.
Quin futur veu en les mobilitzacions de l’independentisme?
Espero que segueixin i siguin pacífiques. El que passa és que no es pot fer el que tothom voldria. Ara fa por posar-se al davant, perquè t’agafen i t’engarjolen amb motius o sense. Estan retorçant la justícia perquè sigui així.
